La postració secular en què ha viscut la llengua catalana al nostre país determinà que els estudis filològics endarreriren notablement la seua presència acadèmica. Els primers intents d'incorporar el valencià als estudis universitaris daten de la primera meitat del segle XX, en un moment en què la Universitat i bona part dels migrats ambients culturals no havien assolit encara el consens al voltant de la filiació lingüística unitària i la normativa gramatical i lèxica d'inspiració fabriana. Durant la Segona República apareix una generació d'intel.lectuals que replantejarà sobre bases més sòlides els estudis lingüístics, dotant-los de continguts científics i vinculant-los al projecte de redreçament cultural i idiomàtic. Sense cap dubte, Manuel Sanchis Guarner fou el filòleg més ben preparat d'aquella generació, les expectatives de la qual quedaren estroncades amb la guerra civil.

Sota la dictadura franquista, l'ensenyament del valencià estigué absent de la Universitat valentina fins el 1954, any en què es crearen els primers cursos de llengua i cultura valencianes. El professor Sanchis Guarner aconseguí d'incorporar aquests cursos com a matèria reglada optativa dins del pla d'estudis de Filosofia i Lletres. Al llarg dels anys 60 i 70 el mestratge de Joan Fuster, fora de la Universitat, i, dins d'ella, de Sanchis Guarner i d'altres prestigiosos historiadors i filòlegs (Reglà, Giralt, Tarradell, Dolç...) serví de guia a les joves generacions universitàries, en les quals inculcaren el compromís cívic amb la història, la cultura i la llengua del país.

 

A la mort del dictador, en el difícil context de la transició democràtica, Sanchis Guarner accedí el 1976 a una agregació de Lingüística Valenciana i veié reconegut el departament universitari que dirigia amb aquest mateix nom. Al Departament de Lingüística Valenciana s'incorporaren els primers professors doctors l'any 1977. Sanchis Guarner esdevé el 1979 catedràtic i director de l'Institut de Filologia Valenciana, creat l'any 1978 per iniciativa seua. El mestre continuà fins a la mort (1981) la seua tasca investigadora i la formació de les primeres generacions de filòlegs, enmig de la persecució política dels sectors més intolerants de la societat valenciana.

 

L'any 1983, el doctor Antoni Ferrando Francés obté la càtedra que Sanchis Guarner deixà vacant en jubilar-se uns mesos abans de morir. També és nomenat director de l'Institut de Filologia Valenciana, des del qual prosseguirà la tasca de recerca i la contribució normativa envers l'àmbit educatiu, en el qual s'implantà aquest mateix any l'ensenyament reglat del valencià. Finalment, l'11 de setembre de 1986, en el marc de la Llei de Reforma Universitària (1983) i els Estatuts de la Universitat de València (1984), es constituí el Departament de Filologia Catalana, denominació consagrada després d'haver aconseguit les homologacions pertinents. Al departament així constituït s'adscrigueren les àrees de coneixement de Filologia Catalana, Estudis Àrabs i Islàmics i Estudis Occitans.

 

Durant els seus primers vint anys d'existència, el Departament de Filologia Catalana ha estat dirigit pels doctors Antoni Ferrando Francés, Manuel Pérez Saldanya i Carme Barceló Torres. Ha incrementat la dotació de professors i personal d'administració; ha millorat les infrastructures i ha ampliat el nombre d'estudiants i l'oferta d'estudis de llicenciatura, doctorat i postgrau, a més d'acumular uns resultats de recerca que es tradueixen en nombroses publicacions, en l'organització o col.laboració en reunions científiques i en diversos projectes d'investigació.

 

El Departament de Filologia Catalana donà suport l'any 1994 a la transformació de l'Institut Universitari de Filologia Valenciana, creat per Sanchis Guarner, en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, integrat per les tres universitats valencianes amb estudis superiors de filologia. En són col.laboradors Rosanna Cantavella, Josep V. Escartí, Joaquim Martí, Miquel Nicolás, Joan-Rafael Ramos, Abelard Saragossà i Júlia Todolí. I formen part del Consell General de l'Institut els professors Vicent Alonso, Carme Barceló, Ferran Carbó, Emili Casanova, Maria Josep Cuenca, Antoni Ferrando, que n'es el director actual, Albert G. Hauf, Manuel Pérez Saldanya, Lluís Polanco i Vicent Simbor.

 

D'altra banda, el Departament de Filologia Catalana manté intercanvis amb professorat d'altres centres, ha acollit en cursos, seminaris i cicles de conferències prestigiosos creadors i investigadors, dins els camps que integren les àrees de coneixement que té reconegudes, i ha promogut el reconeixement acadèmic d'alguns d'ells (nomenament de doctors honoris causa en favor de Francesc de B. Moll, Germà Colon, Joan Coromines, Enric Valor, Joseph Gulsoy; concessió de la medalla de la Universitat de València a Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Francesc Burguera).

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies