Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Logo del portal

Image de la noticia

Una recerca del professor Ramon Rosselló destaca la consolidació d’una generació que aposta per l’autoria col·lectiva.

 

El professor del Departament de Filologia Catalana Ramon Rosselló destaca la consolidació d’una nova generació de veus que han contribuït a la renovació del teatre valencià des de finals de la dècada dels 90, en l’article “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus”, publicat a la revista ‘Zeitschrift für Katalanistik’. Rosselló subratlla que aquest nucli ha fet de l’autoria col·lectiva i la creació de companyies pròpies una aposta per a superar la manca d’un impuls públic a aquest sector durant bona part dels vint anys de govern popular.    

Ramon Rosselló analitza les trajectòries de dramaturgs i dramaturgues com Patrícia Pardo, Juli Disla, Xavier Puchades o la companyia teatral El Pont Flotant, com a mostra de la varietat temàtica entre el missatge compromés socialment amb la representació dels personatges i la crítica social valenciana o amb un teatre per a infants, que aconsegueixen mantenir al llarg de la seua extensa producció.

L’article és un reconeixement de la trajectòria teatral en valencià des de la seua difusió a partir dels anys 90, període en el qual la llengua pròpia pren un paper decisiu en les obres teatrals dels autors d’aquesta generació. No obstant, la política lingüística i cultural manté la seua línia d’omissió d’ajuda: “En general, no hi ha un suport al teatre o altres expressions artístiques on la llengua està involucrada”, emfatitza Rosselló respecte al crònic problema de difusió i reconeixement de les obres en valencià.

El plantejament artístic iniciat a la dècada dels 90, sense deixar de ser hereu del teatre independent del tardofranquisme, va encetar una evolució lineal, tot i que amb la necessitat de reinvenció en determinats casos, amb noves fórmules que continuaren implicant el públic en les seues obres. Així, la creació de companyies teatrals amb el nom dels propis autors i autores és un fenomen habitual davant l’escassa atenció i programació dels teatres, manifesta el professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Rosselló també remarca que la dinamització de les companyies teatrals respon a la manca de centres públics potents que, durant les dues últimes dècades també s’han vist perjudicats amb les polítiques dels governs conservadors del PP, amb la manca de subvencions, reconeixements, o entre d’altres, amb el tancament de Canal 9. Tot això en un context de crisi econòmica, que afectà notablement la capacitat de producció del teatre valencià.

La creació pròpia i col·lectiva ha estat, explica el professor de Filologia Catalana, un recurs emprat per dramaturgs i dramaturgues, que han unit les seues veus en creacions com ‘Expuestos’ (2011), obra inicial de la companyia Pérez & Disla, i tracten de remoure un teatre de reflexió i autoficcional. En aquest sentit, El Pont Flotant es va fundar en 2000 per renovar l’escena teatral i ha estrenat obres de gran difusió com ‘Com a pedres’ (2006).

L’aparició i el reconeixement de textos signats per dramaturgues valencianes és un fenomen recent. En l’última dècada, afirma Rosselló, es percep la paritat en la professió, malgrat que les dones van començar a tindre especial rellevància a inicis del nou segle. En aquest aspecte, Patrícia Pardo va ser tot un referent, qui es va donar a conéixer amb treballs vinculats al teatre infantil i per a adults.

Tant Patrícia Pardo, com Xavier Puchades o Juli Disla han superat determinats recessos en la seua producció teatral i han alternat aquesta amb la tasca de guionistes, col·laborant en espais de la radiotelevisió pública valenciana, a partir de finals de  la passada dècada.

L’article de Ramon Rosselló explica quines han estat les ajudes i barreres en el camí de la promoció teatral per part de l’administració pública i remarca que, en els darrers anys, la sensibilitat cap a la llengua i cultura pròpies és un símptoma esperançador de la recuperació de l’obra teatral valenciana, i per extensió, de la capacitat d’anàlisi i de reflexió del seu públic.

Article escrit per Jaime Ruix Muñoz, alumne de 2n curs del grau de Periodisme

Accés a l’article “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus