Logo de la Universitat de València Logo Facultat d'Economia Logo del portal

Investigació i divulgació davant la pandèmia (Actualitzada 10/07/2020)

  • 10 de juliol de 2020
Investigació i divulgació davant la pandèmia

La tasca investigadora i de divulgació de la universitat es fa patent en situacions com l'actual, on convé atendre les veus expertes per a estar format i informat. El nostre professorat ha anat aportant el seu granet d'arena, dins de les seues diferents àrees de coneixement, que us convidem a conéixer.

Anàlisi Econòmica

Matilde Mas analitza en un article titulat  Els eurobons: una condició de supervivència de la Unió Europea la preocupació per la situació econòmica futura davant la crisi ocasionada per la covid-19, que resumeix també en aquest  vídeo. Mas tanca la seua anàlisi amb un presagi demolidor: “no hem estat mai tan prop d'emetre, per primera vegada, deute en nom de tots els països de l'euro. No és encara la molt necessària unió fiscal, però és un pas important en aquesta direcció. Si no es fa ara, dubte molt que la Unió Europea sobrevisca a la pandèmia”.

Francisco Pérez y Joaquín Maudos estudien l'impacte econòmic del coronavirus en el PIB i l'ús de l'economia espanyola i valenciana. La incertesa sobre la duració de la crisi sanitària dificulta la realització d'estimacions precises dels costos econòmics. Segons les anàlisis realitzades per tipus d'activitat i en un escenari base i un altre advers, si l'epidèmia es controla prompte i l'economia torna a una normalitat relativa en el termini d'un mes, el PIB de la Comunitat Valenciana es contrauria entre el 3,2% i el 5,3%, respectivament, percentatges similars al conjunt d'Espanya. Tenint en compte la previsió de creixement de l'1,6% anual anterior a la pandèmia, la caiguda del PIB en 2020 seria de l'1,6% en l'escenari base i del 3,7% en l'advers.

Joaquín Maudos, en aquest cas amb la investigadora de l'IVIE Consuelo Mínguez, analitzen la Salut financera de les empreses valencianes i la seua capacitat de resistir l'impacte de la COVID-19. L'emergència sanitària causada per l'expansió de la pandèmia i la consegüent paralització de l'economia genera seriosos problemes de liquiditat per a les empreses, que els afectaran de diferent manera en funció de la seua salut financera, això és, la seua solvència o la seua vulnerabilitat.

De nou Joaquín Maudos i Consuelo Mínguez publiquen un treball en IvieExpress, en aquesta ocasió sobre l'Equipament digital de les empreses valencianes i els reptes de la Covid-19. En aquest, urgeixen a les empreses i a les administracions públiques valencianes a avançar en la digitalització. Per a il·lustrar la situació assenyalen que, malgrat que el percentatge de personal en empreses valencianes que utilitza ordinadors és similar a la mitjana nacional (61%), només el 44% ho fa amb connexió a internet, la qual cosa suposa 9,5 punts menys que a Espanya, condicionant, entre altres variables, les possibilitats del teletreball.

José Emilio Boscá, Rafael Doménech y Javier Ferri analitzen l'Impacte Macroeconòmic del Coronavirus assenyalant, entre altres aspectes, que la duració de les pertorbacions negatives a conseqüència de l'estat d'alerta, una vegada establida la data per al final del confinament, aniran desapareixent de manera gradual i lineal al llarg del segon trimestre, des del supòsit de partida, raonable però també relativament optimista, que el període de confinament finalitzarà en la data actualment indicada. En tal cas, el tercer trimestre començaria sense cap pertorbació negativa actuant sobre l'economia, encara que amb els efectes arrossegats per la resposta als xocs fins a aquest moment. En aquest vídeo José Emilio Boscá explica els punts principals de l'estudi.

José Emilio Boscá, Rafael Doménech i Javier Ferri complementen la seua publicació anterior amb una anàlisi sobre l'Impacte de les mesures econòmiques en la crisi del coronavirus. En aquest, avaluen els efectes dels increments de despesa sanitària, les partides pressupostàries per a protegir a treballadors i empreses, l'establiment d'avals per a crèdits als quals poden optar les empreses per a pal·liar els efectes de la interrupció de la seua activitat, o les pròrrogues en el pagament d'impostos.

Francisco Pérez, en col·laboració amb Eva Benages de l'Ivie, han publicat "Restringir la mobilitat per a combatre la Covid-19 i recuperar l'activitat econòmica". A causa de les restriccions imposades pel govern i al teletreball, els moviments de persones han patit una caiguda dràstica, reduint-se els desplaçaments laborals a Espanya més del 60%. No obstant això, aquesta xifra no és tan alta en termes globals, ja que aquests només representen entre la quarta part i un terç de la mobilitat total. La conclusió derivada és que les restriccions a l'activitat econòmica no estan afectant tant la mobilitat de les persones en sentit ampli, encara que sí que ho fan a la generació de renda i ocupació, per la qual cosa l'estudi suggereix recuperar els desplaçaments per motius de treball quan siga possible si es volen minimitzar els riscos que la recessió econòmica derivada del confinament es prolongue més enllà de l'imprescindible.

Francisco Pérez, en aquest cas en col·laboració amb Laura Hernández de l'Ivie, escriuen sobre L'equipament digital de les llars valencianes i els reptes de la Covid-19. Si bé el 90% de les llars valencianes tenen accés a internet, la bretxa digital continua existint i s'observen serioses dificultats per a realitzar tràmits administratius en línia o per a abordar la docència a distància, si bé la necessitat d'ús en les actuals circumstàncies està portant al fet que moltes llars incrementen la seua dotació d'equipament digital i tant empreses com persones estan millorant els seus coneixements.

M. José Murgui i José Ramón Ruiz adverteixen en La crisi de la Covid-19: immediatesa i perdurabilitat de la necessitat de mantenir viva l'economia, encara que siga en estat d'hibernació, perquè després d'aquesta parada, necessària per a frenar la pandèmia, el despertar siga possible. En aquest sentit, apel·len a la solidaritat entre els diferents agents, al rol d'Estat com a comprador d'últim recurs, a la necessitat de proporcionar garanties i liquiditat, i a oferir seguretat sanitària que permeta al sector turístic generar confiança i reprendre la seua activitat.

Francisco Pérez, Carlos Albert i dos investigadors més de l'Ivie publiquen Evolució de l'impacte de la COVID-19 sobre la salut comunitària a Espanya i la Comunitat Valenciana, on desenvolupen tres indicadors sintètics per a avaluar la severitat i l'impacte de la pandèmia i la seua evolució, concloent, malgrat les dificultats a obtenir la informació, que l'abast de la malaltia ha sigut menor en la Comunitat Valenciana que en la resta de l'Estat i que l'impacte de la mateixa també ha sigut menor, arribant a estabilitzar-se en la Comunitat a primers d'abril.

En una col·laboració interdepartamental, Lorenzo Serrano (Anàlisi Econòmica) i Angel Soler (Economia Aplicada), juntament amb l'investigador de l'Ivie, Fernando Pascual, analitzen la Vulnerabilitat a curt termini de l'ocupació davant el coronavirus, centrant-se en aquells col·lectius que semblen més exposats a un major risc de pèrdua del lloc de treball. Els resultats apunten al fet que la grandària dels col·lectius més vulnerables a la pèrdua d'ocupació a curt termini és substancial i major en la Comunitat Valenciana que en el conjunt d'Espanya, per la qual cosa apel·len a una major intensitat de les mesures a adoptar de cara a afrontar la crisi, sense descurar així mateix els riscos que amenacen l'ocupació a llarg termini. Serrano amplia aquestes reflexions en una entrevista en Economia 3, en la qual mostra el seu optimisme perquè d'aquesta crisi eixirem, si bé és cert també que alguns perdran més que uns altres.

José Manuel Pastor valora en una entrevista publicada en Economia 3 el pla de desescalada anunciat pel govern el passat dia 28, considerant que s'ha optat per un escenari de prudència i tractant de compatibilitzar l'estat de salut dels ciutadans amb l'evolució de l'economia.

José Manuel Pastor intervé també en una taula d'anàlisi en plazaradio, juntament amb Adrian Jofre, soci director de Be Barlet i Rafael Toledo, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València. La seua resposta al titular que li demana el periodista per a descriure el pla de desconfinament és clar: "prudència i esperança".

Joaquín Maudos, juntament amb Jimena Salamanca, analitza La importància del sector agroalimentari davant la crisi de la COVID-19, que aporta a Espanya el 5,4% del valor afegit brut i el 6% de l'ocupació total, aplaudint les mesures adoptades per a protegir tota la cadena de producció i així garantir el proveïment d'aliments i mantenir les exportacions.

José Manuel Pastor avança en una entrevista a EFE que La pos pandèmia reduirà l'economia submergida i revaloritzarà la investigació, com alguns dels canvis econòmics, polítics i socials que cal esperar com a resultat de l'actual situació, igual que l'increment del teletreball o de l'intervencionisme, o una major condescendència amb certes prohibicions, com la lliure mobilitat o la difusió de certs missatges, tot això en pro d'un be major, que és la seguretat.

Francisco Pérez i Laura Hernández analitzen en el document El consum de les famílies en la crisi del coronavirus que el consum de les llars podria caure un 11,8% en 2020, amb una contracció especialment intensa en el segon trimestre. Després de calcular l'evolució del consum de les llars en el primer trimestre i tenint en compte tant els factors que impacten sobre el consum, com les particularitats del cas espanyol, realitzen estimacions sobre la caiguda que es produirà també en cada trimestre.

Lorenzo Serrano, Ángel Soler i Fernando Pascual, a l'informe L'impacte del coronavirus en el mercat de treball de les regions espanyoles destaquen l'asimetria dels efectes negatius del coronavirus segons sectors i territoris. La diferent intensitat de la crisi sanitària, l'estructura productiva i les característiques del mercat laboral en cada regió, unit a les mesures preses contra la pandèmia, generen impactes dispars que es concreten que les comunitats autònomes pitjor parades són Illes Balears, Canàries, Comunitat Valenciana Andalusia.

Matilde Mas, Javier Quesada i Jimena Salamanca han publicat en IvieExpress La I+D+I en la Comunitat Valenciana després de la covid-19. La innovació tecnològica ha revelat el seu potencial durant la crisi de la covid-19, no sols per a contribuir a la solució sanitària, sinó també per a oferir eines a les empreses per a recuperar la seua activitat. No obstant això, el sistema d'I+D+i a Espanya pateix tres grans problemes: la seua xicoteta dimensió, la baixa implicació del sector empresarial en la seua execució i finançament i la falta de col·laboració entre universitats, administració pública i empreses per a desenvolupar-la.

Joaquín Maudos en el seu article Solidaritat per a la reconstrucció explica que la solidaritat que es demana a escala europea per a afrontar la crisi econòmica de la covid-19 també ha de reclamar-se en el terreny nacional. Aqueixa solidaritat hauria d'aplicar-se almenys en quatre dimensions: entre territoris, entre el sector públic i el privat, entre els quals gaudeixen de la seguretat d'una ocupació pública i el que no i entre generacions.

Francisco Pérez i Silvia Mollá en la seua anàlisi de Per què els recursos de les Comunitats Autònomes per a la reconstrucció són tan desiguals?, mostren que les desigualtats en els recursos de les comunitats autònomes existents a Espanya poden complicar les opcions de recuperació de la crisi de la covid-19 en les autonomies amb menys recursos. Després de descomptar dels ingressos rebuts les despeses en serveis públics fonamentals (educació, sanitat i protecció social), els recursos per a impulsar l'economia regional queden molt més limitats en uns territoris que en uns altres, la qual cosa es reflecteix en els diferents nivells de despesa. Mentre que a Navarra la despesa per habitant per a desenvolupament regional aconsegueix els 871 euros per habitant en 2018, a Múrcia es redueix fins als 376 euros.

Alicia Gómez i José Ramos donen resposta a Per què els reptes de la conciliació en temps de la covid-19 són encara majors per a les dones?, explicant que el confinament i el tancament dels centres educatius han obligat a 4,5 milions de llars amb menors de catorze anys a compatibilitzar l'atenció als escolars amb el manteniment de l'activitat laboral dels seus progenitors. No obstant això, la pressió per a conciliar no és la mateixa per a homes que per a dones, ja que aquestes destinaven 13 hores setmanals més que ells al treball no remunerat, especialment atenció a la família i tasques domèstiques. Els investigadors animen a adoptar mesures en l'àmbit públic i privat per a pal·liar els efectes diferenciats de la covid-19 sobre la conciliació i evitar així conseqüències negatives per a la salut de les dones i les relacions familiars.

Alicia Gómez, de nou amb José Ramos, continuen la seua investigació amb enfocament de gènere Ha augmentat la covid-19 les bretxes de gènere en el mercat de treball espanyol i valencià? El seu treball assenyala que, si bé les dones ocupades mostren índexs de vulnerabilitat laboral a curt termini més favorables, la taxa de dones afiliades ha caigut més que la masculina per la seua representació en sectors que s'han vist més afectats per la pandèmia, com l'hostaleria, l'educació i les activitats administratives, sense arribar a notar-se la millora en els índexs de desocupació femenina al maig, com sí que ha ocorregut en el cas masculí.

Economia Aplicada

Amadeo Fuenmayor explica com abordar les pautes fiscals perquè aquestes no agreugen la situació econòmica una vegada finalitze la crisi de la covid-19. En la seua presentació, el professor analitza dues idees principals respecte a les mesures fiscals a prendre. La primera és que s'ha d'evitar que els impostos generen problemes addicionals als quals es deriven de la parada econòmica forçosa. La segona idea és que la futura crisi ha de trobar un sistema fiscal més sòlid i just a mai per a poder combatre l'elevada despesa que es produirà en el curt termini. En aquest article en Economia 3, Fuenmayor advoca per la implementació d'una renda d'emergència a posar en marxa com més prompte millor, que ajude a "tapar els buits que han quedat en el sistema", considerant que, pese a l'innegable efecte generador de dèficit de la mesura, el sector públic està per a suavitzar els impactes de situacions tan negatives com l'actual.

José Manuel Pavía publica diàriament una completa anàlisi amb la informació disponible a Espanya i en la Comunitat Valenciana, distingint també per províncies, amb el nombre de casos confirmats d'infectats per la covid-19, el d'ingressats en hospitals, en UCI, altes i defuncions, amb les seues corresponents projeccions a 3 dies.

Francisco Morillas publica diàriament les seues projeccions sobre les xifres de la pandèmia, en les quals afirma que el màxim nombre de persones contagiades es produirà entre els dies 9-10 d'abril. Aquesta investigació utilitza diversos valors per a estimar la severitat de l'expansió de la malaltia amb models predictius, fent ús de tècniques estadístiques com els denominats GLM (Model Lineal Generalitzat), amb models epidemiològics establits, com els denominats SIR (Susceptibles-Infectats-Recuperats), i mitjançant tècniques de Sèries Temporals, en les quals s'analitza una o més variables d'interés i s'estableix una relació estructural d'evolució temporal que s'assumeix "persistent" en el temps.

Aurelio Martínez, en una videoconferència organitzada per la Fundació Valenciaport, ha demandat una acció coordinada simultània entre totes les administracions per a tirar avant tots els plans d'inversió prou madurs, per a arrossegar així a la inversió privada i fer la crisi el més breu possible. Comparant l'actual situació amb la crisi de 2008, Martínez afirma que en aquesta ocasió "no estem davant una crisi financera, només davant un tancament d'activitat per al control de la infecció, el nivell d'endeutament privat és molt baix i no hi ha restricció al crèdit, disposem d'una baixa inflació i de superàvit exterior". Aquesta anàlisi li permet ser optimista davant el futur i preveure una eixida en forma de V, podent recuperar-se la caiguda del PIB a la fi de 2021.

Vicent Soler explica en un article del diari Levante que el trade off entre protecció sanitària i economia s'ha d'enfocar des de la perspectiva que l'economia requereix confiança per a consumir i invertir, la qual cosa depén del vessant sanitari. Defensa el paper protagonista de la Unió Europea en aquest crucial desafiament i insta a treballar en pro de la transformació del model econòmic cap a una transició digital amb sostenibilitat econòmica i mediambiental, sense oblidar la reforma del sistema de finançament autonòmic.

