El passat 30 de novembre va tindre lloc la lectura i defensa de la tesi doctoral de l'alumna del doctorat oficial en Direcció d'Empreses de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, Andrea Rey-Martí, titulada «Emprenedoria social: una visió holística a través de la sostenibilitat i les noves formes de finançament». Els seus directors de tesis han sigut el professor Domingo Enrique Ribeiro Soriano, catedràtic de Direcció d'Empreses de la UV, i la professora María Pilar Alguacil Marí, catedràtica de Dret Financer i Tributari de la UV. El tribunal va estar format per Josefina Fernández Guadaño, professora titular de la Universitat Complutense de Madrid; William Paul Jones, professor de Swansea University, i Tomás González Cruz, professor titular de la Universitat de València.

La investigació duta a terme en aquesta tesi té com a objectiu general aprofundir en el concepte de l'Economia social a través de l'anàlisi de l'Emprenedoria social. Amb l'estudi de les empreses socials es pretén impulsar l'emprenedoria en aquest tipus d'empreses i donar a conèixer els seus beneficis en la societat. A més, s'aspira al fet que les conclusions extretes d'aquesta tesi puguen ajudar els investigadors i gerents a millorar els resultats de les empreses socials i oferir als seus diversos partícips mecanismes adequats per a demostrar el compliment dels objectius socials i la seua contribució a la cohesió social i a la reducció dels desequilibris existents.

La tesi s'estructura en tres articles científics on cadascun d'ells aborda un aspecte específic. El primer article es titula «A Bibliometric Analysis of Social Entrepreneurship». En ell es realitza una anàlisi bibliomètrica de l'Emprenedoria social. D’aquesta manera, es comença la tesi amb una anàlisi en profunditat del que hi ha publicat sobre empreses socials. Això ajuda a conèixer quins són els autors més rellevants i les revistes que publiquen sobre el tema per a poder construir un marc teòric i tindre una visió de l’estudiat fins ara per l’acadèmia. Per a fer-ho, s’han analitzat tots els documents registrats en la Web of Science sobre aquest tema. El segon article, «The Determinants of Social Sustainability in Social Integration Companies: the Effect of Entrepreneurship», examina la relació entre les empreses socials i l'impacte social que generen en forma de sostenibilitat social. En concret, l'article s'enfoca en els trets emprenedors dels seus fundadors i gerents com a palanca de la creació de valor social. Per a això, a través de l'anàlisi empírica, s'utilitza una metodologia qualitativa comparativa (Qualitative Comparative Analysis – QCA) que proposa diferents camins per a aconseguir el resultat. Finalment, el tercer article, titulat «Crowdfunding and Social Entrepreneurship: Spotlight on Intermediaries», plasma a través de l'anàlisi de casos el finançament alternatiu que tenen les empreses socials, donada el complicat finançament tradicional a la qual s'enfronten. Es vol mostrar altres vies de finançament com és el micromecenatge, en aquest cas orientat només a empreses socials. Així doncs, aquest estudi descriu com les plataformes de micromecenatge que alberguen projectes d'emprenedoria social construeixen i preserven la transparència, confiança i legitimitat que els creadors i patrocinadors donen als intermediaris com a determinant de l'èxit del micromecenatge i per a la legitimació d'aquesta nova indústria. La mostra consta de tres intermediaris que donen cobertura a projectes que poden qualificar-se com d'Emprenedoria social.

Entre les conclusions que s'han obtingut cal destacar les següents. En realitzar l'anàlisi bibliomètrica del concepte d'Emprenedoria social s'ha comprovat que l'interés per la investigació en Emprenedoria social ha anat augmentat any rere any i s'han anat incloent revistes d'alt impacte centrades en les empreses socials. Aquesta dada és un assoliment, ja que tindre revistes enfocades a aquest tipus d'empreses és un al·licient perquè els científics investiguen sobre elles i amb els resultats d'aquesta investigació es puguen anar millorant els resultats econòmics, socials i mediambientals d'aquestes, que repercuteixen en la societat i en el nivell de sostenibilitat d'aquesta. Així mateix, s'extrau que, per a obtindre una sostenibilitat social, els emprenedors han d'estar formats i és positiu que posseïsquen una experiència prèvia i que estiguen en constant innovació. Finalment, el tercer estudi evidencia que un dels principals desavantatges del micromecenatge respecte a altres formes de finançament és la desconfiança. Per això, els intermediaris s'esforcen a mostrar de manera transparent el procés de finançament. S'ha constatat que els intermediaris es converteixen en agents de canvi social en promoure i incentivar mitjançant diferents mecanismes projectes que contemplen, a més de la generació de valor econòmic, la creació d'un valor social i mediambiental.