Francisco Álvarez, professor associat en l'àrea de Periodisme del departament de Teoria dels Llenguatges.

Francisco és llicenciat en Periodisme per la Universitat de València i màster en Innovació en Periodisme per la Universitat Miguel Hernández d'Elx. La seua trajectòria professional s'ha desenvolupat en El Mundo Comunidad Valenciana, on ha treballat com a redactor en les seccions de Economia, Local i Política, entre altres. A més, va formar part de l'equip que va posar en marxa de l'edició digital d'aquesta delegació autonòmica. Des de 2018 és responsable de Premsa i Comunicació en l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), entitat del sector públic de la Generalitat Valenciana.

Dafne Calvo és Doctora en Comunicació per la Universitat de Valladolid i actualment és Professora Ajudant a la Universitat de València, Espanya. Ha realitzat estades d'investigació en diversos centres d'investigació i ha sigut professora convidada en la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla, Mèxic. Ha participat en diversos projectes nacionals de R+D, en universitats com la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Ramón Lull i la Universitat Carles III de Madrid. Les seues investigacions han sigut finançades, entre altres, per la Fundació Banc Sabadell i l'Associació Universitària Iberoamericana de Postgrau. A més de la seua labor acadèmica, col·labora en diverses produccions periodístiques, trobades i esdeveniments de difusió. Els seus interessos d'investigació se centren en la participació política, la comunicació digital i la cultura lliure.

Lorena Cano-Orón és ajudant doctora de l'àrea de periodisme de la Universitat de València. És doctora en Comunicació i Interculturalitat, amb menció internacional, per la Universitat de València (2019). En 2013 es va graduar com a estudiant de Comunicació Audiovisual, obtenint el Premi Extraordinari de Grau. Durant el curs 2012/2013 va ser becària de col·laboració del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Ha realitzat el Màster de Recerca en Comunicació i Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014) i el Màster d'Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus de la Universitat de València (2015). Entre 2015 i 2019 va estar contractada en la Universitat de València com a investigadora en formació a partir del programa FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Les seues línies de recerca estan orientades a l'estudi dels fluxos de continguts en les xarxes socials -en l'àmbit de la salut i en la comunicació política-, així com en l'estudi de la privacitat i els efectes de les noves tecnologies des d'una perspectiva tecnopolítica. És membre de dos equips de recerca estables (Mediaflows i ScienceFlows) i directora de la revista acadèmica Dígitos. Revista de Comunicación Digital.

Articles

• Cano-Orón, L., Capelli, C., & Lalli, P. (2023). How Fact-Checkers Define and Apply “Objective Journalism”. Cases of Study of Italy and Spain. Tripodos, (54), 02. https://doi.org/10.51698/tripodos.2023.54.02
• Cano-Orón, L., & Ruiz, C. (2023). Medicina complementaria y alternativa en Youtube: un estudio exploratorio de las comunidades de creadores de contenidos. Contratexto, (39), 215-241. DOI
• Baviera, T.; Cano-Orón, L. & Calvo, D. (2023): Tailored Messages in the Feed? Political Microtargeting on Facebook during the 2019 General Elections in Spain. Journal of Political Marketing. DOI
• Cano-Orón, L., & Lopera-Pareja, E. H. (2023). Media and Science Policy: Who Influences Whom Regarding Complementary and Alternative Medicines Regulation. The International Journal of Press/Politics,28(3) 691–713. DOI
• Gamir-Ríos, J., & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional De La información, 31(5). DOI
• Omena, J. J.; Cano-Orón, L.; Gobbo, B. & Flores, A. M. (2022). What are data sprints for?. Dígitos. Revista de Comunicación Digital, 8: 9-30. DOI
• Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca. Journal of Communication, 24, 211-231. DOI
• Calvo, D.; Cano-Orón, L. & Llorca- Abad, G. (2022). COVID-19 vaccine disinformation on YouTube: Analysis of a viewing network. Communication & Society, 35(2), 223-238. DOI
• Gamir-Ríos, J; Cano-Orón, L.; Fenoll, V. & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): o caso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. DOI
• Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1),159-179. DOI
• Cano-Orón, L.; Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Mestre-Pérez, R. (2021). Media crisis and disinformation: the participation of digital newspapers in the dissemination of a denialist hoax. Profesional de la información, 30(4), e300412. DOI
• Díez-Garrido, M., Renedo Farpón, C., & Cano-Orón, L. (2021). La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram. Miguel Hernández Communication Journal, 12, 467-489. DOI
• Calvo, D., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2021). Global Spaces for Local Politics: An Exploratory Analysis of Facebook Ads in Spanish Election Campaigns. Social Sciences, 10(7), 271. DOI
• Cano-Orón, L., Calvo, D., López García, G., & Baviera, T. (2021). Disinformation in Facebook Ads in the 2019 Spanish General Election Campaigns. Media and Communication, 9(1), 217-228. DOI
• Lopera-Pareja, E. H., & Cano-Orón, L. (2021). Media’s portrayal of CAM: Exploring 40 years of narratives and meanings in public discourse. Journalism. DOI
• Moreno-Castro, C., Vengut-Climent, E., Cano-Orón, L., & Mendoza-Poudereux, I. (2021). Exploratory study of the hoaxes spread via WhatsApp in Spain to prevent and/or cure COVID-19. Gaceta Sanitaria, 35(6), 534-541. DOI
• Peris Blanes, À., López García, G., Cano-Orón, L., & Fenoll, V. (2020). Mediatización y mítines durante la campaña a las elecciones autonómicas valencianas de 2019: entre la «lógica mediática» y la «lógica política». Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 53-70. Disponible aquí
• Calvo, D., Cano-Orón, L., & Esteban, A. (2020). Materiales y evaluación del nivel de alfabetización para el reconocimiento de bots sociales en contextos de desinformación política. Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes, 18(2), 111-137. Disponible aquí
• Cano-Orón, L., Vengut-Climent, E., & Moreno-Castro, C. (2020). Mental health images on the Internet: A Facebook and digital media content analysis in Spanish. Revista Prisma Social, (29), 240-259. Disponible aquí
• Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. and Moreno-Castro, C. (2019). ‘The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts’. JCOM 18(03), A01. DOI
• Cano-Orón, L. y Portalés-Oliva, M. (2019). Valoración y confianza de los espectadores de los programas de salud de TVE. Arbor, 195 (793): a520. DOI
• Cano-Orón, L. (2019). A Twitter campaign against pseudoscience: The sceptical discourse on complementary therapies in Spain. Public Understanding of Science, 28(6), 679-695. DOI
• Fenoll, V. y Cano-Orón, L. (2019). Communicative differences between emergent and traditional parties: An analysis of Facebook posts from Spain’s 2015 general election campaign. Zer, 24(46) 37-51. Disponible aquí
• Cano-Orón, Lorena (2019). “Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain”. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí
• Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. y Moreno-Castro, C. (2018). Perfil sociodemográfico del usuario de la homeopatía en España. Atención Primaria, 51(8), 499-505. DOI
• Zurbano-Berenguer, B., Cano-Orón, L. y Liberia Vayá, I. (2018). Gender Studies in Communication Research: A Longitudinal Analysis of Scientific Papers Published in Spanish Journals Indexed in the Journal Citation Reports (JCR) and the SCImago Journal Rank (SJR) (1988–2017). Journal of Research in Gender Studies 8(2): 169–200. Disponible aquí
• Cano-Orón, L. y Llorca-Abad, G. (2018). La configuración invisible del espacio digital: el caso de Facebook. Observatorio (OBS*) Journal, 12(3): 106-121. Disponible aquí
• Cano-Orón, L. y Moreno. C. (2017). Las terapias no convencionales en la campaña de las elecciones generales de 2015. Revista de Comunicación y Salud, 7, 29-47. Disponible aquí.
• Peris Blanes, À.; Baviera Puig, T. y Cano-Orón, L. (2017). Political marketing through infotainment TV programs: content analysis and emotional response on Twitter. Textual and Visual Media, 10, 103-116.
• Fenoll, V., Cano-Orón, L. (2017). Citizen engagement on Spanish political parties’ Facebook pages: Analysis of the 2015 electoral campaign comments. Communication & Society, 30(4), 131-145. Disponible aquí
• Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G. (2017). Análisis del discurso oficial de la casa real en Twitter durante el periodo de abdicación del Rey Juan Carlos I y la coronación de Felipe VI. Perspectivas de la Comunicación, 10 (1), 29-54. Disponible aquí
• Baviera,T.; Peris, À. y Cano-Orón, L. (2019). Political candidates in infotainment programmes and their emotional effects on Twitter: an analysis of the 2015 Spanish general elections pre-campaign season. Contemporary Social Science, 14(1), 144-156 doi
• Cano-Orón, Lorena; Portalés Oliva, Marta y Llorca-Abad, Germán (2017). La divulgación de salud en la televisión pública: el caso de RTVE en 2016. adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, nº14, pp. 201-228. Castellón: Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica y Universitat Jaume I. DOI: http://dx.doi. org/10.6035/2174-0992.2017.14.11
• Cano-Orón, L. (2016). Correlación entre las búsquedas sobre terapias complementarias en Google y su uso por parte de la población española. Panace@, Vol. XVII, nº 44, 124-132.
• López García, G., Cano-Orón, L. y Argilés Martínez, L. (2016). Circulación de los mensajes y establecimiento de la agenda en Twitter: el caso de las elecciones autonómicas de 2015 en la Comunidad Valenciana. Trípodos, 39, 163-183. Disponible aquí
• Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2016). How Social Networks and Data Brokers trade with Private Data. Redes.com. Revista de estudios para el desarrollo social de la comunicación, 14, 84-103. Disponible aquí
• Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2015). Espacio y tiempo en el siglo XXI: velocidad, instantaneidad y su repercusión en la comunicación humana. ComHumanitas: Revista Científica de Comunicación, 6(1), 219-233. Disponible aquí
• López García, G.; Gamir Ríos, J.; García Ull, F.; González Esteban, J.L.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. (2015) El debate sobre Europa en Twitter. Discursos y estrategias de los candidatos de las Elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, 170, 213-246. Disponible aquí
• Cano-Orón, L. (2013). Redes sociales, una oportunidad ante la crisis. Estudio cualitativo sobre hábitos de uso de la comunicación digital. Faro, 17, 39-45. Disponible aquí