La Unitat Docent de Política Econòmica d'aquest departament ha publicat un monogràfic aquest mes d'abril del seu butlletí de "Notícies de Política Econòmica" sobre el coronavirus, en el qual han col·laborat juntament amb el personal de la Universitat de València investigadors d'altres universitats espanyoles.

Antonio Sánchez defensa en el seu treball Coronavirus i una política industrial activa que eliminar aquesta opció de la política industrial activa "és deixar a la sort el futur del país, que en un món canviant com l'actual, condueix a la inevitable degradació econòmica i social". Anima a ampliar l'anàlisi de la situació molt més enllà d'horitzons temporals pròxims i a assumir que l'economia mundial ha canviat i que la pregunta clau és què volem ser dins de quinze anys.

Aurora Pedro analitza la situació del turisme, un dels sectors més perjudicats en aquesta crisi, i la política turística post-Covid 19. Si bé el curt termini sembla enfocat a cert nacionalisme obligat per les circumstàncies, en el llarg termini entra en joc la Política Turística com a instrument estructural, que considere que aquesta crisi tanca l'oportunitat de canvi de paradigma que es portava demandant tímidament des de fa diverses dècades.

M. Ángeles Tortosa presenta una reflexió sobre l'Atenció sanitària, coronavirus i residències, assenyalant que "l'acumulació d'una sèrie de deficiències d'inversió en les residències i de coordinació amb els serveis sanitaris s'ha mostrat de manera inhumana en aquest escenari de la covid-19" i instant a reconéixer la importància dels serveis socials i a reforçar-los amb recursos sanitaris per a evitar que a la crisi sanitària s'afija una crisi humana i social.

Carlos Ochando es pregunta en el seu treball Coronavirus i Estat del benestar: una oportunitat per a la seua "refundació"?, aportant una sèrie de reflexions sobre els arguments que han fragilitat l'Estat del benestar i les propostes de política econòmica i social que han prevalgut en les últimes dècades i apel·lant al fet que les transformacions socials que estem vivint en aquests moments de crisi sanitària ajuden a reformular-lo i reforçar-lo.

Raúl de Arriba titula el seu treball La resposta de la política internacional enfront de la pandèmia de la Covid-19. Examina l'origen del virus SARS-CoV-2 i la previsió de les seues repercussions econòmiques a tot el món, juntament amb la resposta que està oferint la política internacional des del G-20, l'OCDE, l'FMI i el Banc Mundial, finalitzant amb una sèrie de preguntes que podrien guiar algunes mesures per a repensar el món que volem per a quan passe la pandèmia.

Ángel Soler, juntament amb José M. Peiró, analitzen L'impuls al teletreball durant la Covid-19 i els reptes que planteja. Els investigadors aporten dades de l'INE segons els quals, en 2019, només un 4,8% dels empleats teletreballaven al nostre país, mentre que algunes enquestes arriben a afirmar que prop d'un de cada tres empleats l'estan fent durant aquestes setmanes de confinament, si bé aquesta pràctica s'ha instaurat de manera sobrevinguda, sovint improvisada i sense oportunitat d'una planificació prèvia adequada.

Isabel Pla desenvolupa juntament amb Mar Moncho el projecte d'investigació Work-Life Balanç i Covid19 en la UVEG per a estudiar l'impacte de la crisi provocada pel covid-19 sobre la comunitat universitària en els seus temps de vida personal, treball, estudi i cures.

Cristina Aybar, José Manuel Pavía i Rosa Roig, han publicat l'article “Gender inequalities and social sustainability. Can modernization diminish the gender gap in political knowledge?” i conclòs que la bretxa de gènere en coneixement polític es redueix a mesura que avança el procés de modernització d'Espanya. Després d'analitzar 600.000 enquestes del CIS de 1996 a 2017, afirmen que la transformació en un país postindustrial afecta els rols de gènere tradicionals i a pautes culturals, i això al comportament polític de la ciutadania, reduint-se la bretxa de gènere per l'apoderament femení a través de recursos intangibles (educació, contactes, informació) i tangibles (econòmics).

