Amparo Nagore.

Amparo Nagore ha rebut el reconeixement de premi extraordinari de doctorat pel seu treball “Essays on Employment and Unemployment Transitions”, dirigit per Arthur Van Soest, professor a la Universitat de Tilburg, i supervisat per María Rochina Barrachina, catedràtica de la Universitat de València. Aquest estudi analitza els canvis al mercat laboral espanyol arran de la recessió econòmica i com aquests influeixen en la consecució dels objectius d'Europa 2020 en matèria d'atur, pobresa i equitat social.

Amparo Nagore es va llicenciar en Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de València, on també va cursar el màster en Ciències Actuarials i Financeres. Entre el 2001 i el 2003, comptà amb una Beca de Postgrau del Ministeri de Ciència i Tecnologia per a estudiar el Màster de Recerca Interuniversitària en Finances Quantitatives, impartit per la Universitat de València, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat del País Basc.

Entre el 2003 i el 2010, fou guardonada amb una beca d’investigació de l'Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i va treballar en diverses companyies del sector financer com a analista financera (Econocom SA, Barcelona), en el control d’instruments financers estructurats (Intermoney Titulización SA, Madrid) i la gestió de riscos i solvència bancària (Banco de Valencia SA).

Des de 2008, és professora a la Universitat de València en el Departament d'Economia Aplicada. Va ser en 2012 quan va iniciar el programa de doctorat conjunt de la Universitat de Tilburg i la Universitat de València. Durant el període de doctorat ha realitzat quatre estades de recerca a la Universitat de Tilburg fins que va defensar el seu treball a Tilburg l’any 2015. Immediatament es va incorporar com a investigadora a l’institut d’Investigació socioeconòmica de Luxemburg (LISER). Finalment, el setembre de 2018, obtingué plaça com a professora ajudanta doctora de la Universitat de València en el departament d’Economia Financera i Actuarial.

Has trobat alguna dificultat en el desenvolupament de la teua tesi?

Des del meu punt de vista, una tesi és com una marató: no sempre és fàcil i trobes alguns obstacles en el camí. És un procés d’aprenentatge lent, tant personalment com professionalment, però també proporciona una gran satisfacció.

Com a exemples de dificultats, podria esmentar el període en què vaig estar lluitant amb la convergència dels models economètrics. A més, el meu nivell d’anglès suposà una dificultat, ja que al principi no era molt alt i fou un desafiament realitzar la meua tesi en la Universitat de València juntament amb la Universitat de Tilburg. Un altre obstacle fou que quan ja havia decidit la qüestió de la meua investigació, vaig trobar que un altre estudi havia fet el mateix, amb les mateixes dades, país i qüestió, així que vaig haver de buscar altra idea.

Quins camins deixa oberts la teua tesi per a futurs treballs?

Basant-se en els capítols de tesi i tenint en compte que altres països tenen problemes similars, és possible ampliar les preguntes de recerca a altres països europeus. Així, es pot analitzar el problema de l'atur, la rotació laboral i l'impacte de la passada recessió per a altres països i en una dimensió transversal. També seria interessant estudiar la divergència de gènere en diversos indicadors del mercat laboral durant l'última dècada en diferents països europeus. La dimensió transversal permet explorar quina part de la bretxa de gènere pot ser explicada per les institucions del mercat laboral. Això està en línia amb el principi d'Europa 2020: reforçar mútuament l’estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, i l'estratègia per a la igualtat entre dones i homes.

Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat?

Aquesta tesi tracta qüestions rellevants sobre el mercat laboral espanyol, com són l’impacte de la recent recessió en l’atur, les transicions laborals i les diferències de gènere. Els resultats són informatius sobre la utilitat de possibles mesures polítiques destinades a reduir la incidència de l'atur i millorar l'estabilitat laboral, en particular per als grups de treballadors més vulnerables.

El mercat laboral espanyol es caracteritza per una alta rotació laboral (en particular, cap a altres llocs de treball en els períodes d'expansió i cap a l'atur en els de recessió); la segregació ocupacional per sexe i els diferents retorns a les característiques per sexe. Durant la crisi actual, tant la durada de l'atur com els nous ingressos han augmentat mentre que els salaris han disminuït, especialment per als homes, els treballadors joves i grans, els immigrants i els que tenen un baix nivell de qualificació. L'alt nivell de qualificació, que es troba en empreses més grans i del sector d'alta tecnologia, s'associa amb una menor desocupació i una millor qualitat laboral. Com a conseqüència, el mercat laboral espanyol requereix reformes importants per assolir els objectius d'Europa 2020.

Considera que doctorar-se facilita la inserció laboral?

En el meu àmbit, el del mercat laboral acadèmic d’universitats i centres de recerca, el doctorat és una condició bàsica però no suficient. Per al mercat laboral no acadèmic, a Espanya, en general (amb l'excepció del Banc d'Espanya, Estudis de serveis dels principals bancs), el doctorat no augmenta la probabilitat de trobar treball. Tampoc els salaris dels doctors no són superiors. Pel que jo sé, és al contrari en altres països, com ara els Països Baixos o el Regne Unit.

Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que desitja doctorar-se?

Una vegada que decideixes fer un doctorat, crec que és molt important triar un bon supervisor que tinga el coneixement, la motivació i l'actitud per guiar l'alumne en aquest procés d'aprenentatge. També és important triar un tema pel qual el candidat estiga apassionat perquè aquesta serà la seua ocupació, almenys durant els pròxims tres anys.

Sobre la base de la meua experiència, suggeriria fer un programa de doctorat conjunt amb una altra universitat de prestigi, preferiblement en un altre país, o almenys visitar una altra universitat per a estades de recerca. Aquesta experiència ajuda a obrir la ment, augmenta les opcions per aprendre a fer les coses de diferents maneres i des de diferents enfocaments, i ajuda a augmentar la xarxa de relacions.

Per últim, és important trobar l'equilibri entre la vida i el treball durant el procés de doctorat, fer esport i tenir el suport de familiars i amics.

Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

He participat en moltes conferències presentant els meus treballs i he estat convidada a impartir seminaris en altres universitats i centres de recerca. Crec que compartir la recerca, fer i rebre comentaris d’altres col·legues, potenciar les col·laboracions amb altres professionals… és molt important per al progrés de la ciència i la motivació individual per continuar treballant.

A més, quan treballava a LISER, vaig presentar un informe sobre l'avaluació de polítiques d'un programa específic d'ocupació juvenil al Ministeri de Treball de Luxemburg. Aquesta transferència del coneixement va tenir una implicació directa sobre les mesures polítiques i la societat.