Capítols de llibre

• Cano-Orón, L; Calvo, D; Mestre, R. i Meneu, M. (2023). La deconstrucción de la información: tipologías de desinformación en redes sociales. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 113-136). New York: Peter Lang (DOI).
• Calvo, D; Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Dimensiones estructural, económica y pragmática de la crisis de la (des)información. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 49-72). New York: Peter Lang (DOI).
• Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Lo studio della disinformazione nel campo della comunicazione. Uno sguardo d’insieme sulla sua evoluzione in Spagna. En F. Rizzuto y S. Vaccaro (eds.). Il giornalismo nell’era della disinformazione (pp.179-190). Milan: Mimesis Edizioni
• Cano-Orón, L. i Llorca-Abad, G. (2022). Reconstruir la universidad: identificando problemas y soluciones de la investigación y de la docencia. En Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. y Cabrera, D. (Coords.). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias (pp.211-238). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació.
• Díez-Garrido, M; Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2022). The Mirage of Truth: The Instrumentalization of Fact-Checking to Spread an Ideological Discourse. En D. Palau-Sampio; G. López García y L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 133-151). IGI Global. DOI: 10.4018/978-1-7998-8057-8.ch008
• Cano-Orón, L; Renedo, C.; Díez-Garrido, M. i García-Ull, F. J. (2021). La campaña por mensajería instantánea: Uso de los partidos de WhatsApp y Telegram en las elecciones del 28A. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.193-214). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
• Calvo, D.; Cano-Orón, L.; Llorca-Abad, G. i Gamir-Ríos, G. (2021). La campaña subterránea: sesgos informativos y noticias falsas. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.105-122). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
• Llorca-Abad, G.; López-García, G. i Cano-Orón, L. (2021). Spanish Politicians Dealing with Fake News in the April 2019 General Election. En G. Lopez-Garcia; D. Palau-Sampio; B. Palomo; E. Campos-Dominguez y P. Masip (eds.), Politics of Disinformation (pp. 91-104). Wiley-Blackwell.
• Cano-Orón, L. (2019). Aproximación al estado y discurso de las medicinas complementarias e integrativas en Estados Unidos y Canadá. En C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (coords.), Terapias alternativas en la esfera pública (pp. 53-70) . Madrid: Dextra Editorial.
• López García, G.; Iglesias, M. i Cano-Orón, L. (2019). Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials. En G. López García (ed.) La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisi i canvi (pp. 229-251). Valencia: Institució Alfons el Magnànim
• Llopis Goig, R.; Agulló Calatayud, V.; Ariño Villarroya, A.; Cano-Orón, L.; Castelló Cogollos, R.; Hernández Dobón, F. J.; i López García, G. (2018). Consumo, Cultura y Ocio. En A. Ariño Villarroya (dir.) y P. García Pilán (coord.), La sociedad valenciana en transformación (1975-2025) (pp. 389-432). Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia.
• Gamir Ríos, J., Cano-Orón, L. i Calvo Miguel, D. (2017). «La campaña electoral de 2015 en cifras. La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 41-54. Barcelona: Editorial UOC.
• Baviera Puig, T., García Ull, F. J. i Cano-Orón, L. (2017). «Twitter: ¿protagonismo vicario?». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 167-190. Barcelona: Editorial UOC.
• Cano Orón, Lorena i Moreno Castro, Carolina(2016) “Las terapias no convencionales en los programas políticos y en los tuits publicados por los cabezas de lista de Ciudadanos, Podemos, PP, PSOE y Unidad Popular, durante la campaña de las Elecciones Generales de 2015”, en Blanco Castilla, E. y Teruel Rodríguez, L. (Eds.) (2016). Periodismo de Datos. Nuevas narrativas para el Periodismo Especializado, pp. 171-178.Disponible aquí