Cristina Aybar, José Manuel Pavía i Rosa Roig analitzen en un Informe Preliminar GIPEyOP com ha passat el confinament una àmplia mostra de ciutadans. Destaquen que la majoria ho ha passat en un habitatge de més de 50 m², en parella, un de cada quatre han estat teletreballant i un de cada tres ha manifestat tindre por d'eixir al carrer a l'inici del període de desescalada.

Isabel Pla demanda introduir la perspectiva de gènere en el debat de l'avantprojecte de normativa que persegueix regular el teletreball al nostre país, una llei que s'ha evidenciat fonamental després d'incrementar-se el teletreball amb la irrupció de la covid-19 del 10% a més del 30%. Pla alerta de la importància de legislar per a evitar relegar a la dona a l'espai domèstic, com a única responsable de les cures en la família i la llar, i evitant que el teletreball reproduïsca la ja existent bretxa de gènere.

Direcció d'Empreses

Vanessa Campos, des de la seua columna regular a València Plaza, ha abordat l'impacte del coronavirus en el teixit empresarial valencià (15 març), la crisi política que acompanya a la crisi sanitària i econòmica (22 març), les dificultats que està travessant el xicotet comerç (5 abril), els clústers com a pedra angular de l'economia valenciana (19 abril), una reflexió sobre l'efecte de la fixació de preus màxims als tèxtils sanitaris en el sector tèxtil valencià (3 maig), la necessaria reconversió del sector turístic, apostant per un model més sostenible, amb la diferenciació per qualitat, customització, segeuretat i sostenibilitat con arguments competitius (17 de maig), la ràpida i àmplia adopció del teletreball en totes les professions on ha sigut viable (31 de maig) i defensant el pagament d'una taxa per a anar a la platja (14 de juny).

Roberto Luna, en el seu esforç per col·laborar en aquesta situació actual, celebra els dilluns una conferència en obert en YouTube Directe (15,30 h), els dimecres comenta en Instagram Directe diversos temes de desenvolupament personal i professional, i els divendres a les 16 h porta un convidat amb el qual fer un duo informal sobre temes d'interés. A més, en aquest vídeo ens explica la gestió del talent davant els nous reptes provocats per la pandèmia, destacant cinc punts clau: el canvi cultural i organitzatiu, el nou lideratge, l'ocupabilitat i competències laborals, la nova economia del coneixement i l'estratègia de gestió del talent.

Justo Herrera ha publicat un article en el qual es pregunta ón està l'estratègia de la Unió Europea i en el qual reflexiona sobre si la nostra intendència i la nostra logística a escala europea estaven preparades per a una situació com l'actual, lamentant-se del paper de la UE, fragmentada i sense resposta homogènia davant aquest desafiament. Europa no sembla que estiga aconseguint liderar, ni amb la política sanitària ni amb la financera, sent necessari fer política amb majúscules per a abordar el repte present i el futur de la Unió en general. En una posterior entrevista, destaca la dificultat de marcar el ritme de la desescalada, combinant el desig per reprendre aqueixa "nova normalitat" amb la necessitat d'evitar passos en fals, i insisteix en una major coordinació a escala europea per a respondre a aquesta crisi i a les quals puguen sorgir en el futur, incidint en el pla sanitari nacional a reforçar l'atenció primària i la cronicitat.

María Iborra defensa la necessitat de Pensar estratègicament en temps de la Covid-19, oferint suggeriments per a les empreses que impliquen monitorar certes variables clau, observar als guanyadors i els perdedors en aquesta crisi, crear un bon equip multidisciplinari d'emergència estratègica, o apostar per la resiliència, entre altres consideracions estratègiques.

