Carme Melo Escrihuela, professora del Departament de Geografia, investigadora de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) i directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, publica en The Conversation com la crisi de la COVID-19 ha causat disrupcions en les cadenes alimentàries de tot el món, afectant tant el subministrament com la demanda.

Els desajustaments en la cadena alimentària s’estan produint com a resultat de la combinació de tres tipus d’acaparament i de les restriccions imposades pel confinament. Com assenyala Carme Melo, el primer tipus d’acaparament han estat les compres compulsives motivades pel pànic col·lectiu. La segona modalitat és la protagonitzada per les grans cadenes de supermercats que han especulat amb productes bàsics com les hortalisses, cosa que ha fet pujar els preus en els mercats de proveïment en detriment del petit i mitjà comerç i ha perjudicat així el conjunt de la societat; i en tercer lloc, alguns països estan frenant les seues exportacions per a protegir la cadena alimentària nacional davant el temor per un possible desproveïment.

L’expansió de la COVID-19 ens mostra la vulnerabilitat i inestabilitat del sistema agroalimentari europeu, que depèn en bona part de les importacions, del mercat exterior, de les grans indústries agroalimentàries i de la mà d’obra estrangera. Tots aquests factors tindran amb tota probabilitat un impacte negatiu en la nostra seguretat alimentària en els pròxims mesos.

En l’article publicat en The Conversation, la investigadora afegeix que una de les principals solucions ha de centrar-se a fomentar la producció i el consum de proximitat que generen importants beneficis per a l’economia local i el petit i mitjà comerç, i permet substituir la presència de petroaliments en les nostres dietes per la de productes de quilòmetre 0 i reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

Carme Melo apunta que la COVID-19 visibilitza i magnifica les desigualtats socials. Els seus efectes afecten de manera especialment dramàtica les persones en risc d’exclusió i les llars més vulnerables. La crisi del coronavirus evidència quin és el treball indispensable per al manteniment de la vida i molt especialment el paper fonamental que exerceix el sector agroalimentari. Per tant, han de garantir-se mesures com l’obertura de les rutes que possibiliten el subministrament alimentari o la mobilitat de persones no solament als supermercats, sinó a tots els llocs on es distribueixen aliments, per a evitar pitjors conseqüències.

La investigadora conclou que es tracta d’implementar solucions que permeten als agricultors i les agricultores vendre els seus productes i evitar el desaprofitament alimentari, mentre apostem pel consum agroecològic de proximitat.

Llegiu l’article original publicat en The Conversation.