Llibres

• Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. i Cabrera, D. (2022). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació. ISBN 978-84-124136-2-5. Disponible aquí
• Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2021). Investigación social libre. Herramientas libres para las Ciencias Sociales. Valencia: Interferencias/Mediaflows. ISBN 978-84-120432-8-0 Disponible aquí
• Moreno Castro, C. i Cano-Orón, L. (Coords.). (2019). Terapias alternativas en la esfera pública. Madrid: Dextra. ISBN:978-84-17946-04
• Cano-Orón, L. i Moreno Castro, C. (2019). Construcción periodística de la salud mental y actitud de los españoles en la búsqueda y producción de información digital. Valencia: Federació Salut Mental Comunitat Valenciana. ISBN: 978-84-949959-4-1

Llicenciat en Història i en Periodisme, i doctor en Ciències de la Informació, va ser catedràtic de Periodisme i Comunicació a la Universitat de València (UV) fins a l'any 2018 i actualment és professor emèrit de Periodisme en la UV. L'any 2000 va posar en marxa la titulació de Periodisme en aquesta universitat, de la qual va ser responsable i coordinador de l'Àrea de Periodisme. Anteriorment, i des de 1982 i fins el 2000, va ser professor titular de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat i director de la revista científica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura.

Durant quatre anys va ser president de l'Asociación de Historiadores de la Comunicación i durant sis anys ha estat el director de la secció "Producció i circulació de continguts" de l'Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC), de la qual a més va ser soci fundador. Posteriorment i fins el 2020 va ser director del Grup de Treball de l'AE-IC de "Periodisme i Informació de Qualitat". Des de la seva fundació el 2011 i fins a 2018 va ser membre de la junta directiva d'ATIC (Asociación de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación). És membre del consell editorial de diverses revistes científiques internacionals i director científic per la UV de la col·lecció de Comunicació Aldea Global (editada per UAB, UJI, UPF i UV), que compta amb el segell de qualitat d’Aneca. Pertany a diverses associacions científiques i al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

És investigador principalment en història de la comunicació i història del periodisme; comunicació satírica; periodisme i informació de qualitat; premsa en espanyol als EUA; comunicació alternativa i moviments socials; i comunicació i ciutat a Europa i Amèrica de el segle XX. Té publicats més de mig centenar d'articles en revistes científiques indexades, a més de molts altres en d’altres publicacions; uns setanta capítols en llibres de recerca, i és autor d'una desena de llibres, entre els quals: La gènesi de la premsa de masses a Catalunya, 1902-1923 (1992); Los titulares en prensa (1982); Historia del periodismo universal (1999); Alternativas en comunicación. Crítica de experiencias y teorías (1983); La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica (2010); La calidad periodística. Teorías, investigaciones y sugerencias profesionales (2013); El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España, 1927-1987 (2015) o El Humor y la cultura política en la España contemporánea (2018). És el director dels Cuadernos Gricohusa sobre revistes històriques d’humor i sàtira de l’Editorial Hacer (Barcelona), que ja ha publicat quatre llibres.