Joan Ramón Sanchis analitza com afrontar la corona-crisi des de l'Economia del Bé Comú. Aquest model econòmic, basat en la premissa que l'economia ha d'estar al servei de les persones i a contribuir creant valor social i ambiental, a més del financer, prioritza la cura dels més vulnerables en aquesta crisi, autònoms i micropymes, perquè només assegurant la seua continuïtat es manté el poder adquisitiu de les persones i amb això el consum i els ingressos de les empreses. A més, el professor Sanchis ha publicat una sèrie de vídeos sobre els efectes econòmics de la corona crisis en el seu canal de youtube "Parlem d'Economia"Unió Europea i corona crisiLa banca fa negoci amb la corona crisi,  Els autònoms i el coronavirusCóm gestionar la corona crisiEstà preparada la sanitat pública? i Els efectes del coronavirus en l'economia. En el vídeo Les 5 lliçons econòmiques bàsiques que podem obtenir de la corona crisi destaca com a lliçons la demostració que podem viure amb un consum responsable, el necessari rellançament de la indústria local, la constància que el nostre model turístic és insostenible, la necessitat de la reinvenció de la venda i distribució enfocant-se en la venda en línia i, la més important de totes, que l'economia sempre ha d'estar al servei de les persones i mai a l'inrevés; en aquest sentit, l'economia del bé comú es posiciona com un model sobre el qual podria pivotar el paradigma econòmic actual.

José Pla i Cristina Villar reflexionen sobre com rellançar l'activitat empresarial, defensant en primer lloc un enfocament regional que permeta un full de ruta adequat a les peculiaritats de cada territori, si bé el llarg termini requereix analitzar conjuntament la importància de la configuració de les cadenes de subministraments i les noves tecnologies per a adaptar les empreses i les indústries a la nova realitat que s'està configurant.

Francisco Puig analitza el desenvolupament del clustering com una peça clau per a la indústria tèxtil en la Comunitat Valenciana, proposant que cal facilitar les interaccions entre les empreses, crear els canals perquè aquestes participen en el clúster i regenerar el mateix a través de la innovació, així com valorant les decisions de deslocalització, multilocalització i recol·locació de les empreses d'aquest sector valencià.

José Pla opina que les xifres macroeconòmiques a Espanya auguren que els avantatges de la reindustrialització en sectors tradicionals són hui dia molt limitades. Perquè la reindustrialització en aquest territori siga una realitat, és necessària que compte amb un fort compromís social i institucional i que s'aborde de manera rigorosa i decidisca per part de tots els actors involucrats, governs i empreses.

Isidre March proposa una estratègia de reindustrialització per a la Comunitat Valenciana consistent a desenvolupar un comité d'experts formats en les diferents facetes del desenvolupament industrial -enginyers, experts en 'management', fiscalitat o legislació- que aportarien el seu temps sobre una premissa eminentment altruista, assessorant i mentoritzant a projectes en activitats que la pandèmia ha descobert com a estratègiques, en els sectors tradicionals del nostre territori i en activitats tecnològicament més avançades.

José Anastasio Urra signa, al costat de 300 col·lectius i persones, La necessitat de lluitar contra un món virtual, on s'apunta el risc que els bons propòsits derivats de la situació de pandèmia estiguen sent neutralitzats per l'acceleració dels processos d'informatització que, consideren, comporten al seu torn seriosos problemes.

Alejandro Escribá enumera les Lliçons de la Covid-19 per a les empreses familiars concretant-les en el repte de meditar per a anticipar i gestionar els riscos, la presa de consciència de les fortaleses i febleses de cada empresa, la proactivitat a l'hora de corregir limitacions i aprofitar oportunitats, i finalment l'establiment d'una escala de valors i prioritats.

José Pla advoca per la descentralització en el seu article titulat Federalització i desescalada en el qual, a col·lació de les tensions que s'estan produint entre el govern central i les comunitats autònomes en el disseny i posada en marxa de la desescalada, exposa la forma en la qual les empreses amb filials operen de manera descentralitzada per a adaptar-se millor a cada mercat i aprofitar oportunitats, evitant caure en la pèrdua de sinergies o en pèrdues d'eficiència, aplicant el "pensa global, actua local".

Francisco Puig reflexiona en L'oportunitat d'una indústria tèxtil 'glocal' sobre l'important canvi que el sector tèxtil ha iniciat cap al tèxtil sanitari i la necessitat, per a consolidar el projecte, de continuar amb l'estratègia emergent de glocalització (pensar global i actuar local) i de recaptar el necessari suport polític.

Alejandro Escribá, entrevistat en el programa Hora 25, reflexiona sobre la gran indústria -la problemàtica de la llunyania dels centres de decisió i el dilema entre localització i productivitat- i sobre la mitjana indústria -que patirà la crisi de manera desigual en funció del vincle del sector de la indústria amb els sectors amb més restriccions- i considera que la indústria espanyola, per a fer-se càrrec del proveïment nacional, necessita una actitud valenta d'empresaris i treballadors que permeta renovar algun dels models de negoci.

