La investigadora de la Universitat de València Maria Tausiet analitza les relacions de poder mantingudes entre sacerdots i devotes, i la implicació de la Inquisició a amagar-les durant quatre segles. En el marc del projecte europeu CIRGEN, sobre les identitats i rols de gènere a Europa i Amèrica del segle XVIII, dotat amb una ajuda de 2,5 milions d’euros, l’experta explica com molts abusos i confabulacions van ser silenciats, de cara a mantindre les aparences.
En un article publicat a la revista Journal of Spanish Cultural Studies, la historiadora Maria Tausiet aprofundeix en el relat d’Antonio Gavín, un clergue espanyol convertit al protestantisme que en 1724 va escriure un llibre per denunciar la corrupció moral de l’Església catòlica, amb les seues supersticions , enganys i perversions. El seu punt de vista racional i il·lustrat s’emmarcava en un context sensacionalista. No obstant això, se’n pot aprendre molt sobre les relacions entre alguns sacerdots i les dones que acudien a confessionari. El paper explica la història de Francisca Guerrero i el sacerdot Miguel Navarro. “Segons l’informe de Gavín, Francisca hauria embruixat el seu confessor per seduir-lo i enverinat una criatura, fet que la convertia en sospitosa de bruixeria”, assenyala la investigadora.
En aquest context, moltes relacions entre confessors i penitents suposaven un mutu acord de què es beneficiaven les dues parts. Normalment, “elles buscaven adquirir fama de dones santes, i ells, una forma d’ascendir dins de l’Església gràcies a haver trobat a autèntiques faedores de miracles”, afirma Tausiet. Aquestes relacions no tenien per què comportar trobades sexuals necessàriament, encara que aquests devien ser bastant freqüents.
La història de Francisca i el sacerdot va passar a Saragossa en els primers anys de segle XVIII, i va romandre oculta entre els papers de la Inquisició fins que l’aragonès Antonio Gavín va revelar la història adornant-la amb les seues invencions amb l’objectiu de perjudicar l’Església Catòlica. “Tot i això, la seua versió també va perjudicar les dones, amb la seua visió masclista dels fets. Fora o no veritat que Francisca i el seu confessor arribaren a un acord, o que ella es fera passar per santa i ell se n’aprofitara, Francisca es va endur la pitjor part”, explica la investigadora del projecte CIRGEN.
El sacerdot va obligar el marit a canviar de residència, i ell es va traslladar a viure amb ella. Una vegada, una dona va demanar a Francisca que curara la seua filla malalta i ella només va poder pronosticar que moriria aquella nit, com així va succeir. Llavors, la família va considerar que l’havia maleïda i la va denunciar a la Inquisició. Tant Francisca com el seu confessor van ser processats i presos pel Tribunal. Però ell es va lliurar, com tants altres eclesiàstics, i va morir als 84 anys. Francesca, en canvi, va morir poc després a les presons inquisitorials. Abans de la seua mort, la dona, que segons Gavín havia passat els últims anys de la seua vida tancada a casa per ordre del confessor, hauria donat a llum.
Projecte europeu
Article: María Tausiet. «When Venus stays awake, Minerva sleeps”: a narrative of female sanctity in eighteenth-century Spain». Journal of Spanish Cultural Studies 2021, VOL. 22, NO. 3, 295-310. DOI: https://doi.org/10.1080/14636204.2021.1960685
Peu de foto annex: Dona a la presó, quadre de Francisco de Goya en el Museu d’El Prado.
Imatges:
