Patricia Horcajada ha guanyat el premi extraordinari de doctorat 2017-2018 per la seua tesi "Imágenes de barro. Las figurillas cerámicas mayas de La Blanca (Petén, Guatemala) en su contexto regional", sota la direcció de Cristina Vidal Lorenzo, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de València.
Horcajada es va llicenciar en Història de l’Art l’any 2006 a la Universitat de València. Gràcies a la professora Cristina Vidal Lorenzo va començar a interessar-se per la cultura maia, i decidí dedicar la seua carrera a la investigació d’aquesta cultura de l’Amèrica precolombina.
El curs 2006-2007 començà els seus estudis de doctorat; i el primer any obtingué una beca d’intercanvi del Vicerectorat de Relacions Internacionals de la Universitat de València per cursar, durant un semestre, part del doctorat a la Universidad de las Américas de Puebla (Mèxic). Aquesta estada li va permetre aprofundir en els estudis d’arqueologia i art prehispànic i visitar les principals ciutats maies de Mèxic. Al final d’aquella estada, Cristina Vidal li va donar l’oportunitat d’incorporar-se al projecte “La Blanca” (Guatemala), iniciat el 2004 i que duu a terme l’excavació arqueològica de l’antiga ciutat maia de La Blanca. Fou en aquesta estada quan decidiria la temàtica de la seua tesi: les figuretes ceràmiques exhumades d’aquesta antiga ciutat.
L’any 2008 la Universitat de València li va concedir la beca d’investigació “V Segles”, per desenvolupar al Departament d’Història de l’Art la seua tesi doctoral. Entre els anys 2008 i 2012 realitzà diferents estades d’investigació a centres de reconegut prestigi internacional en estudis maies de Guatemala, Mèxic i França, alhora que freqüentava l’excavació al camp del projecte La Blanca.
Després de defensar la seua tesi l’any 2016, aconseguí un contracte d’investigació associat al projecte d’I+D “Art i Arquitectura Maia. Noves tecnologies per al seu estudi i conservació”. Un any més tard, el govern de Mèxic li va concedir una beca postdoctoral a la Universidad Autónoma de Campeche per a investigar, sota la tutorització de la professora Rosario Domínguez Carrasco, les figuretes ceràmiques trobades a la ciutat de Calakmul, una de les ciutats maies més importants de l’antiguitat.
Finalitzada l’estada a Mèxic, Horcajada s’incorporà a l’equip de Cristina Vidal a la Universitat de València, aquesta vegada contractada amb el Projecte “MAYATECH. Noves tecnologies aplicades al patrimoni cultural precolombí: la civilització maia”, on continuarà treballant fins a finals de març. A partir d’abril , començarà una nova etapa a la Universitat Complutense de Madrid gràcies a un contracte postdoctoral del programa “Atracció de talent” de la Comunitat de Madrid.
Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora d'investigar?
Les principals dificultats que em vaig trobar estaven relacionades amb la qüestió de la distància: els materials d’estudi, les figuretes, estaven a Guatemala, per tant, quan sorgia un dubte o calia fer alguna comprovació, calia esperar a la següent visita a l’excavació. Així mateix, la literatura especialitzada sobre art i arqueologia maia que es pot trobar a les biblioteques valencianes és molt escassa i limitada. És per això que gaudir d’una beca per desenvolupar la tesi doctoral em va permetre passar més temps a Guatemala i fer estudis comparatius entre les figuretes recuperades en ciutats diferents dins de la mateixa regió en la qual s’ubica La Blanca. Alhora, la beca em va permetre fer estades a diversos centres d’investigació que comptaven amb un fons bibliogràfic especialitzat.
D’altra banda, la tesi doctoral és un camí llarg, de molts alts i baixos, hi ha fases d’eufòria quan descobreixes alguna cosa, quan els resultats són els que esperes, quan la redacció surt amb fluïdesa… Però també hi ha molts moments d’estrès perquè el temps va corrent i de vegades tens la sensació que no s’avança com cal, la redacció es paralitza, el bloqueig mental, etc. Sincerament, crec que la clau perquè la meua tesi arribés a bon terme fou en gran part gràcies a la direcció de Cristina Vidal, no sols per guiar-me pel bon camí en tot moment, sinó també per ajudar-me a veure la llum quan venien moments d’obscuritat, i com no, també ha estat possible gràcies als companys del “Proyecto La Blanca”. Així que aquest premi és també de tots ells.
Quina continuïtat té la teua recerca?
