Després d'una dictadura queden vestigis tals com símbols o esments commemoratius d'aquesta. En països com Alemanya, és quasi impossible veure restes d'aquella època ni esments de cap mena. La situació a Espanya és ben diferent. Ens trobem que els esments commemoratius franquistes en forma de noms de carrers, monuments o títols honorífics són més quotidianes del que una societat democràtica hauria de permetre. Políticament, no hi ha dubte que tots estem d'acord (o, almenys, deuríem) que aquests símbols no són admissibles en l'actual Estat democràtic espanyol. Però, jurídicament, quina és la situació al nostre país? Estan les Administracions Públiques obligades per llei a retirar aquest tipus de simbologia? En la Clínica Jurídica hem treballat aquest tema mitjançant l'elaboració d'un informe sobre aquest tema. Vegem les conclusions d'aquest.

En 2006 es va aprovar la coneguda com a Llei de Memòria Històrica (Llei 52/2007) en la qual, entre altres, s'establien una sèrie de mesures (arts. 15 i 16) relacionades amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura.

Aquestes mesures estan sustentades en el principi d'evitar tota exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret al fet que així siga i al fet que els símbols públics siguen ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.

Per això, el primer que duem a terme va ser un estudi del que establia l'esmentat article 15, ja que el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana va dictaminar al gener del 2011 que l'Ajuntament de València no estava obligat a llevar els símbols franquistes.

En l'apartat 1 de l'article 15 s'estableix que: “es prengueren les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. Com es pot observar, en aquest apartat s'està duent a terme una enumeració (escuts, insígnies, plaques…); la lletra “i” en aquest àmbit és una conjunció copulativa el significat de la qual, en aquest cas, posa punt final a l'enumeració, tenint el significat de “i, finalment, altres objectes, diferents dels anteriors, que exalten la revolta militar…”. Aquesta enumeració suposa que, en primer lloc s'enumeren els objectes específics com són els escuts, les insígnies i les plaques, i en segon lloc, s'estableix una clàusula general mitjançant la qual es podran retirar qualsevol altre objecte diferent dels nomenats anteriorment que exalten la revolta militar, la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura. A més com així s'estableix en el Codi Civil les normes s'han d'interpretar d'una manera oberta i en funció del seu context, per això, atés el context de la Llei de Memòria Històrica.

Per tant concloem que l'article 15 és clar, determinant que correspon a les diferents Administracions Públiques dur a terme les mesures necessàries per a retirar escuts, insígnies i plaques commemoratives de la Guerra Civil o de la Dictadura i a més, retirar qualsevol altre objecte o esment commemoratiu d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. A més moltes Administracions Públiques ja han procedit a això, sent l'última l'Ajuntament d'Asp, on aquest mateix mes de gener de 2014 s'han despullat de tots els símbols franquistes que persistien en el municipi.

A pesar que la Llei és molt recent, la jurisprudència espanyola ja s'ha pronunciat referent a això en alguns casos. En l'Informe de Clínica Jurídica destaquem algunes sentències que estableixen que, efectivament, les administracions han de retirar simbologia o títols honorífics franquistes.

Així, el Jutjat contenciós administratiu núm.5 de València, en la seua Sentència 202/2012, de 31 de juliol, obliga a l'Ajuntament de València a retirar el títol d'Alcalde Honorari a Francisco Franco, que el dictador ostentava des de 1939. La jutgessa que dicta la resolució és molt clara sobre aquest tema: “aqueixa retirada ha de ser incardinada en els supòsits contemplats en l'abans citat art. 15 (...), ja que qui ostenta aquell títol no va accedir a la Prefectura de l'Estat per les vies democràtiques llavors establides. (...) el manteniment de la menció honorífica concedida per l'Ajuntament de València al general Franco l'1 de Maig de 1939, resulta incompatible amb la voluntat del legislador constituent de 1978.”

No és l'únic antecedent jurisprudencial referent a l'aplicació de l'art. 15. El Tribunal Superior de Justícia de Castella-Lleó, en la seua recent Sentència 154/2014, de 20 de gener, també dictamina a favor de l'aplicació de l'art. 15 de la Llei de Memòria Històrica, aquesta vegada instant a l'Ajuntament de Valladolid a complir amb les obligacions positives que la norma estableix per a les administracions públiques. Així ho fa constar el Tribunal en la seua fallada: "declarem l'obligació de l'administració local demandada de procedir a adoptar (...) les mesures oportunes per a la determinació dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura que hagen de ser retirats; i que aquesta administració deurà (...) elaborar un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l'article 15.2 de la Llei en el seu municipi."

En l'Informe de Clínica Jurídica concloem que tant per l'anàlisi exposada de l'art. 15 com pels pronunciaments judicials coneguts i estudiats, les Administracions Públiques han de procedir a retirar qualsevol símbol o esment commemoratiu d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. No hi ha dubte que es tracta d'una assignatura pendent per a les nostres Administracions. Hui dia l'actuació d'aquestes sobre aquest tema ha sigut bastant minsa. Hi ha pocs casos d'aplicació de l'art. 15 de la Llei, molt localitzats, i és pràcticament nul el desenvolupament normatiu de les Comunitats Autònomes en aquesta matèria. No hem d'oblidar que es tracta d'una Llei aprovada pel Congrés dels Diputats, que forma part del nostre ordenament jurídic i que les Administracions, per tant, estan subjectes a ella i haurien de complir amb diligència. Si no mostren una actitud més positiva, probablement el poder judicial ha d'actuar amb més contundència perquè la norma no continue sent desoïda.

Mar Felis y Carlos López. Clínica Jurídica. Facultat de Dret.