Ampli programa d’activitats de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València per commemorar el trasllat a la nostra ciutat de la capitalitat de la II República

 

Espanya, capital… València. És una afirmació que d’entrada pot sorprendre moltes i molts. Sens dubte. Però el ben cert és que fa referència a la importància de la ciutat en un periode històric, el de la primera democràcia de la història d’Espanya que, en general, continua sent desconegut per a la societat valenciana. Si fa no fa, ningú no té problemes a situar en el seu periode edificis com ara les Torres de Quart o la Llotja, o fets com la Conquesta o les Germanies; fins i tot l’època romana té algunes restes visibles en els espais de la ciutat. Però... València, capital d’Espanya? Fa poc més de tres quarts de segle?

 

Doncs sí: el ben cert és que entre el novembre del 1936 i l’octubre del 1937 València fou capital d’Espanya. Amb les tropes rebels acostant-se perillosament a Madrid des de diversos fronts i amenaçant amb assetjar-la, el Consell de Ministres prengué la decisió de traslladar-hi oficialment la capital de la República. A partir del 6 i 7 de novembre del 1936 començaren a arribar a la ciutat del Túria figures tan significatives com diverses: representants del govern, funcionaris, diplomàtics, assessors, membres de partits polítics i sindicats, periodistes, intel·lectuals, brigadistes internacionals, soldats i milicians de permís, ferits i refugiats, espies... No només s’hi traslladaren persones i entitats; nombroses obres d'art del Tresor Artístic espanyol (incloent els quadres de major valor del Museo del Prado) seguiren el mateix camí, fins a les Torres de Serrans i l’església del Patriarca, que les resguardaren durant la resta de la Guerra Civil.

 

Durant aquell any l'aspecte de València canvià; la nova capital bullia. Els seus carrers s’ompliren d’ateneus, universitats populars, projectes d’innovació pedagògica, revistes, congressos i arts plàstiques en eclosió. Tot semblava encara per fer. Intel·lectuals i corresponsals estrangers freqüentaven la Casa de la Cultura o l’Ideal Room del carrer de la Pau. Diversos edificis –com ara La Nau, o alguns palaus del llavors carrer Metal·lúrgia– allotjaren els ministeris estatals, mentre que l’Ajuntament acollí les Corts espanyoles. Paral·lelament, el fracàs del colp d’Estat del 1936 desfermà la revolució social: quan València esdevingué capital de la República, una gran part de les indústries, dels serveis municipals i dels subministraments bàsics de la ciutat ja havia estat socialitzada. La Gran Via Marqués del Túria esdevingué la Gran Via Buenaventura Durruti; el carrer Corona, carrer Pasionaria, i el carrer Cavallers, carrer Metal·lúrgia, entre molts altres. En acabant, milers de persones fugint de la repressió en moltes regions espanyoles arribaren a una València que, solidària, els donà refugi tant com pogué. Però la capitalitat també posà la ciutat en el punt de mira dels bombardejos franquistes, sovint duts a terme per unitats dels seus aliats nazis i feixistes. Els nombrosos refugis antiaeris habilitats o contruits a l’efecte a la ciutat no pogueren evitar que, a partir del gener del 1937, 442 bombardejos acabaren amb la vida de més de 800 dels seus habitants i en feriren o deixaren sense llar molts més.

 

Malgrat la importància de la ciutat i la profunditat dels canvis experimentats durant la guerra, pràcticament cap senyal, marca o monument en un espai públic, cap programa pedagògic ni política pública de memòria recorda o ensenya aquesta part tan destacada de la història contemporània valenciana. L’objectiu d’este programa d’activitats de la Facultat de Geografia i Història és acostar als i les valencianes actuals un periode tan recent del seu passat que alguns/es encara se’n recorden (si bé potser no en parlen perquè no els preguntem). Busquem donar, en primera instància, a la comunitat universitària i, a més llarg termini, a la societat valenciana en general l’oportunitat de conèixer la importància que la ciutat tingué per a la Segona República, en l’únic moment de la seua història en què València ha estat capital d’Espanya, a més a més de l’Espanya democràtica i donant prova –en temps ben adversos- d’efervescència social i cultural així com de solidaritat. Per la nostra part, esperem contribuir així a acabar amb la desmemòria que durant dècades s’ha cernit sobre València, fent-ne conscientment ‘in-visibles’ moltes experiències –i fins i tot molts espais urbans- que estan ahí però que no ‘veiem’ perquè no ens n’han contat res. Potser així avançarem en alguns aspectes dels principis de veritat, justícia i reparació en el context de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Jorge Ramos i Toni Morant

Facultat de Geografia i Història

 

 

 

DATES CLAU

 

1936

 

- 6-7 novembre: trasllat a València de la capital de la II República Espanyola

- novembre/desembre: trasllat a València de les obres del Tesoro Artístico Español, concretament a les Torres de Serrans i a l’església del Patriarca

- desembre: Bases per a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià (CNT)

- finals del 1936/ començaments del 1937: enmig de les greues dificultats bèl·liques l’organisme revolucionari CLUEA (Consell Llevantí Unificat d’Exportació d’Agres) aconsegueix exportar a l’estranger 530.000 tones de taronges valencianes

 

1937

- 12 de gener: primer bombardeig sobre València, concretament sobre el seu Port

- 30 de gener: inauguració de l’Instituto Obrero

- febrer: substitució de l’alcalde republicà José Cano Coloma (Izquierda Republicana) per Domènech Torres (CNT)

- febrer: Avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de la Regió Valenciana (Esquerra Valenciana)

- 1 de febrer: reunió a València de les Corts espanyoles

- març: Projecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià (Unió Republicana)

- 15 de març: bombardeig molt intens sobre el centre de la ciutat. Estratègia utilitzada el mes següent a Gernika

- març: Falles antifeixistes

- 7 de maig: instal·lació definitiva a València de Manuel Azaña, president de la República (residència oficial a La Pobleta, terme municipal de Serra)

- 28 de maig: bombardeig de l'Ajuntament de València

- estiu: el ministre italià d’Afers Exteriors, Galeazzo Ciano (gendre de Mussolini) escriu al seu Diari: “He donat l’ordre de bombardejar València aquesta nit amb els avions de Palma. Cal aprofitar el moment per aterroritzar l’enemic”

- 2, 3 i 4 de juliol: Conferència Nacional d'Estudiants de la FUE (Federació Universitària Escolar)

- 4 de juliol: II Congrés Internacional de l’Associació d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura, reunit a la Sala de Sessions de l'Ajuntament de València

- 18 de juliol: Discurs d'Azaña en el paranimf de la Universitat de València arran el primer aniversari del cop d’Estat

- 1 d’octubre: reunió de les Corts Republicanes a la Llotja i conegut discurs de Juan Negrín, president del govern

- 30 d’octubre: decret disposant del trasllat a Barcelona del govern de la República

 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies