Investigadores de l'ERI Biotecmed, en el Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, han descrit un enzim –TET3- que reprimeix la transcripció d'un gen associat a la síndrome humana de Prader-Willi, una malaltia rara que causa discapacitat intel·lectual, predisposa a la formació de tumors i afecta a 1 de cada 15.000 nounats. El treball apareix publicat a Nature Communications.
El descobriment de les cèl·lules mare neurals i de la formació de noves neurones en el cervell adult va obrir en el seu moment la possibilitat de reparació neuronal i de l'ús de cèl·lules mare per a futures teràpies en cas de patologia. En aquest sentit, l'equip de la investigadora de la Universitat de València Sacri Ferrón (Dep. Biologia Cel·lular/ERI Biotecmed) tracta de determinar els reguladors que actuen de manera coordinada per a proveir el cervell d'un nombre concret de cèl·lules mare, cosa que serà crucial de cara al seu futur ús en teràpies cel·lulars. Un d'aqueixos reguladors és la metilació del DNA, mecanisme que regula l'expressió gènica. La metilació generalment actua per a reprimir la transcripció gènica, alterant de manera estable l'expressió dels gens. És essencial per al desenvolupament normal del cervell.
En el treball que acaba de publicar la revista Nature Communications, les investigadores han descrit el paper d'un enzim –TET3– en el procés de diferenciació de les cèl·lules mare neurals. L'eliminació d'aquest enzim, en un model de ratolí, anul·la la capacitat de diferenciació de les cèl·lules mare, i aquestes acaben extingint-se de forma irreversible impedint la formació de noves neurones en el cervell del rosegador.
La funció habitual de TET3 consisteix a eliminar metilacions, impedint que es reprimisca l'expressió dels gens i controlant la seua expressió en diferents contextos cel·lulars. No obstant això, aquest estudi demostra que, en el cervell adult dels mamífers, TET3 exerceix una funció no habitual: reprimeix la transcripció del gen Snrpn, associat a la síndrome humana de Prader-Willi, una malaltia congènita que no solament suposa discapacitat intel·lectual, sinó que comporta problemes físics -obesitat, entre altres–, i conductuals, i predisposa a les persones afectades a patir tumors cancerosos. Es tracta de la primera vegada que es descriu un defecte en neurogènesi que implica un gen associat a aquesta malaltia estranya present en 1 de cada 15.000 persones des del seu naixement.
El descobriment d'aquesta funció no habitual de l'enzim TET3 obri pas al seu estudi en contextos cel·lulars patològics. “Sabem, per exemple, que les cèl·lules mare neurals poden actuar com a cèl·lules iniciadores del Glioblastoma, el tumor cerebral més comú i maligne en humans –comenta Sacri Ferrón–, i hem observat que en cèl·lules derivades de tumors cerebrals humans l'enzim TET3 està silenciat. A més, el gen SNRPN –diana de TET3–, associat a la síndrome de Prader-Willi en humans, també desapareix en tumors cerebrals”.
Les investigadores treballen ara a determinar si aquestes molècules –TET3 i SNRPN– pogueren estar intervenint en la formació de tumors cerebrals en humans. “Les cèl·lules mare, per a transformar-se en tumorals, apaguen totes dues molècules”, afirma Ferrón. “Treballar per a mantindre-les en nivells alts podria impedir que la cèl·lula esdevinga cancerígena”.
Segons la científica, en el cas de pacients de Prader-Willi, malaltia ara com ara incurable, podria previndre's aquesta predisposició a patir tumors: “Rescatar els nivells de SNRPN en pacients podria ser en el futur una diana terapèutica”, suggereix.
Referència:
TET3 prevents terminal differentiation of adult NSCs by a non-catalytic action at Snrpn. Raquel Montalbán-Loro, Anna Lozano-Ureña, Mitsuteru Ito, Christel Krueger, Wolf Reik, Anne C. Ferguson-Smith & Sacri R. Ferrón
Nature Communications volume 10, Article number: 1726 (2019)
Llista d'enllaços:
