En el panorama actual en el qual ens trobem, l'educació pública està patint una retallada darrere l'altre i les ajudes a la dependència estan desapareixent per moments, per la qual cosa, actualment, parlar de l'educació de les persones amb diversitat funcional cobra un altre matís.

Posem-nos en situació, què ocorre quan a un menor, amb diversitat funcional, escolaritzat en un col·legi ordinari se li requereix, per part de l'administració competent, el canvi a un col·legi d'educació especial, ja que, els professionals de l'educació entenen que serà el millor per al menor. Ha de prevaldre la llibertat dels pares, que recull la constitució, de triar el centre educatiu que ells consideren més adequat? Ha de prevaldre el criteri dels professionals educatius?

Els tribunals del nostre país s'han pronunciat sobre aquest tema, amb dues sentències, una del Tribunal Suprem (http://www.poderjudicial.es/search/doaction?action=contentpdf&databasematch=ts&reference=6008526&links=%22603/2010%22&*optimize=20110616&*publicinterface=*true) i una altra del Tribunal Constitucional (http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=boe-a-2014-2058)  on s'estableixen solucions diferents a una mateixa problemàtica.  D'un costat, una solució més tendent a intentar adequar els col·legis ordinaris a les necessitats de les persones amb diversitat funcional i així prevaldre la integració, i d'un altre costat, una solució encaminada al fet que quan els informes dels professionals així ho determinen, ha de prevaldre l'escolarització en col·legis especials.

La primera sentència que analitzarem és la del TS, en aquest cas, uns pares amb un fill amb autisme, van demandar al Govern Valencià per inactivitat al no haver dotat amb els mitjans necessaris una aula, d'un col·legi públic, per a l'educació dels xiquets amb autisme.

El criteri del Tribunal en aquest cas es fonamenta en la Llei orgànica 2/2006 d'Educació (LOE) on s'estableix, d'un costat que “les administracions han de disposar dels mitjans necessaris perquè tot l'alumnat aconseguisca el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional i els encomana assegurar els recursos necessaris perquè els alumnes que requerisquen una atenció educativa diferent a l'ordinària puguen aconseguir el màxim desenvolupament possible de les seues capacitats personals i, en tot cas, els objectius establits amb caràcter general per a tot l'alumnat”; i finalment, respecte als alumnes amb necessitats educatives especials, que entén que són aquells que “per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, requerisquen determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta”, s'estableix que “la seua escolarització es regirà pels principis de normalització i inclusió, assegurant la seua no discriminació i igualtat efectiva”. A més requereix la llei que “la identificació de les necessitats es faça com més prompte millor per personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions” i que s'haurà de realitzar una avaluació dels resultats de cada curs per a cada alumne a l'efecte de modificar el pla d'actuació i la modalitat d'escolarització per a afavorir, quan siga possible, un règim de major integració.

Per tots els motius anteriors, el tribunal va donar la raó als pares, estimant el recurs que havien interposat, ja que va considerar que l'aula en qüestió no disposava dels mitjans necessaris, que hi havia més alumnes escolaritzats dels quals havia d'haver-hi, que no hi havia coordinació entre la Conselleria d'Educació i la de Sanitat, que no hi havia una programació general, ni protocol de tractament i seguiment, que inicialment, el personal mancava d'experiència, que l'aula era xicoteta i inadequada i no tenia material etc. Per tot això, va reconéixer el dret dels pares al fet que l'Administració Educativa esmenara les insuficiències de l'aula del col·legi públic en qüestió.

La segona sentència que analitzarem és la del TC. En aquest cas, els pares d'un xiquet amb autisme van recórrer davant els tribunals la decisió de la Junta de Castella i Lleó de destinar al xiquet a un centre d'educació especial, ja que, consideraven els pares que s'havia vulnerat la seua llibertat d'elecció de centre, el dret a la igualtat i a la integritat moral i la dignitat personal.

El criteri del Tribunal en aquest cas també es fonamenta en la LOE com en el cas anterior, però amb una altra lectura. El tribunal entén que: “el principi general de l'educació ha de ser inclusiva, és a dir s'ha de promoure l'escolarització dels menors en un centre d'educació ordinària, proporcionant-se'ls els suports necessaris per a la seua integració en el sistema educatiu si pateixen algun tipus de discapacitat. En definitiva l'administració ha de tendir a l'escolarització inclusiva de les persones discapacitades i tan sols quan els ajustos que haja de realitzar per a aquesta inclusió siguen desproporcionats o no raonables, podrà disposar l'escolarització d'aquests alumnes en centres d'educació especial. En l'últim cas, l'administració haurà d'exterioritzar els motius pels quals ha seguit aquesta opció, és a dir  per què ha acordat l'escolarització de l'alumne en un centre d'educació especial per ser inviable la integració del menor discapacitat en un centre ordinari”

Conseqüentment, el Tribunal va dictaminar en contra dels pares del menor, ja que va considerar que no s'havien vist vulnerats els seus drets fonamentals posat que la Junta de Castella i Lleó havia motivat i ponderat prou les raons en les quals es va basar per a adoptar l'acord d'escolaritzar al menor en un centre d'educació especial.

Ens trobem davant un sistema educacional inclusiu que ha d'atendre les necessitats d'aprenentatge de tots i que ha de tindre en compte i respondre a les necessitats de les persones amb diversitat funcional. Això suposa que s'hauria de potenciar i afavorir la integració, com ocorre al País Basc, on en l'etapa primària (de 6 a 12 anys), no hi ha centres d'educació especial i s'atén a tots els alumnes en centres ordinaris, abans que obligar uns pares a escolaritzar al seu fill en un centre o un altre com ha establit la sentència del TC.

Mar Felis Raduán, abogada, Clínica Jurídica per la Justicia Social