Anàlisi genòmic de les resposta a estrès abiòtic dependent de poliamines.
S'analitzarà la resposta a diferents situacions d’estrès abiòtic (salí, hídric, osmòtic o ozó) de plantes d'Arabidopsis amb modificacions en el metabolisme de poliamines. L'anàlisi es durà a terme amb plantes transgèniques, sobreexpressores d'alguns dels gens de la ruta biosintètica, o amb mutants deficients en aquests gens. Els canvis globals en el transcriptoma es determinaran mitjançant hibridació amb microxips de DNA. Es construirà una base de dades que correlacione tolerància amb estrès, nivells de poliamines, relació entre les diferents poliamines i transcrits l'expressió dels quals varie significativament respecte a plantes “wild type” sotmeses a les mateixes condicions.

Anàlisi de la variabilitat genètica de les resposta a estrès abiòtic i del metabolisme de poliamines en diferents ecotips d'Arabidopsis.
S'analitzarà la tolerància als mateixos tipus d'estrès abiòtic d'un conjunt de l'ordre de 100 diferents varietats i ecotips d'Arabidopsis, i es compararan la respostes fisiològiques i moleculars de les diferents varietats. Per fer-ho, es determinarà el LT50 (paràmetre de tolerància a estrès) i els nivells de poliamines de totes elles, sota condicions normals i sota condicions d'estrès.

Anàlisi genòmic de les resposta a estrès abiòtic en ecotipos d'Arabidopsis seleccionats per les seues característiques diferencials respecte a l'estrès.
Els canvis globals en el transcriptoma es determinaran mitjançant hibridació amb microxips de DNA. Es construirà una base de dades que correlacione tolerància a estrès, nivells de poliamines, relació entre les diferents poliamines i transcrits l'expressió dels quals varie significativament respecte al nivell mitjà dels ecotips analitzats. La base de dades inclourà els nivells de poliamines de cadascun dels ecotips, se seleccionarà marcadors de tolerància a estrès a partir d’aquesta i de la que s’haja confeccionat en l'apartat a). El nivell d'expressió dels gens seleccionats com a marcadors es determinarà per qRT-PCR per a tots els ecotips.

Desenvolupament de marcadors per a plantes d'interès agronòmic.
Les dades originades a partir d'Arabidopsis es faran servir per al desenvolupament de marcadors en cultius com ara solanàcies (tomàquet, creïlla) o cereals. Es determinaran nivells de poliamines i transcrits “marcadors” d'estrès en diferents varietats a fi d'establir criteris de selecció de cultius que cal implantar en condicions ambientals desfavorables.