El Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València, en col·laboració amb l’Institut de Biomecànica de València, ha determinat el punt límit de pressió a què es pot sotmetre diferents parts del peu abans de sentir incomoditat o molèstia. Aquests valors varien en funció de l’edat, el gènere o l’índex de massa corporal. La base del dit gros és la part més dèbil i el taló és la zona que més pressió aguanta. Al voltant dels 65 anys és on es produeix un punt d’inflexió respecte a la tolerància al dolor a la planta de peu. Com a novetat, aquest estudi s’ha centrat en la incomoditat o molèstia, precursora del dolor, a diferència d’altres investigacions que ho han fet en el punt en què es comença a sentir dolor.
“Es tracta d’un estudi pioner, que amplia els coneixements sobre aquests sectors de la població en la seua resposta a les pressions plantars”, ha declarat Lirios Dueñas, professora del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València i investigadora principal del treball. Assegura que aquest estudi podria ajudar el sector en auge de la personalització del calçat per aconseguir resultats més còmodes, ja que “fins ara, el disseny de calçat se centra en les zones on s’exerceix més pressió durant la marxa, en lloc d’on afecta més aquesta pressió”.
Els resultats de l’estudi, l’objectiu del qual és poder millorar els tractaments ortopèdics i el disseny del calçat, segons les necessitats de cada individu, mostren unes clares diferències entre les variables. En tots els espectres estudiats, les dades mostren més diferència entre menors i majors de 65 que entre persones del primer grup (20-35 anys) i el segon (50-65 anys).
Les dades també revelen que el PDT (un indicador que mostra la pressió màxima a què s’ha sotmès la planta de peu del subjecte abans que aquest experimente desconfort) és més alt en les dones que en els homes, de la mateixa manera que en els obesos i els ancians respecte de la resta. Aquests resultats podrien ser causats per les diferències quant a elasticitat i el gruix de la pell. Característiques que es van deteriorant amb el pas el temps i que estan més presents en les zones de major ús o presència en caminar.
“La molèstia o el desconfort és un mecanisme que ens adverteix davant el dolor”, assegura Lirios Dueñas, “per tant, una menor percepció d’aquest pot derivar en problemes com la hiperpressió”. El llindar de tolerància de la gent major i amb sobrepès és més gran, possiblement, a causa d’una menor informació propioceptiva, fet que deriva en fallades en l’activació dels mecanismes de defensa i protecció. En aquest cas, un d’aquests mecanismes seria canviar la biomecànica en caminar per reduir la càrrega sobre la zona afectada.
Les dones han mostrat uns llindars de tolerància superiors als dels homes. Diferents estudis assenyalen les diferències de gènere en els llindars de tolerància de les diferents zones del cos. Això és una cosa que, segons assenyala la professora Dueñas, pot estar causada per factors socials i culturals, com seria, en aquest cas, l’ús de calçat més incòmode.
Per dur a terme l’estudi, es va utilitzar un grup de 36 persones, triades tenint en compte evitar patologies prèvies i altres circumstàncies que puguen alterar els resultats. Amb aquest grup, es van formar tres subgrups: el primer d’entre 20 i 35 anys; el segon amb entre 50 i 65; i l’últim, de majors de 65. D’aquesta mostra de població total, el nombre d’homes i dones va ser igual, i al voltant del 30% patien obesitat.
El mètode utilitzat és diferent d’altres estudis també enfocats en el dolor en caminar. Aquest estudi s’ha centrat en la incomoditat o molèstia, a diferència d’altres investigacions que ho han fet en el punt en què es comença a sentir dolor. Per determinar el punt límit en què es comença a sentir molèstia, es va aplicar pressió en diferents punts de la planta de peu a intervals repetits per simular l’acte de caminar. La pressió deixava d’augmentar en el moment que el subjecte exclamava “Prou!” i premia un activador amb la mà. La marca que arriba al dinamòmetre en aquest moment és el que s’anomena PDT (pressure discomfort threshold) i es diferencia del PPT (pressure pain threshold), que era l’utilitzat en altres estudis.
En el treball també han participat Anna Arnal Gómez, Mercè Balasch i Bernat o Laura López Bueno (Departament de Fisioteràpia), Inmaculada Aparicio (Departament d’Educació Física i Esportiva) i Juan Carlos González, Clara Solves Camallonga i Enrique Alcántara (Institut de Biomecànica). Tot l’estudi s’ha dut a terme de manera independent i sense cap ajuda o subvenció econòmica.
Article: L. Dueñas et al. (2021) «Influence of age, gender and obesity on pressure discomfort threshold of the foot: A cross-sectional study». Clinical Biomechanics. Volume 82, February 2021, 105252 ISSN 0268-0033
DOI: https://doi.org/10.1016/j.clinbiomech.2020.105252
Enllaç article: https://ir.uv.es/QaEZm6P
