Des d’el començament del segle XX, l’ensenyament de l’Arqueologia, l’Epigrafia i la Numismàtica formen part dels estudis obligatoris de la Universitat de València. En 1905 Luis Gonzalvo y París (1874-1951) va ser el primer catedràtic.

El 3 de desembre de 1921, a iniciativa del prof. Gonzalvo, la Junta de Facultat va aprovar la creació del Laboratori d’Arqueologia com a seminari per a la realització de pràctiques.

El señor Gonzalvo propuso a la Facultad la creación de un Laboratorio Arqueológico, donde, de acuerdo con los fines de la Universidad, se puedan organizar materiales de trabajo, encauzar procedimientos y estimular aficiones, en las distintas ramas de ese orden de estudios, reuniendo y ordenando series de reproducciones plásticas y gráficas de todo género de antigüedades, redactando papeletas bibliográficas de Arqueología, organizando excavaciones y contribuyendo a la formación del inventario arqueológico de la región y vigorizando por cuantos medios se pueda la especialidad de Arqueología valenciana……..El Claustro por unanimidad le concedió un voto de gracia e hizo suya la proposición acordando que los señores D. Pedro María López y Don Carlos Riba ayuden al Sr. Gonzalvo  a realizar las gestiones pertinentes para la creación del citado Laboratorio de Arqueología”. (Transcripció de l’acta de la Junta de facultat).

Entre els primers alumnes varen estar Felipe Mateu i Llopis (1901-1998) i Olimpia Arozena Torres (1902-1971), que durant un temps va ser encarregada de càtedra. En el curs 1924-1925 es va constituir la primera junta tècnica del Laboratori presidida per L. Gonzalvo i com a secretari Emili Gómez Nadal (1907-1994).

En 1927, s’incorpora al Laboratori Lluís Pericot Garcia (1899-1978) que alheshores era catedràtic de Història Moderna i Contemporània d’Espanya (1927-1933). Des de la càtedra va impulsar l’ensenyament de la Prehistòria General i d’Espanya en el primer curs de Filosofia i Lletres.

En els anys 40, després del parèntesi de la guerra civil, el laboratori recuperà la seua activitat amb el nom de Laboratori d’Arqueologia i Ciències Auxiliars. En 1944, Manuel Ballesteros Gaibrois (1911-2002) era el catedràtic d’Història General de la Cultura que incloia, entre altres, Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica. Francesc Esteve Gálvez (1907-2001) era ajudant de la càtedra d’Arqueologia i Olimpia Arozena Torres, professora adjunta d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica.

En 1956, Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995) fou catedràtic d’Arqueologia i en 1962 va fundar la revista Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, que des de 1977 té el sobrenom de SAGVNTVM.

Entre 1976 i 1980, Martín Almagro Gorbea (1946) va ser catedràtic del Departament de Prehistòria i Arqueologia. I en 1987-1988, Milagro Gil-Mascarell Boscà (1941-1994) es va convertir en la primera catedràtica de prehistòria de la Universitat i primera directora del departament.

En novembre de 1994, el Laboratori d’Arqueologia va rebre el  nom de Laboratori Milagro Gil-Mascarell Boscà.

En el mes de Maig de 2016, el Dept. de Prehistòria i Arqueologia es va fusionar amb l’àrea d’Història Antiga, passant a denominar-se Dept. de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.

 

 Per a saber més:

Aura, J. E. (2006): La creació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València entre la Escuela Superior de Diplomática i “por la ciencia hacia Dios”. A Arqueologia en Blanc i Negre: la labor del SIP 1927-1950, València, 33-46.

Díaz-Andreu, M.; Mora, G.; Cortadella, J. (coords.) (2009): Diccionario Histórico de la Arqueología Española (siglos XV-XX). Ed. Marcial Pons, 372-374.

Fletcher, D. (1975): El Laboratorio de Arqueología y su proyección extrauniversitaria. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 11, 21-25.

Martí, B.; Villaverde, V. (1997): El Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València a la dècada del 1940. Saitabi 47, 153-171.

Martín, G. (1995): Miquel Tarradell en Valencia. SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 28, 13-20.

Pericot, L. (1975): Mis recuerdos del Laboratorio de Arqueología de la Universidad de Valencia. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 11, 9-10.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies