Hitler, Pol Pot, Franco, Pinochet... La figura que encarna el mal travessa la història des dels orígens i la seua representació ha impregnat les diverses manifestacions culturals. Una quinzena d’investigadors de la Universitat de València –de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Filosofia i Ciències de l’Educació i Ciències Socials–, en col·laboració amb professors d’altres universitats internacionals, analitzen la figura dels victimaris i les seues representacions culturals, un perfil que en les darreres dècades ha guanyat protagonisme en la reflexió acadèmica i social respecte a la figura de la víctima, privilegiada en estudis sociològics, històrics i psicològics, entre d’altres. No es tracta sols d’interrogar les figures de macro-criminals, sinó també aquelles dels anomenats ‘criminals de despatx’, així com dels perpetradors ordinaris.
El grup Repercri, Representaciones contemporáneas de perpetradores de crímenes de masas, centra la seua atenció en quatre casos que han marcat la història dels últims cent anys, en quatre societats representatives de les tendències generals contemporànies: Alemanya, Espanya, Cambodja i el Con Sud d’Amèrica Llatina (Xile i Argentina).
Tot i que el fenomen desperta l'interès de disciplines molt variades (història, antropologia, sociologia, psicologia, dret o criminologia), l'àmbit de la cultura (art, literatura, cultura popular i mediàtica) és especialment revelador dels símptomes, fantasies i reelaboracions al voltant de la figura que encarna el mal, segons destaca Repercri. La metodologia d'estudi parteix d'un enfocament interdisciplinari, que s'articula en un marc comú: l'anàlisi dels discursos i de les condicions de representació (mental, lingüística-literària i visual) que permeten donar compte de la manera mitjançant la qual els productes culturals de les societats contemporànies pensen i representen els perpetradors.
Els primers resultats de la recerca del grup s’han recollit en la monografia El infierno de los perpetradores. Imágenes, relatos y conceptos (Bellaterra / Alfons El Magnànim, Barcelona, 2019), editada per Anacleto Ferrer i Vicente Sánchez-Biosca. L’objectiu d’aquesta anàlisi, destaca Sánchez-Biosca, catedràtic de Comunicació Audiovisual, consisteix en examinar la figura motriu de violència de masses i genocidis, que simptomàticament havia quedat eclipsada per l’interès suscitat per la víctima. D’aquesta manera es contribueix a completar el quadre dels escenaris del segle XX i XXI on l’exercici de la violència implica cada vegada més agents i pacients: militars, civils, dones o xiquets soldats. A més a més, la investigació posa de relleu l’ampli marge d’allò que Primo Levi va anomenar la “zona gris” d’incertesa entre les dues figures, així com les molt diferents formes de complicitat i connivència i la seua funció en la memòria.
La catedràtica de Literatura Alemanya, Brigitte Jirku, subratlla l’interès d’analitzar les complexes interdependències i interconnexions entre víctimes i perpetradors, entre el passat i el present i, sobretot, de considerar la representació de les figures dels perpetradors en els textos literaris. S’explora la “zona gris”, indica Jirku, donant a la literatura un paper destacat: articula veritats més enllà de la vida social i jurídica, i són aquestes veritats les que reflecteixen els discursos populars.
Repercri celebrarà la segona edició del Congrés Internacional sobre perpetradors de violència de masses Escenas de crimen y lugares de memoria del 12 al 15 de novembre. La pàgina web recull diferents publicacions dels membres del grup al voltant del tema.
Web Repercri: http://www.repercri.com/