GeneralitatCIDECSICUV Logo del portal

Descobreixen patrons de reconexió característics en la simbiosi entre fongs i arrels

  • December 5th, 2019
Image de la noticia
Tubercle d'arrel colonitzat per un fong micorrízic arbuscular/Scivit-Wikimedia Commons sin modificaciones/ Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International license

Un estudi en el qual participa el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC, la UV i la GVA, descobreix que els fongs, quan perden a les seues plantes afins, tendeixen a reconnectar-se a espècies emparentades amb elles.

El treball, en el qual també participa la Universidad Miguel Hernández y el Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS) del CSIC, apareix publicat en la revista Communications Biology.

Un estudi en el qual participa el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, analitza com es reconnecten les xarxes de micorrizes quan perden als seus hostes preferits. El treball ha sigut dut a terme en comunitats vegetals característiques d'ecosistemes yesíferos, i apareix publicat en la revista Communications Biology.

Davant la pèrdua de la biodiversitat, el coneixement de la dinàmica de les interaccions entre diferents espècies en un ecosistema, les anomenades xarxes ecològiques, resulta clau. Les xarxes mutualistes són xarxes dinàmiques en les quals interactuen espècies que comparteixen un mateix hàbitat i que es beneficien mútuament, com és el cas, per exemple, de les micorrizes, que és l'associació entre les arrels de les plantes amb alguns grups de fongs. Generalment, aquestes interaccions es donen entre espècies afins. Però, què ocorre quan una d'aquestes espècies desapareix o colonitza un nou hàbitat on no estan presents les espècies amb les quals sol relacionar-se?

Alicia Montesinos, investigadora del CSIC en el CIDE, explica que “hem estudiat les micorrizes en comunitats vegetals presents en sòls yesíferos de paisatges que de manera natural es troben fragmentats. Així hem pogut observar que aquests fragments alberguen comunitats de plantes i també de micorrizes amb una composició similar, però amb patrons d'interacció lleugerament diferents. L'estudi d'aquestes diferències ha permés calcular la probabilitat que succeïsquen unes interaccions o unes altres”.

El treball dels investigadors del CIDE mostra que els fongs, quan les seues espècies de plantes preferides no estan presents, interactuen no de manera casual sinó preferentment amb arrels d'espècies vegetals emparentades amb aquestes. D'aquesta manera, es redueix la vulnerabilitat de les espècies de fongs davant la pèrdua de les espècies vegetals amb les quals es relacionen íntimament.

Els resultats d'aquesta investigació, en la qual també ha participat la Universidad Miguel Hernández (UMH) i el Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS) del CSIC, permeten conéixer millor les regles que governen com es reconnecten les relacions entre les espècies de les comunitats en ecosistemes naturals, i contribueixen a millorar la predicció de les conseqüències del canvi global en la cascada d'extincions que amenaça actualment a la biodiversitat.

 

Més Informació: Alicia Montesinos-Navarro, Gisela Díaz, Pilar Torres, Fuensanta Caravaca, Antonio Roldán. Phylogenetic rewiring in mycorrhizal-plant interaction networks increases community stability in naturally fragmented landscapes. Communications Biology.

https://www.nature.com/articles/s42003-019-0700-3

DOI: https://doi.org/10.1038/s42003-019-0700-3

                                                                                                          CIDE Comunicació