3 de de juny de 2020
Els estudis mostren que les persones adultes amb dislèxia poden llegir més lentament i cometre més errades en la lectura que altres persones, especialment en situacions de major exigència. Per exemple, poden mostrar un pitjor rendiment en situacions que demanen una considerable atenció, com llegir senyals de trànsit mentre es conduïx.
Particularment, els conductors amb dislèxia es troben en desavantatge quant al processament de la informació mostrada als panells de missatge variable (PMV), els quals informen sobre circumstàncies especials (embussos, desviacions, situacions inesperades...). Aquest desavantatge pot portar a decisions equivocades o demorades en la carretera, per la qual cosa resulta necessari facilitar als conductors amb dislèxia l’adquisició de la informació dels senyals de trànsit. En realitat, qualsevol conductor (amb o sense dislèxia) podria beneficiar-se d’esta ajuda, per exemple, quan conduïxen en situacions de conducció desfavorable (amb boira, de nit, trànsit dens, etc.).
Els avanços tecnològics estan permetent que els sistemes embarcats al vehicle (per exemple, un telèfon mòbil o un navegador GPS) proporcionen al conductor informació verbal mitjançant la modalitat auditiva. No obstant això, fins a dia de hui, no s’ha estudiat si esta aproximació ajudaria a les persones amb dislèxia a l’hora d’adquirir informació dels senyals de trànsit. Per això, l’objectiu principal d’este estudi va ser avaluar si escoltar versions auditives dels PMV podia ser beneficiós per a estos conductors.
Estudi realitzat en un simulador de conducció
Un grup de 20 adults amb dislèxia (grup dislèxia) i un altre de 20 adults normo-lectors (grup control) van completar un recorregut per autopista en un simulador de conducció Carnetsoft (Figura 1).
|
|
Figura 1: Escenari simulat incloent un exemple de PMV.
|
Els participants havien d’intentar mantindre una distància constant respecte al cotxe de davant al llarg de tota la ruta (tasca de seguiment) i atendre als PMV que anaren trobant al recorregut (tasca PMV) per a indicar el més prompte possible si el missatge presentat era un “missatge d’informació” (és a dir, un missatge que informava de circumstàncies que no requerien canviar de carril) o un “missatge d’acció” (és a dir, un missatge que informava de circumstàncies que sí requerien canviar de carril).
Els participants van realitzar el recorregut dos voltes: en una d’elles, no hi havia versió auditiva del PMV (condició visual), mentre que en l’altra ocasió, els conductors rebien una versió auditiva addicional al PMV (condició àudio + visual), uns instants abans que el missatge començara a ser llegible al PMV.
Beneficis dels missatges auditius
Els resultats de l’estudi indiquen que, en la condició visual, el grup dislèxia va classificar correctament els missatges a una distància més curta al PMV (és a dir, més tard) que el grup control, mentre que no va haver diferències entre els dos grups en la condició àudio + visual (Figura 2, esquerra). A més, als dos grups, va haver un avantatge general en el percentatge de respostes correctes per a la condició àudio + visual sobre la condició visual (Figura 2, dreta).
|
|
|
Figura 2: Distància mitjana de respostes correctes i precisió (percentatge d'encert) en funció del tipus de missatge (només text vs. àudio + visual) i el grup (dislèxia vs. control). Els resultats mostren com els missatges auditius podrien beneficiar a tots els conductors, cancel·lant a més les diferències entre conductors amb i sense dislèxia.
|
Per altra banda, en ambdós grups, la tasca de seguiment també es va realitzar millor en la conducció àudio + visual, ja que en esta condició la distància mitjana respecte al vehicle de davant es va ajustar més a la distància requerida que en la condició visual.
Conclusions
D’acord amb els nostres resultats, les versions auditives complementàries dels continguts dels PMV poden ajudar a tots els conductors, amb i sense dislèxia, a processar informació verbal rellevant per a conduir.
Els missatges auditius (a) permeten presentar la informació dels PMV a una distància major, (b) ajudarien a que tots els conductors responguen al missatge amb major encert, (c) facilitarien mantindre un millor control de la distància de seguretat respecte al vehicle de davant, i potser el més important de tot, (d) cancel·larin les diferències entre les persones amb i sense dislèxia en la distància de resposta.
Però, podem portar a la pràctica els resultats d’este estudi? Per a això, hem desenvolupat READit VMS, una aplicació per a mòbils que llig els PMV quan el conductor s’aproxima a ells.
Pots descarregar l’article sobre l’estudi ací: rdcu.be/b4wtI
Publicació associada: Tejero, P. Pi-Ruano, M., & Roca, J. (en premsa). Better read it to me: Benefits of audio versions of variable message signs in drivers with dyslexia. Annals of Dyslexia. doi: https://doi.org/10.1007/s11881-020-00199-6
Amb el finançament parcial de Dirección General de Tráfico
(projecte SPIP2017-02132)
