Programa de Doctorat en Nanociència i Nanotecnologia
La via d’accés al programa de doctorat recomanada és el Màster de nanociència i nanotecnologia molecular o qualsevol altre màster relacionat. En els casos en què l’estudiant haja cursat un màster diferent de l’indicat, però d’una àrea de coneixement pròxima, la Comissió Acadèmica de Doctorat (CAD) podrà establir complements de formació que seran en qualsevol cas assignatures del màster citat.
Els complements de formació específics corresponen a assignatures del Màster de nanociència i nanotecnologia molecular en què participen les universitats esmentades. En concret, l’estudiant haurà de cursar com a màxim vint crèdits de les assignatures següents:
- M1. Introducció al Màster de nanociència i nanotecnologia molecular: conceptes bàsics. (6 ECTS).
- M2. Fonaments de nanociència (4,5 ECTS).
- M3. Tècniques físiques de caracterització (4,5 ECTS).
- M4. Tècniques físiques de nanofabricació (tres ECTS).
- M5. Conceptes bàsics de la química supramolecular (3 ECTS).
- M6. Nanomaterials moleculars: mètodes de preparació, propietats i aplicacions (6 ECTS).
- M7. Ús de la química supramolecular per a la preparació de nanoestructures i nanomaterials (3 ECTS).
- M8. Electrònica molecular (4,5 ECTS).
- M9. Nanomagnetisme i espintrònica molecular (4,5 ECTS).
Les guies docents d’aquestes assignatures estaran disponibles en la pàgina web del Màster de nanociència i nanotecnologia molecular (www.icmol.es/master/nano).
Aquestes assignatures s’impartiran en cursos intensius organitzats de manera conjunta per les universitats participants.
La CAD serà l’organisme encarregat d’establir els complements formatius que haja de cursar cada alumne segons el seu perfil acadèmic. Per exemple, els estudiants procedents d’una llicenciatura o grau de química que hagen cursat un màster de l’àrea de química podrien ser obligats a cursar els mòduls específics de nanociència (M1 i M2) i els de contingut relacionat amb la física (M3, M4, M8 i M9). Un estudiant amb una llicenciatura o grau de física que haja cursat un màster de l’àrea de física (especialitat d’estat sòlid o ciència de materials) podria haver de cursar els mòduls específics de nanociència (M1 i M2) i els de contingut relacionat amb la química (M5, M6 i M7).
