Manuel Campos Taberner, originari de Vila-real (Castelló), ha rebut el Premi extraordinari de Doctorat en l’àrea de Física per la seua tesi “Development of an Earth observation processing chain for crop biophysical parameters at local and global scale”. El treball ha estat dirigit per Francisco Javier García Haro, investigador principal del projecte LSA-SAF del grup ERS, i Gustau Camps Valls, catedràtic d’Enginyeria electrònica i investigador a l’IPL al grup Image and Signal Processing (ISP). La tesi posa de manifest que l’ús de la tecnologia Big Data en aplicacions reals en agricultura i en monitorització de la vegetació de la terra és factible.
Manuel Campos Taberner és llicenciat en Física per la Universitat de València, on posteriorment va cursar el Màster de Teledetecció, per continuar formant-se en el camp d’estudi dels processos físics que intervenen en l’observació de la Terra des de satèl·lit. L’interès per aquesta àrea va portar Campos a realitzar els estudis del Doctorat en Teledetecció, amb la finalitat de profunditzar sobre els paràmetres biofísics de la vegetació que es poden derivar a partir de senyals espectrals obtinguts per sensors a bord de satèl·lits. La tesi elaborada durant aquest doctorat, a més d’obtenir el Premi extraordinari de Doctorat en Física, també va estar guardonada per l’IEEE Spain Geoscience and Remote Sensing com a millor tesi espanyola en el camp de la Teledetecció el 2017.
Actualment, Manuel Campos forma part del grup de Teledetecció de Medi Ambient de la Universitat de València, l’UV-ERS, com a investigador doctor, on dóna continuïtat al treball que va realitzar durant la seua tesi. En aquesta unitat, es desenvolupen models físics i metodologies operacionals per estudiar la coberta vegetal per mitjà d’imatges de satèl·lit.
A més, Manuel també és professor en el Màster de Teledetecció així com en diferents assignatures als graus de Física i Enginyeria Química a la Universitat de València.
Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar la tesi?
Pel que fa a l’hora d’elegir el programa de doctorat i la direcció de la tesi no vaig tindre cap dificultat, ja que durant el màster vaig poder iniciar contactes amb diversos professors especialitzats en aquest camp. Quant a l’aspecte econòmic, malgrat no haver tingut beca durant la tesi, gràcies al contacte amb el professorat he obtingut finançament mitjançant un projecte FP7, promulgat per la Unió Europea, anomenat ERMES, i un contracte amb el projecte LSA-SAf, finançat per EUMETSAT. Amb aquests vaig desenvolupar les investigacions de la tesi.
Quina continuïtat té la teua recerca?
El treball dut a terme durant la tesi està tenint continuïtat en el projecte LSA-SAF, concretament en l’àmbit de la millora d’estimacions de paràmetres biofísics de la vegetació a partir dels sensors dels satèl·lits d’EUMETSAT. A més, les eines estadístiques d’intel·ligència artificial desenvolupades estan permetent la col·laboració amb altres grups de la Universitat, com el grup Image and Signal Processing (ISP) de la UV.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat?
La gran quantitat de dades emprades en la tesi, tant en simulacions com en processament i emmagatzematge de grans quantitats d’imatges de diversos satèl·lits, fa d’aquest treball un clar exemple per mostrar a la comunitat científica que l’ús de la tecnologia Big Data en aplicacions reals en agricultura i en monitorització de la vegetació de la Terra és factible. A més, s’ha emprat per primera vegada l’ús de telèfons intel·ligents com a eines de mesura de paràmetres biofísics de la vegetació sobre el terreny, clau per validar les estimacions obtingudes des de satèl·lit. Açò fa que qualsevol persona no experta en la presa de mesures sobre el terreny puga mesurar-ho fàcilment gràcies a la utilització dels smartphones.
Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?
Els resultats obtinguts tenen implicacions i aplicacions en la indústria alimentària i agrícola. Per exemple, en l’aplicació de fertilitzants en zones de baixa vigorositat de la vegetació que han sigut detectades automàticament mitjançant l’ús de les eines de teledetecció desenvolupades en la tesi. A més, el treball desenvolupat a la tesi dóna lloc a la possible creació d’spin-offs dedicades a donar suport a aquesta indústria a través del tractament de dades des de satèl·lits. Aquest aspecte va en línia amb l’estratègia de l’Agència Espacial Europea (ESA) en seguretat alimentària.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
En el meu cas, sí. Gràcies a la tesi i a la publicació d’articles científics en revistes d’àmbit internacional, he rebut ofertes de treball per seguir la meua investigació en altres centres d’Espanya i de l’estranger.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Segons la meua experiència, sí que ho recomane. Als futurs doctorats i les futures doctorades els/les animaria que tractaren de participar en congressos i reunions científiques per tal de donar visibilitat al seu treball i aprendre del dels altres.
Has participat activament en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
He participat en congressos científics, tant de divulgació com d’educació científica, com l’International Technology, Education and Development Conference, que va tindre lloc l’any passat a València. En aquest congrés vàrem presentar una aplicació mòbil que utilitza els components dels telèfons mòbils intel·ligents per mesurar paràmetres biofísics.
