Llicenciat i doctor en Dret (amb premi extraordinari) a la Universitat de València, on també es va llicenciar en Geografia i Història (Especialitat: Història Moderna). És professor titular d’Història del Dret a la Universitat de València, a més de director de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià i degà de la Facultat de Dret. És així mateix membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat i del Centre d’Estudis sobre la Història de les Universitats, i professor de la Clínica Jurídica (per la Justícia Social). Ha format part, com a vocal, de la Comissió de Codificació Civil Valenciana entre 2004 i 2018. Ha sigut membre del Consell Assessor de Publicacions de la Universitat de València i pertany a la Associació de Juristes Valencians, així com a la European Society for the History of Political Thought.

Les seues línies d’investigació se centren en la tradició jurídica i en les doctrines polítiques de l’Edat Moderna, en la història del dret de l’antic regne de València i en la història de les universitats. Ha format part de diversos grups d’investigació sobre aquestes matèries, en el marc de diversos projectes finançats per institucions públiques. Des de 1992 treballa en un grup interdisciplinari sobre la història de les universitats, que ha rebut finançament a través de projectes d’investigació de forma ininterrompuda a partir de 1987, i que és hui dia un nucli de referència sobre la matèria a nivell internacional. Així mateix, des de 2009, i integrat en un altre grup multidisciplinari format per acadèmics de diferents universitats, treballa sobre dret i política en la Corona d’Aragó durant l’Edat Moderna; i, especialment, sobre l’abolició dels furs de València i de les transformacions polítiques, jurídiques, socials i econòmiques que va patir l’antic regne després de l’aplicació de la nova planta de govern, així com la pervivència del dret foral. Ha publicat diversos articles i ponències sobre aquesta matèria.

Té reconeguts quatre sexennis d’investigació i sis quinquennis docents.