Carmen María Martínez, investigadora de la Universitat de València, encapçala un estudi que revela el consum durant el paleolític superior de fruits de camarinya (Corema album), la qual actualment es troba en perill d’extinció al Mediterrani amb uns pocs exemplars a la Serra Gelada. Publicat en la revista Quaternary Science Reviews, el treball, amb mostres trobades en la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Alacant), confirma l’increment de l’aridesa i les fluctuacions del nivell del mar en l’època.
“Aquest és un dels jaciments paleolítics més importants de la façana mediterrània peninsular. Les excel·lents condicions de conservació han permès la recuperació d’un abundant registre arqueobotànic a partir del qual s’evidencia la recol·lecció de vegetals pels grups humans que van freqüentar la cavitat i sobre el paisatge que van habitar”, segons Ernestina Badal, Cristina Real, Valentín Villaverde, Dídac Roman y Carmen María Martínez, del grup d’investigació PREMEDOC-GIUV2015-213 del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. En el treball també han participat el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i la Universitat Politècnica de València (UPV).
Els caçadors-recol·lectors que van freqüentar la Cova de les Cendres no solament van recol·lectar aquests fruits, sinó que van fer una gestió de la vegetació i evitaren usar com a combustible les plantes de les quals obtenien aliment. Així, no s’ha documentat cap resta de carbó de camarinya entre els més de 8.500 fragments analitzats en l’estudi. El Paleolític Superior va començar fa uns 35.000 anys i és el període en el qual l’Homo sapiens sapiens va arribar a Europa. Es caracteritza per l’especialització en la caça, l’increment del processament dels aliments vegetals i la diversificació dels útils.
Els fruits de camarinya van tindre un paper clau en l’alimentació humana a causa del seu elevat contingut en vitamina C, potassi, calci i magnesi, segons revelen les anàlisis dutes a terme per la investigadora en agrobiodiversitat de la UPV Mª Dolores Raigón, ja que una dieta basada només en la proteïna animal causa problemes de salut. El seu alt valor nutricional i l’abundant presència de llavors fan pensar que es va donar una recol·lecció sistemàtica d’aquests fruits.
“La distribució actual d’aquesta planta es limita a les dunes litorals de la costa atlàntica peninsular, però compta amb una única població mediterrània d’11 individus a la Serra Gelada (Benidorm), que està considerada en perill d’extinció pel Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada i es creu que és un relicte de la població existent en la Cova de les Cendres”, destaquen P. Pablo Ferrer, Inma Ferrando i Emilio Laguna des del CIEF. Les causes de la seua desaparició apunten a un fort impacte per l’increment de l’aridesa durant el màxim període glacial que va tindre lloc fa uns 20.000 anys i a la destrucció del seu hàbitat per les posteriors fluctuacions del nivell del mar.
La informació sobre la recol·lecció de plantes a Europa és escassa a causa dels problemes de conservació de restes vegetals en llocs arqueològics. Aquests (carbó, llavors, fruites i fulles) proporcionen informació sobre com vivien els humans de l’època, el clima que hi havia, com estava modelat el paisatge i la presència de diferents tipus de vegetació.
Les dades recollides gràcies a l’anàlisi arqueobotànica mostren canvis en la biodiversitat regional i podrien ser útils per al disseny de polítiques de gestió ambiental i estratègies de conservació de la biodiversitat actual i futura. Segons l’equip, cal una investigació interdisciplinària on des de la Botànica, l’Arqueologia i altres àrees es treballe conjuntament per a entendre com han anat canviat els ecosistemes al llarg del temps, com els humans han hagut d’adaptar-se a aquests canvis i com les seues activitats han alterat el territori.
En aquest estudi han participat el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i l’Institut de Conservació i Millora de l’Agrobiodiversitat Valenciana de la Universitat Politècnica de València. Ha sigut finançat per la Universitat de València mitjançant la beca predoctoral Atracció del Talent, la Generalitat Valenciana amb el programa PROMETEU i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Article: C. M. Martínez-Varea et al.: «Corema album archaeobotanical remains in western Mediterranean basin. Assessing fruit consumption during Upper Palaeolithic in Cova de les Cendres (Alicante, Spain)». Quaternary Science Reviews 207 (2019) 1-12. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2019.01.004