Ha participat en onze projectes d’investigació competitius internacionals, nacionals i autonòmics, en la majoria dels casos com a IP, i uns pocs contractes de recerca. Ha dirigit dotze tesis doctorals, cinc de les quals amb menció internacional. També ha estat professor visitant en universitats per impartir seminaris de postgrau o conferències: espanyoles (Málaga, Madrid, Santiago de Compostela, Sevilla, Granada, Castelló, Bilbo, Donosti, Barcelona); Porto (Portugal), i americanes com Guadalajara i Puebla (México); Medellín i Bogotá (Colombia); Buenos Aires i Bahía Blanca (Argentina), Santiago de Chile; o Nova York i Stanford (EUA).

Va ser premi extraordinari de Doctorat (UAB: 1991) i va obtenir el Premi a la millor tesi doctoral en Periodisme Joan Givanel de l’Institut d’Estudis Catalans (1992).

Durant una quinzena d'anys va ser periodista professional de premsa i televisió, entre d'altres mitjans, els següents: Mundo Internacional, Diario de Barcelona, ​​Mundo Diario, Doblón o El Viejo Topo, a més d’haver col·laborat en diferents periòdics i revistes. Pel que fa a la televisió, va ser reporter de TVE-Catalunya, així com director i guionista del programa "L'Ofici d'Aprendre" de TV3. En els inicis de la seva carrera professional també va ser columnista del setmanari satíric El Jueves i guionista de la revista de còmics Butifarra!

Guillermo López García (Zaragoza, 1976) es Catedrático de Periodismo en la Universidad de Valencia. Cuenta con tres sexenios de investigación reconocidos, así como con cuatro complementos de productividad docente (quinquenios) y con un sexenio de transferencia. La mayor parte de su investigación se ha dirigido al estudio de la comunicación política y de la comunicación por Internet. Es el coordinador del Grupo de I+D Mediaflows, producto de la confluencia de las dos líneas de investigación mencionadas, canalizadas a través de tres proyectos de I+D sucesivos del Plan Nacional (2014-2016, 2017-2020 y 2021-2024). Las investigaciones del grupo están centradas en el análisis de los flujos de comunicación entre partidos políticos, medios de comunicación y ciudadanos en los procesos de movilización política. También dirige el Grupo de Investigación de los Medios Digitales Valencianos, en el seno del cual se desarrollaron varias investigaciones pioneras sobre la cartografía y características de la comunicación digital en la Comunidad Valenciana. Coordina anualmente un Congreso sobre nuevas tendencias en comunicación digital desde 2009. Fue fundador y primer director (2015-2022) de la revista académica Dígitos.

Es autor o editor de veinte libros y de numerosos artículos y capítulos de libro en publicaciones científicas. Ha desarrollado estancias de investigación en las universidades de Virginia, Mainz, París 8, París 12, Milán, Universidad Austral de Valdivia y Universidad Nacional de Córdoba. Profesor invitado en cursos de master y doctorado de las Universidades Miguel Hernández de Elche, Jaume I de Castellón, Universidad de Zaragoza, Universidad de Playa Ancha (Chile), Universidad de la Frontera (Chile), Universidad Austral (Chile), Universidad Modelo de Mérida (México), Universidad Federal de Bahia (Brasil), Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). Desde un punto de vista divulgativo, es coeditor del portal web “La Página Definitiva” desde 2000. Colabora con diversos medios de comunicación, entre ellos el diario digital Valencia Plaza, en el que es columnista semanal y coordinador de contenidos de Opinión. Por último, actualmente es el director del Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicacion de la Universidad de Valencia y codirige el Máster oficial en Nuevos periodismos, comunicación política y sociedad del conocimiento.

