El projecte d’Horitzó 2020 SILKNOW, coordinat per la Universitat de València i amb l’objectiu de millorar la comprensió i la conservació del patrimoni europeu de la seda, ha estat guardonat amb el Premi Europa Nostra 2022 en la categoria de recerca. La distinció reconeix l’excel·lència i les bones pràctiques europees en matèria de patrimoni. SILKNOW és una de les 30 iniciatives seleccionades a 18 països que el públic pot votar des de mitjans d’agost fins a mitjans de setembre per triar l’acció guanyadora del Premi del Públic, valorat en 10.000 euros i que s’anunciarà el 26 de setembre a Praga.
Entre el 2018 i el 2021, SILKNOW va produir eines digitals més enllà de les tecnologies actuals per millorar la comprensió i conservació del patrimoni europeu de la seda. El projecte, coordinat per un equip del grup ARTEC de l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC), dirigit per Marcos Fernández, juntament amb el Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història, dirigit per Ester Alba, va aplicar la investigació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de propera generació per satisfer les necessitats dels usuaris en diversos àmbits, com els museus, l’educació, el turisme i les indústries culturals i creatives.
Els Premis Europa Nostra o Premis del Patrimoni Europeu els convoca l’associació Europa Nostra, la xarxa patrimonial més gran i representativa d’Europa, fundada el 1963, present a més de 40 països i amb estretes relacions amb la Unió Europea, el Consell d’Europa, la UNESCO i altres organismes internacionals.
El jurat ha assenyalat: “SILKNOW ha creat un sistema innovador per facilitar la transferència dels coneixements sobre el teixit de la seda. Representa un exemple important de com l’artesania, i per tant el patrimoni immaterial, es pot vincular a les eines digitals i com es poden utilitzar per democratitzar l’accés als coneixements tècnics”. A més, destaca sobre el tesaurus d’aprenentatge automàtic del projecte que “és especialment interessant i té el potencial de ser aplicat a altres àrees de recerca”.
La seda va ser un factor important del progrés tecnològic a Europa, ja que va permetre l’intercanvi d’idees i va impulsar la innovació. Les targetes perforades es van utilitzar per primera vegada als telers de seda Jacquard, molt abans que s’imaginaren els ordinadors moderns, mentre que la Ruta de la Seda Occidental, una xarxa de centres de producció i mercat, connectava els països de tot el continent.
El projecte ajuda a preservar el patrimoni immaterial de les antigues tècniques de teixit utilitzant la informació digitalitzada preexistent sobre la seda per estudiar, mostrar i preservar les col·leccions digitals de seda. Els usuaris poden accedir a les col·leccions a través d’un motor de cerca exploratòria, mapes espaciotemporals i simulacions visuals i tangibles en 3D. Aquest ampli enfocament és possible gràcies a la col·laboració estreta d’un equip multidisciplinari amb una àmplia experiència.
Cerimònia
La cerimònia de lliurament de premis serà el 26 de setembre a l’Òpera Estatal de Praga com a part dels Premis Europeus del Patrimoni, que se situen a la Cimera Europea del Patrimoni Cultural 2022, del 25 al 27 del mateix mes. Les iniciatives guanyadores han estat seleccionades per especialistes en patrimoni de tot Europa després de l’avaluació per part dels comitès de selecció independents de les candidatures presentades per organitzacions i persones de 36 països europeus.
En l’acte van participar la Comissària Europea d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, i el President Executiu d’Europa Nostra, el professor Hermann Parzinger. Gabriel ha felicitat totes les iniciatives premiades “per la qualitat excepcional del seu treball i estar obertes a la innovació. 2022 és un any especial, ja que celebrem el 20è aniversari del Premi UE de Patrimoni Cultural, que ha esdevingut el guardó més destacat per a la comunitat del patrimoni europeu”.
En SILKNOW, a més de la Universitat de València, també hi han participat GARIN 1820 S.A. i l’Institut Cervantes (les dues d’Espanya); Centre National de la Recherche Scientifique - Lió 2 i EURECOM (França); Università degli Studi di Palermo (Itàlia); Institut Jožef Stefan (Eslovènia); Gottfried Wilhelm Leibniz Universität Hannover (Alemanya) i Monkeyfab (Polònia).
