GeneralitatCIDECSICUV Logo del portal

El CSIC lidera un estudi sobre els canvis futurs en la velocitat del vent sota diferents escenaris de canvi climàtic

  • September 6th, 2021
Image de la noticia
Estació meteorològica en altura per a mesurament de la velocitat del vent. Fotografia: César Azorín.

La hipòtesi que aquest projecte planteja és que, en un escenari d'augment d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i calfament global, és previsible que una nova fase de descens en la velocitat del vent domine durant el segle XXI

Aquests canvis tenen importants implicacions socioeconòmiques, per exemple, en la producció d'energia eòlica, i ambientals, com les sequeres, entre altres

L'estudi està liderat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA)

Un projecte d'investigació desenvolupat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, analitzarà per primera vegada les projeccions de la velocitat del vent durant aquest segle XXI, amb especial atenció a la península ibèrica. El treball, liderat per César Azorín Molina, investigador Ramón y Cajal i coordinador del Laboratori de Clima, Atmosfera i Oceà (Climatoc-Lab) del CIDE, cerca contribuir a una millor comprensió dels canvis futurs en la velocitat del vent en un context de calfament global.

El projecte WIND-21 es desenvoluparà fins a finals de 2022, gràcies al finançament obtingut a través de la convocatòria de Beques Leonardo de la Fundació BBVA a Investigadors i Creadors Culturals 2021. Es tracta d'una investigació pionera a Espanya que abordarà específicament els fenòmens d'afebliment (stilling) i de reforçament (reversal) de la velocitat del vent a escala planetària. Tots dos fenòmens detectats en les últimes dècades plantegen nombroses qüestions que la comunitat científica encara no ha resolt.

En aquest sentit, l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va concloure que el vent és una de les parts oblidades del sistema climàtic donades les escasses evidències sobre els seus canvis passats i futurs. Majoritàriament, els recursos econòmics i esforços científics s'han dirigit a l'estudi de la variabilitat climàtica passada, dels escenaris climàtics futurs i els riscos atmosfèrics associats a dues variables meteorològiques: la precipitació i la temperatura de l'aire. En canvi, només en les dues últimes dècades la variabilitat de la velocitat del vent ha despertat l'atenció científica.

La hipòtesi que aquest projecte planteja és que, en un escenari d'augment d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i calfament global, és previsible que una nova fase de stilling domine durant el segle XXI. A més, aquest descens en la velocitat del vent no serà un fenomen que afecte a escala global; s'espera, no obstant això, detectar diferències significatives en les tendències projectades a nivell regional en funció de múltiples factors: latitud, estació de l'any, continent vs. mar-oceà, a diferents nivells de la troposfera, costa vs. interior i/o de muntanya, etc.

Fases del projecte

En la primera fase es recopilaran, processaran i homogeneïtzaran totes les sèries climàtiques de velocitat de vent disponibles de més de 28.000 estacions meteorològiques, així com les simulacions de 20 models del Projecte de inter-comparació de models de clima acoblats (CMIP6). Aquestes dades serviran per a avaluar les simulacions històriques del període 1850-2014, i realitzar projeccions dels canvis del sistema climàtic i de la velocitat del vent durant el període 2015-2100 sota diferents escenaris de desenvolupament econòmic i social.

En la segona fase, s'abordarà l'anàlisi estadística de les tendències i cicles de vent des de 1850 fins a 2100 per a estudiar amb això la variabilitat espaciotemporal passada i futura de la velocitat del vent. Al final d'aquesta fase s'abordarà l'anàlisi de les causes (oscil·lacions atmosfera-oceà) que pogueren estar darrere dels canvis observats-simulats. Finalment, en la tercera fase s'analitzaran les implicacions dels canvis projectats, amb èmfasis en el sector de l'energia eòlica a mitjà i llarg termini.

Implicacions socioeconòmiques i mediambientals

Predir amb antelació els cicles climàtics d'afebliment i reforçament dels vents és clau per les seues implicacions directes en múltiples àmbits. En la indústria eòlica, alterant la capacitat de producció elèctrica; en l'agricultura i el sector hidrològic, pel paper del vent en la demanda evaporativa de l'atmosfera, afectant els consums d'aigua dels cultius i a la disponibilitat de recursos hídrics; així com en catàstrofes naturals per temporals de vent amb danys econòmics i pèrdua de vides humanes.

Així mateix, també presenta afeccions directes en la qualitat de l'aire i les conseqüències sobre la salut per l'efecte del vent en la dispersió de la contaminació atmosfèrica; la construcció d'infraestructures costaneres (dics) i l'ordenació i planejament urbà; les operacions aeroportuàries i el trànsit en carretera; la propagació d'incendis forestals i el mal en boscos; la predicció meteorològica amb avisos per fenòmens adversos i dinàmica atmosfèrica; el turisme i els esports de vent; la dispersió de llavors i les rutes migratòries d'ocells; i l'erosió eòlica, entre molts altres camps.

 

CIDE Comunicació