Catedràtic de Periodisme de la UV des de 2017.  Vaig començar la meua carrera acadèmica com a becari FPU de la UV en el Departament d'Història Contemporània, entre 1987 i 1991. Vaig llegir la meua tesi  al gener de 1992 i em vaig convertir en doctor en Història. Abans d'incorporar-me a la UV, en 2003, vaig treballar en la Facultat de Ciències de la Informació del CEU Sant Pau de València, adscrita a la UPV i en la UCH-CEU de València. Ací em vaig especialitzar en la disciplina de la història de la comunicació. També vaig impartir tutories en la UNED-València i classes de màster i doctorat en la  UJI. Tinc publicats 47 llibres contingut científic, 150 capítols de llibre i 9 pròlegs. He elaborat 61 articles de investigació en revistes científiques. Molts dels meus treballs els he signats amb altres investigadors, amb els quals col·labore, especialment amb el professor Antonio Laguna. He presentat 107 ponències i comunicacions en diferents jornades científiques. He dirigit o codirigit 8 tesis doctorals i tutele tres més en l'actualitat. He sigut professor visitant en la UCLM i en la Universitat de Leipzig. He organitzat diversos congressos, entre ells el de la Associació de Historiadors de la Comunicació celebrat en 2007 a València, el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme de 2016 (l'únic celebrat a Espanya per aquesta important associació) i les tretze edicions del Congrés d'Educació Josep Lluís *Bausset de l'Alcúdia (València). La CNEAI m'ha reconegut 4 trams d'investigació. Des del curs 2017 lidere un GIUV, Grup d'Investigació de la Universitat de València: HISCOMECU, Història de la Comunicació i Cultura Mediàtica. He participat en 8 Projectes d'Investigació finançats i en dues d'ells he sigut IP. En matèria de gestió, he sigut director de dos Departaments universitaris, he elaborat la adaptació a l'Espai Superior d'Educació Europea de dues titulacions, he sigut president de la CAT de Periodisme de la meua Universitat, així com Vicedegà d'Economia i Infraestructures de la meua Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. En l'actualitat, codirigisc el màster oficial ‘Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement’, que va per la seua tercera edició. La meua investigació es mou en la convergència entre els mètodes propis de la història social i cultural i els de la teoria i història de la comunicació. Vaig formar part d'un dels grups pioners de la investigació en història social de la comunicació, el que va desenvolupar el seu treball en la dècada de 1990 en el CEU Sant Pau de València (amb els
professors Antonio Laguna, Inmaculada Ríus i Enrique Bordería). Publiquem llavors un llibre de referència en les universitats espanyoles i iberoamericanes, la Història de la comunicació social. Veus, registres i consciències (Madrid, Síntesis, 1996). Després de la meua arribada a la Universitat pública, vaig formar part d'un equip d'investigació, dirigit per el catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart; centrat en la investigació de la comunicació social. Amb el professor Mompart he treballat en el desenvolupament de la història del periodisme valencià i en sengles projectes sobre comunicació humorística i satírica en mitjans de comunicació i sobre el sensacionalisme i el *amarillismo periodístics. Tinc un estret vincle amb l'Associació d'Historiadors de la Comunicació. Soc membre fundador, la vaig presidir i vaig impulsar la seua revista, la RIHC. Revista Internacional d'Història de la Comunicació, hui una de les més prestigioses en el seu camp. I, amb la seua col·laboració, vaig organitzar el Congrés de València de 2007 i el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme en 2016. Pertany també a l'Associació d'Història Contemporània i a l'Associació d'Història Social.