José Pla aposta per les noves tecnologies en l'entrevista d'Economia 3, en la qual afirma que "Aquesta crisi pot servir per a consolidar un model basat en la I+D i la sostenibilitat". Pla descriu que la reindustrialització en la Comunitat Valenciana ha d'estar basada en la digitalització i les noves tecnologies, buscant el finançament adequat per a superar l'actual situació i aprofitar noves oportunitats.

Alejandro Escribá i Carlos Albert participen en un estudi de l'Ivie titulat El sector de l'hostaleria valencià davant la crisi de la COVID-19,. Les anàlisis revelen una elevada vulnerabilitat del sector i una capacitat de resposta minvada per una limitada competitivitat. A més, el sector emmalalteix de limitacions notables en grandària, especialment en el cas de la restauració, i en la professionalització dels òrgans de govern i direcció, aspectes de gran rellevància que hauran de ser abordats per a dotar a les empreses d'una major solidesa organitzativa en el futur.

Comercialització i Investigació de Mercats

Alberto Badenes presenta en aquest vídeo les oportunitats del màrqueting digital perquè les empreses interactuen amb els seus clients i no es vegen llastrades per la inactivitat que està provocant l'estat d'alarma en el qual ens trobem. Les eines de màrqueting digital, a més de facilitar la venda, són una interessant via per a afegir valor a la marca i demostrar davant els nostres clients, actuals i potencials, que estem al seu costat, que els informem, els entretenim i els ajudem a suportar aquesta difícil situació.

Luisa Andreu publica Recuperar la confiança dels turistes: mesures a implementar en l'estudi que publica l'Associació Espanyola d'Experts Científics en Turisme, on analitza la confiança del turista, el risc percebut i el valor de marca com a factors clau que impacten en el comportament del consumidor i com a base per a plantejar estratègies a mitjà i llarg termini per a recuperar aquesta confiança.

Economia Financera i Actuarial

Mª Dolores Furió explica com està impactant l'estat d'alarma sobre la demanda elèctrica i sobre el preu de l'electricitat. Si bé el consum elèctric de les llars ha augmentat, aquest no ha compensat la important caiguda que ha patit la demanda elèctrica per a ús industrial i comercial. L'anàlisi destaca que les fonts de generació renovable han incrementat la seua participació en l'oferta d'energia i que això ha portat a una reducció en preus significativa. La professora anima a avançar en el full de ruta per a la transició energètica i afavorir les mesures d'estalvi energètic i d'eficiència energètica.

Matemàtiques per a l'Economia i l'Empresa

En una col·laboració interdepartamental, Robert Meneu (Matemàtiques per a l'Economia i l'Empresa) i Enrique Devesa (Economia Financera i Actuarial) han estudiat l'impacte econòmic de la COVID-19 sobre els treballadors autònoms de la Comunitat Valenciana, xifrat en més de 350.000 persones, que a més es concentren en activitats altament colpejades per la crisi. Les simulacions apunten a una caiguda de l'afiliació d'autònomes anuals d'entre el 5,1% i el 6,7% per cada mes que l'activitat econòmica seguisca paralitzada, caigudes superiors al que s'espera per a l'economia valenciana considerada globalment. A més de l'exoneració total de les seues quotes a la Seguretat Social, com sol·liciten els afectats, el treball planteja diverses mesures per a compensar les pèrdues concretes de cada autònom, que es materialitzaran de manera diferent en funció de la seua caiguda d'activitat.



*** L'equip de comunicació de la Facultat d'Economia intenta reflectir ací totes les notícies, treballs i investigacions que realitza el personal de la Facultat entorn de la covid-19. Si coneixes algun estudi o publicació que no estiga citat, o que siga de recent aparició​, per favor escriu a​ comunicacion.fde@uv.es ***

***Si eres el promotor d'un esdeveniment o el protagonista d'una notícia i desitges difondre-la pels canals FdE (web, xarxes socials, butlletí d'informació, etc.), emplena el Protocol de Comunicació***