Perdó ... però no és la meva voluntat engiponar una semblança a l'ús de Carmelo; la seua Figura supera en molt els meus limitades capacitats per comprendre el seu abast intel·lectual i la seua humanitat.
La magnitud del currículum vitae de Carmelo transcendeix la seua condició de degà de la Facultat de Dret, de catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Facultat de Dret de la Universitat de València, d'haver realitzat la seua carrera professional de la mà del seu Mestre D. Juan Martín Queralt, o d'haver escrit, al costat d'aquest, el millor manual de la disciplina "Curs de Dret Financer i Tributari"; per reflectir-se en la seva qualitat de Referent intel·lectual i humà de la Facultat de Dret.
Els que tenim el despatx al costat del seu som perfectament coneixedors del constant peregrinar de companys de tot Departament i condició al seu despatx per consultar-li tota mena de qüestions jurídiques, acadèmiques o de gestió. Despatx que seguirà sent el seu, mentre seguim trepitjant aquest passadís, en què ell apareixia amb caminar discret -conscient que sí que era sentit seria requerit immediata i inmisericordemente per solucionar penes acadèmiques o personals-, ulleres negres i posat de guardar les claus al seu clauer; els que l'estimavem. I així tots els dies, i durant anys; reflex no només del seu profund coneixement del Dret, de la Pedagogia docent i de la gestió universitària; sinó, i sobretot, de la seua bonhomia i de la seua qualitat humana. Mai el vaig veure nerviós; mai el vaig veure apurat en cap situació; sempre trobava una eixida; intel·ligent i Justa -la seua companya, sempre al seu costat, fins al final-.
De la seua talla intel·lectual només puc referir la meua admiració; sense ser capaç de calibrar-la en la seua sencera dimensió. Tan sols expressar el goig que suposava conversar de Dret amb Ell. En les seues idees profundes i assenyades atalaiaves el sentit del Dret; el seu ideal de justícia; la seua naturalesa d'eina de lluita per una societat millor i més justa. Parlar amb Ell de Dret implicava fer les paus amb el món; obrir una finestra a l'esperança d'un futur en el qual la llibertat, la igualtat i la solidaritat, ordenessin totalment la societat; més enllà de mers expedients formals insustancials; visualitzar una bandera jurídica per la qual seguir afanant-se maldestrament en la creació de coneixement jurídic aspirant a fregar aquest món de les idees que ell manejava amb Magisteri. Escoltar-lo parlar de Dret justificava plenament l'opció professional com a Professor d'Universitat. El que ha escoltat o ha conversat amb Carmelo de Dret sap del que parle. Ell no era un jurista brillant; era un Humanista del Dret. Llum del coneixement.
Brillantor rutilant que es realçava, si cap, molt més al nuar-se a la seua Humanitat. Mai es va donar importància per la seua tasca de mestre, assessor, confessor, psicòleg, amic i company dels membres de l'Àrea de Dret Financer i Tributari i de bona part dels companys de la Facultat. Per a aquells que en el Departament hem exercit alguna tasca de gestió, Carmelo era el tràmit d'audiència, sine qua non es podia dictar l'acte resolutori; o si ho volen amb més claredat, era la persona a qui havies d'escoltar si volies tenir la certesa que allò que anaves a propugnar en el Consell de Departament tindria garantia d'arribar al seu fi. Però aquí, com en la creació de coneixement, de cap manera va exercir el seu "potestas". El coneixement, la voluntat, la decisió, quan d'ell es tractava, es formava amb base en el seu "auctoritas"; guanyada amb el seu compromís amb la Universitat.
Encara recorde quan vaig arribar a la Facultat i vaig començar a treballar amb ell. Era degà; jo estava entossudit amb la tesi; i quan anava a visitar-lo al Deganat, a l'antiga Facultat de Blasco Ibáñez, em feia passar; seure en una de les cadires que tenia al seu despatx per atendre les visites; i immediatament s'aixecava de la seua butaca de degà i, deixant-me atònit, s'asseia al meu costat a l'altra cadira de visites; i començàvem a parlar de Dret. En aquests moments, quan veies que una Eminència jurídica, i millor Persona, era capaç de molestar-se a demostrar-te que el Dret es construeix des de la lògica jurídica i de l'ideal de justícia, i no des de la jerarquia, no podia més que lamentar no haver estat brillant per honrar totalment el seu Magisteri.
Ens veiem en falles! Em vas dir l'última vegada que ens vam veure en persona a l'aparcament de la Facultat ... i jo et conteste ara ... Per descomptat, MESTRE, ... ens veiem ... SEMPRE ...
Cristóbal Borrero