Publicacions recents:

En revistes indexades
(2013). De la dictadura al mercado: la transición en los medios de comunicación en España o dónde quedó la responsabilidad social de los medios. Tripodos, 32, pp. 173- 186. ISSN: 1138-3305.
(2013): “Medios de comunicación y escándalos de corrupción en España: ¿denunciantes, magnificadores, cómplices?”, Obets, 8-1, 99-126. ISSN: 1989-1385.
(2014): Comunicación, propaganda y censura en la guerra hispano-marroquí (1906-1923)”, Comunicación y Sociedad, 27-3, 43-63, ISSN: 0188-252X
(2014): “Agit-Prop comunista en la Guerra Civil: entre el Frente Popular y el Partido Único Obrero”, Historia Contemporánea, 49, 675-706. ISSN: 1130-2402
(2014): “El historiador de la comunicación, entre la teoría de la comunicación y la teoría de la historia”, Revista de Historiografía, XI-20, 217-238. ISSN: 1885-2718.
(2015): “Eduardo Sojo, el Quijote de la caricatura”, I/C. Revista científica de información y comunicación, 12, 111-134. ISSN: 1696-2508.
(2017): “Sátira periodística y sensación anticlerical en la España del primer tercio del siglo XX”, Revista Portuguesa de Historia da Comunicaçao, 1, 8-22.
(2018): “Anuncios y sensacionalismo: el cinturón eléctrico y la irrupción de la publicidad de masas”, Pensar la Publicidad, 12, 15+.
(2018): “La eclosión de la prensa satírica en España (1868-1874)”, El Argonauta Español. Vol 15.
(2019): “The satirical press and the struggle for cultural hegemony in Spain: a case study on La Traca, 1884-1938”, Culture & History Digital Journal, 9 (1), 015.
(2020): “Remedios homeopáticos y publicidad de masas en España: 1880-1910”, RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación, 14, 36-59. DOI: https://dx.doi.org/10.12795/RiHC.2020.i14.033

Llibres:
(2015): El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España (1927-1987). Madrid, Biblioteca Nueva.
(2015): Historia de la comunicación: mediaciones y públicos. Madrid, Síntesis.
(2016): La Traca: la transgresión como norma. Valencia, PUV.
(2018): El negocio de la prensa en su historia iberoamericana. Madrid, Fragua.
(2019): Samuel Ros, del humor nuevo a la camisa vieja (1905-1945). Madrid. Verbum.
(2020): Orígenes y consolidación del sensacionalismo periodístico en Iberoamérica: México, Argentina y Costa Rica. Madrid. Fragua.
(2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodísitoc en España. Madrid. Fragua.
(2020): Don Quijote (1884-1905 / 1892-1903). Semanario satírico de ambos mundos. Barcelona. Hacer.
(2020): Gutiérrez (1927-1934). Un semanario del Humor Nuevo español. Barcelona. Hacer.
(2020): La formación de investigadores en Comunicación. Situación actual y desafíos. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
(2020): El Trust. El periodismo industrial en España, 1906-1936. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.

Capítols de llibre:
(2018): “José Nakens en la construcción de la cultura política republicana”, El humor y la cultura política en la España contemporánea. Barcelona. Hacer, 47-80.
(2019): “Catástrofes y lecturas espectaculares: el sensacionalismo desde la era pre periodística hasta el siglo XX”, en Lima, H., Ries, A.I. y Costa, P. (coords.): Comunicación y espectáculo. Porto. Universidad do Porto.
(2019): “Temps de mudança: política, mitjans de comunicació i societat valenciana (2010-2018)”, en López, G.: La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi. València. Institució Alfons el Magnànim, 17-46.
(2020): “Entre comunicadores y filólogos: el periodismo y la comunicación audiovisual en la Universidad de Valencia”, en M.M. Ramínez y J. Clemente (coords.): Docencia e Investgiación en Comunicación en España. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 49-62.
(2020): “Las palabras ‘sensacionalismo’ y ‘amarillismo’ en la prensa española: la construcción de un concepto”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (eds): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 19-40.
(2020): “Monstruos, milagros, prodigios y catástrofes: una genealogía del periodismo sensacionalista”, en F.A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 41-62.
(2020): “Del reír y del morir: prensa satírica y taurina”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 83-102.
(2020): “Prensa de sucesos y más”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 105-130.
(2020): “Sexo y sicalípsis: el infierno y la gloria”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 145-170.

Projectes d'investigació
- Construir la risa democràtica: publicacions satíriques i d'humor en España, 1975-2005. Catalogació i anàlisi. 2006 - 2007 . Ref.UV-AE 20060716. Universidad de Valencia. IP: Josep Lluis Gómez Mompart.
- La risa valenciana o la saga del doctor Cudol. Les publicacions periòdiques d'humor a la Comunitat Valenciana (1810-2006). 2007 - 2008 . Ref.GV / 2007 / 069 . Generalitat Valenciana. Direcció General d'Universitats i Investigació . IP: Josep Lluis Gómez Mompart .
- Catàleg històric general de la premsa en català. L'eclosió de les publicacions (1808-1898). 2008 - 2010 . Institut d'Estudis Catalans . IP: Jaume Guillamet Lloveras (UPF).
- Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1810-1854) () . 2009 - 2011 . Cortes Generales de España . IP: Mikel Urquijo Goitia (CSIC).
- El humor frente al poder: la monarquía, el ejército y la iglesia a través de la comunicación satírica en la historia contemporánea de España () . 2012 - 2014 . Ref.CS02011 - 27678 . Ministerio de Ciencia e Innovación . IP: Josep Lluís Gómez Mompart . 
- Cambios en la empresa periodística: la estrategia del sensacionalismo. Su emergencia histórica en España y América (Argentina, México, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministerio de Economía y Competitividad . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego. 

Tesis doctorales dirigidas
- El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia 1976-1982). Luis-Amador Iranzo Montés. UV. 2011.
- El Palau de les Arts a los ojos de la crítica musical. José-Antonio García Casasempere. UV. 2012.
- La revista ‘Saó’ (1976-1987): la construcción de la premsa democrática valencianista i de la identitat valenciana progresista. Francesc-Tomàs Martínez Sanchis. UV. 2013.
- ‘Valencia Semanal’ (1977-1980). D’altaveu valencianista contra el posfranquisme a centre de les pugnes internes del PSPV-PSOE. Carles-Xavier Senso Vila. UV. 2014.
- La Transition espagnole. Histoire, mémoire et médias. Federico Bellido Peris. Université de Grenoble Alpes. Universidad de Valencia. 2019.
- Escàndols polítics mediats : els “casos Blasco”. Gerard Fullana Martínez. Universitat de València. Codirigida.

Gestió universitària
- Vicedecano de Economía e Infraestructuras de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia. 2006-2018.
- Coordinador de Prácticas Externas de Comunicación en la Licenciatura/Grado de Periodismo de la Universidad de Valencia. 2006-2017.
- Presidente de la Comisión Académica del Título de Periodismo (Licenciatura-Grado) de la Universidad de Valencia. 2006-2012.
- Presidente de la Comisión Económica de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación. 2006-2017.
- Coordinador de Calidad Académica del Grado de Periodismo para su evaluación por las agencias AVAP-ANECA, 2011-2017.

Carolina Moreno-Castro és Catedràtica de Periodisme i membre de l'Institut de Polítiques de Benestar Social (POLIBIENESTAR) de la Universitat de València. Així mateix, és membre del consell assessor de el Centre d'Estudis sobre Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i membre del Consell Científic Assessor de la Fundació Gadea per la Ciència. Va començar la seua carrera investigadora en l'Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en 1993.

Tots els seus treballs han tingut un gran impacte en els mitjans de comunicació pel seu gran interés per la transferència dels resultats de les seues investigacions a la societat. En aquest sentit, ha col·laborat en la transferència del coneixement amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i amb la Organització d'Estats Iberoamericans (OEI). Així mateix, ha realitzat estades d'investigació en centres internacionals com Cornell University (Ithaca, Nova York); la Universitat Austral (Valdivia, Xile); la Universitat Quilmes i la Universitat Nacional Tres de Febrer (totes dues a Buenos Aires, l'Argentina); i a Harvard University (Cambridge, Massachusetts).

Durant l'última dècada, està dirigint el grup ScienceFlows (www.scienceflows.com), des d'on coordina i dirigeix una vintena de projectes del pla nacional d'investigació i de convocatòries europees (H2020 i Eramsu+).

A més, participa activament en activitats de divulgació científica, organitzades per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de València, com “Expociencia”, “Experimenta” o “La nit dels investigadors»

Línies d'investigació

Comunicació científica
Comunicació de risc
Periodisme científic
Mètodes i tècniques d'investigació social
Percepció social de la ciència
Divulgació científica
Ciència i guerra