Des del punt de vista de la recerca, la tesi doctoral fou l’inici d’una línia de recerca per a llarg termini. En aquest sentit, volem continuar en l’estudi de les figuretes ceràmiques maies mitjançant dos vies. Per una banda l’estudi dels materials presents en aquests objectes: les pastes ceràmiques i els pigments, la caracterització arqueomètrica de la qual ens permet indagar sobre l’origen, distribució i qüestions relacionades amb la seua manufactura. I per altra banda l’estudi iconogràfic, és a dir l’anàlisi i interpretació de les imatges representades en elles, ens permet aproximar-nos a l’àmbit ideològic de la societat que les va crear. Açò és d’importància si tenim en compte que es tracta d’objectes que els diferents grups de la fortament estratificada societat maia en van fer ús i, per tant, són una font d’informació molt important per conèixer, entre d’altres, els costums, les pràctiques i les creences de la població maia comuna.
Des del punt de vista professional, aquest treball em va obrir la porta per aconseguir una beca postdoctoral a l’estranger, i al mateix temps aquesta beca també ha estat clau per a obtenir un nou contracte d’investigació postdoctoral a Madrid, que em servirà per continuar amb la meua formació com a investigadora i, tant de bo, servisca per a consolidar-me i estabilitzar-me en el futur en aquest àmbit.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?
En la tesi doctoral es va definir una metodologia que permet l’estudi d’uns dels materials més abundants recuperats a les excavacions arqueològiques en l’àrea maia, però a la vegada més desconeguts: les figuretes ceràmiques. A la tesi hem demostrat que la metodologia dissenyada és vàlida i que, per tant, pot ser aplicada a les figuretes trobades a altres ciutats maies, i d’aquesta manera recuperar la valuosa informació que guarden aquests petits objectes sobre els seus productors i usuaris: els antics maies. A més, aquesta metodologia d’estudi es pot aplicar a l’estudi d’altres figuretes produïdes per altres cultures del món.
Des del punt de vista personal, finalitzar la tesi doctoral va ser un somni acomplit. Com he dit abans, des dels primers anys com a estudiant de llicenciatura, vaig quedar fascinada amb la civilització maia i tenia clar que volia dedicar-me a la recerca d’aquesta impressionant cultura. Però al mateix temps sabia que era un camí molt complicat, per la manca de recursos econòmics, i que calia fer un gran esforç per aconseguir una beca d’investigació. Així que finalitzar-la i ser conscient que ho havia aconseguit em va produir una sensació difícil d’explicar amb paraules.
Així mateix, fer una tesi d’aquestes característiques, en la qual bona part de la investigació és de treball de camp, també va ser una experiència molt enriquidora que em va permetre conèixer gent magnífica, compartir convivències i aventures de viatges amb les persones integrants del “Proyecto La Blanca”, que pràcticament s’han convertit en una segona família.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
Pense que sí, però el més important està en funció de l’elecció de la trajectòria o del camí que es vulga seguir. És a dir, per dedicar-se a l’àmbit acadèmic universitari doctorar-se és un requisit fonamental. Però fora d’aquest, crec que és un mèrit important en el currículum que pot obrir algunes portes del món laboral.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Ho recomanaria sempre que hi haja una vocació investigadora de veritat. Com he dit abans, fer una tesi doctoral és una carrera llarga d’alts i baixos, de treball constant i sacrifici, i si no hi ha una motivació real, és complicat arribar al final. En aquest sentit, el consell que li donaria a una persona que vulga doctorar-se és que trie un tema d’investigació que realment el/la fascine, perquè conviurà amb ell dia i nit durant tot el temps que dure la fase de realització de la tesi doctoral.
Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
Al Projecte La Blanca, de forma paral·lela als treballs d’excavació i posada en valor de les ruïnes arqueològiques, des dels inicis del projecte, hem realitzat diferents activitats amb els habitants de l’aldea pròxima al lloc arqueològic. Entre aquestes activitats, he participat diverses vegades en les que estan dirigides a la comunitat infantil, els tallers de difusió del patrimoni. Aquestes tenen com a principal objectiu aconseguir que el públic més infantil d’aquesta petita comunitat valore el seu important patrimoni cultural i, per tant, que el cuiden i el respecten. Així mateix en aquests tallers el personal investigador els contem, mitjançat xarrades i jocs, com funciona l’excavació, quina tasca té cadascú al projecte i a més a més els expliquem perquè fem determinats treballs i per què els fem així.
Pense que aquest tipus d’activitats són fonamentals, que la recerca no pot quedar-se únicament a l’àmbit universitari i entre especialistes... Cal difondre a la societat en general la nostra investigació adaptant el discurs o el missatge segons el públic al qual ens dirigim.
