• Tant la pimetrozina com la flonicamida són insecticides sistèmics que s'utilitzen generalment per al control de pugons. No obstant això, aquests insecticides no afecten les cotxinilles que continuen vives i excreten melassa contaminada
• La gestió integrada de plagues (GIP) es basa en l'aplicació d'una combinació de mesures agronòmiques, biològiques i biotecnològiques que redueix al mínim l'ús de pesticides
Un estudi del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones científicas (CSIC), la Generalitat Valenciana i la Universitat de València; l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de València demostra que la pimetrozina i la flonicamida, dos insecticides recomanats en alguns programes de gestió integrada de plagues (GIP), poden afectar negativament els agents de control biològic quan aquests s'alimenten de melassa. El treball és aplicable en cítrics i ha sigut publicat en la revista Environmental Pollution. A més, ha comptat amb la participació de científics de la Universitat de Wageningen (Països Baixos).
La gestió integrada de plagues (GIP) es basa en l’aplicació d’una combinació de mesures agronòmiques, biològiques i biotecnològiques que redueixen al mínim l’ús de pesticides. Quan les plagues sobrepassen els llindars de tractaments i cal utilitzar pesticides, cal que aquests siguen efectius i respectuosos amb els agents de control biològic. L’estudi dels efectes secundaris dels pesticides és, per tant, clau en GIP, especialment en cultius com els cítrics, en què la majoria de plagues està regulada per agents de control biològic.
En aquest sentit, cal assenyalar que tant la pimetrozina com la flonicamida són insecticides sistèmics que s'utilitzen generalment per al control de pugons. No obstant això, aquests insecticides no afecten les cotxinilles que continuen vives i excreten melassa contaminada amb aquests insecticides.
“L'estudi va demostrar que la melassa contaminada per pimetrozina i flonicamida va augmentar la mortalitat del sírfid Sphaerophoria rueppellii entre un 20 i un 50%, respectivament. No obstant això, aquestes melasses van resultar innòcues per al parasitoide Anagyrus vladimiri (abans conegut com Anagyrus pseudococci), un dels principals agents de control biològic del pseudocóccido Planococcus citri”, destaca Joel González Cabrera, investigador Ramón y Cajal de l'Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València.
En el treball també han participat Daniele Sadutto, investigador del CIDE, i Yolanda Picó, investigadora del CIDE i catedràtica del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la UV. Segons el parer d'aquesta última, “els resultats de l'estudi indiquen que la melassa contaminada és probable que afecte una gamma molt més àmplia d'insectes beneficiosos que el nèctar contaminat i, per tant, hauria d'incloure's en futures avaluacions de riscos ambientals”.
L'estudi, finançat parcialment per un projecte de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA, RTA2017-00095), demostra la necessitat de continuar investigant els efectes negatius dels insecticides sobre els insectes beneficiosos i les diferents rutes d'exposició.
Calvo-Agudo, M., González-Cabrera, J., Sadutto, D., Picó, Y., Urbaneja, A., Dicke, M., & Tena, A. (2020). «IPM-recommended insecticides harm beneficial insects through contaminated honeydew». Environmental Pollution, 115581.
Enllaç: https://doi.org/10.1016/j.envpol.2020.115581 (open access)
CIDE Comunicació
