Des de 4^t de l'ESO tenia molt clar el grau en el qual m'anava a inscriure, ja que adorava la llengua i la literatura espanyola. El meu grau de satisfacció amb Estudis Hispànics és inimaginable, ja que no només ha superat les meves expectatives, sinó que, a més, m'ha semblat una carrera amb un ampli futur laboral. Sense dubte, el grau d'Estudis Hispànics és una de les millors experiències de la meva vida. La gran majoria dels estudiants que entren en el grau pensen que l'única eixida professional és la de docent en un institut d'Educació Secundària.

En els quatre anys de la carrera, aprens que no només pots optar per la branca docent (professora d'institut, d'una acadèmia d'idiomes o de la Universitat), sinó que també pots trobar la branca de recerca, edició i correcció de textos, lingüística forense, escriptor, etc.

Al llarg del grau, com al llarg de la vida, hi ha assignatures que t'aporten experiències. Matèries com “Espanyol per a estrangers”, “Lingüística general”, “Espanyol col·loquial”, “Literatura i modernitat a Amèrica llatina”, “Lectures espanyoles”, i “Teatre espanyol al Segle d'Or”, entre unes altres, marquen un abans i un després. Són assignatures que t'aporten coneixements i sabers que anteriorment no t'havies plantejat però que, no obstant això, grans savis havien pensat.

Al seu torn, tant l'optativa de “Pràctiques curriculars” com les assignatures on preval una gran quantitat de classes pràctiques fomenten, no només el teu estudi, sinó també el teu grau d'experiència, ja que pots posar en pràctica tot allò que has après a l'aula.

Sense dubte, i tenint en compte la trajectòria per la carrera, tinc clar que el meu futur està com a docent investigadora, ja que la recerca és una cosa molt important que ha completat la meva formació acadèmica. Per tant, agraeïsc els quatre anys del grau, ja que sense ells, no hauria pogut descobrir el meu futur laboral: investigar però, al seu torn, ser docent; una cosa que desconeixia totalment abans de cursar el grau.