18 de de desembre de 2020

Els resultats d'enquestes europees mostren que un de cada tres conductors pensa que és acceptable parlar des d'un telèfon mòbil mans lliures mentre es condueix, i un de cada dos conductors no creu que aquest comportament puga tindre efectes negatius en el trànsit. No obstant això, sembla que la majoria dels conductors coincideixen que podria ser perillós si la conversa indueix una activitat mental que capte una atenció considerable. Diversos estudis han demostrat que, quan els conductors es distrauen per converses telefòniques que requereixen atenció, redueixen l'escaneig visual de l'entorn de conducció, empitjoren en la detecció d'esdeveniments inesperats en aquest entorn i reaccionen pitjor a un frenat sobtat del vehicle anterior.

Fins ara, cap estudi previ havia examinat directament els efectes de les converses telefòniques en el tractament de la informació de trànsit proporcionada per panells de missatge variable (PMV) (Fig. 1). A diferència d'altres senyals de trànsit, a través dels PMV, els conductors són informats de circumstàncies dinàmiques i especials a l'entorn de conducció, com ara congestions, desviaments de trànsit, accidents o condicions climàtiques adverses, entre altres. Aquesta informació sol ser fonamental per a prendre decisions de conducció, com a canvis de carril, opcions de ruta o anticipació de perills.

El present estudi va avaluar els efectes de distracció cognitiva procedents d'una conversa telefònica amb un mans lliures sobre el processament de la informació proporcionada pels PMV mitjançant indicadors de rendiment de conducció i un índex fisiològic d'esforç mental, en aquest cas, freqüència cardíaca.

Estudi realitzat en un simulador de conducció

Els participants van completar un circuit en un simulador de conducció Carnetsoft en un entorn d'autovia (Fig. 1). Van haver de respondre, per a cada PMV que trobaren, si el missatge advertia de circumstàncies potencialment perilloses que exigirien una acció immediata (missatges d'advertiment) o no exigia cap acció immediata (missatges informatius) (Fig. 2).

Figura 1: Escenari simulat incloent un exemple de panell de missatge variable.

Figura 2: Exemple de panells de missatge variable utilitzats durant el recorregut.

Van participar 18 conductors adults voluntaris amb un rendiment lector normal, sense dificultats visuals, ni trastorns sensorials, cognitius, neurològics que pogueren afectar la freqüència cardíaca.

Per a estudiar la distracció, cada participant va completar la ruta en el simulador de conducció tres vegades:

1)  sense distracció,

2)  amb una distracció *visoespacial (assistir atendre trucades telefòniques amb preguntes que induïen el processament visoespacial), per exemple, 'Quin número té forma de llaç: huit o quatre?’, i

3)  amb una distracció conceptual (assistir trucades telefòniques amb preguntes que requereixen memòria semàntica), per exemple, ‘Quina paraula està relacionada amb les vacances: tribunal o creuer?')

Durant la simulació, cada trucada telefònica va començar quan el vehicle del participant estava a una distància de 300 metres al PMV. Durant aquest període, el participant també va haver d'intentar llegir el PMV, que ja era visible -però encara no llegible- quan va començar la trucada telefònica. No es van donar instruccions respecte a la prioritat de les respostes al PMV o a la tasca telefònica.

Figura 3: Representació esquemàtica d'un assaig experimental La barra grisa representa la distància mínima (grisa fosc) i màxima (grisa clar) conduïda a 120 km/h mentre s'escolten les preguntes *visoespaciales o conceptuals.
 

Conclusions

Els resultats van mostrar més errors en respondre als missatges dels *PMV en la condició de distracció visoespacial. Això suggereix que les preguntes visoespacials competien en major mesura amb la tasca de llegir els PMV, afectant més que el processament de les preguntes semàntiques. La freqüència cardíaca mitjana va ser major en els assajos amb preguntes (ben conceptuals o *visoespaciales) en comparació amb la condició sense distracció, indicant un augment de l'esforç cognitiu del conductor amb tots dos tipus de pregunta.

Aquests resultats proporcionen nova evidència de què parlar en un telèfon mans lliures pot implicar costos en el processament de la informació de trànsit (en particular, sobre els missatges de text que es mostren en els PMV) en funció de la mena de conversa mantinguda i pot també augmentar l'esforç cognitiu del conductor.

No obstant això, en aquest estudi, la distracció cognitiva no va tindre cap efecte en el control de la velocitat del vehicle o la posició lateral, la qual cosa suggereix que la interferència de mantindre una conversa afectaria més tasques que requereixen control cognitiu (llegir els PMV), en comparació amb altres tasques més automàtiques.

Publicació associada: Tejero, P., & Roca, J. (2021). Messages beyond the phone: Processing variable message signs while attending hands-free phone calls. Accident analysis and prevention.  https://doi.org/10.1016/j.aap.2020.105870