University of Valencia logo Logo del portal

  • Interior Facultat

València, capital d’Espanya. 2016-1936

 

Ampli programa d’activitats de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València per commemorar el trasllat a la nostra ciutat de la capitalitat de la II República

 

 

Espanya, capital… València. És una afirmació que d’entrada pot sorprendre moltes i molts. Sens dubte. Però el ben cert és que fa referència a la importància de la ciutat en un periode històric, el de la primera democràcia de la història d’Espanya que, en general, continua sent desconegut per a la societat valenciana. Si fa no fa, ningú no té problemes a situar en el seu periode edificis com ara les Torres de Quart o la Llotja, o fets com la Conquesta o les Germanies; fins i tot l’època romana té algunes restes visibles en els espais de la ciutat. Però... València, capital d’Espanya? Fa poc més de tres quarts de segle?

 

Doncs sí: el ben cert és que entre el novembre del 1936 i l’octubre del 1937 València fou capital d’Espanya. Amb les tropes rebels acostant-se perillosament a Madrid des de diversos fronts i amenaçant amb assetjar-la, el Consell de Ministres prengué la decisió de traslladar-hi oficialment la capital de la República. A partir del 6 i 7 de novembre del 1936 començaren a arribar a la ciutat del Túria figures tan significatives com diverses: representants del govern, funcionaris, diplomàtics, assessors, membres de partits polítics i sindicats, periodistes, intel·lectuals, brigadistes internacionals, soldats i milicians de permís, ferits i refugiats, espies... No només s’hi traslladaren persones i entitats; nombroses obres d'art del Tresor Artístic espanyol (incloent els quadres de major valor del Museo del Prado) seguiren el mateix camí, fins a les Torres de Serrans i l’església del Patriarca, que les resguardaren durant la resta de la Guerra Civil.

 

Durant aquell any l'aspecte de València canvià; la nova capital bullia. Els seus carrers s’ompliren d’ateneus, universitats populars, projectes d’innovació pedagògica, revistes, congressos i arts plàstiques en eclosió. Tot semblava encara per fer. Intel·lectuals i corresponsals estrangers freqüentaven la Casa de la Cultura o l’Ideal Room del carrer de la Pau. Diversos edificis –com ara La Nau, o alguns palaus del llavors carrer Metal·lúrgia– allotjaren els ministeris estatals, mentre que l’Ajuntament acollí les Corts espanyoles. Paral·lelament, el fracàs del colp d’Estat del 1936 desfermà la revolució social: quan València esdevingué capital de la República, una gran part de les indústries, dels serveis municipals i dels subministraments bàsics de la ciutat ja havia estat socialitzada. La Gran Via Marqués del Túria esdevingué la Gran Via Buenaventura Durruti; el carrer Corona, carrer Pasionaria, i el carrer Cavallers, carrer Metal·lúrgia, entre molts altres. En acabant, milers de persones fugint de la repressió en moltes regions espanyoles arribaren a una València que, solidària, els donà refugi tant com pogué. Però la capitalitat també posà la ciutat en el punt de mira dels bombardejos franquistes, sovint duts a terme per unitats dels seus aliats nazis i feixistes. Els nombrosos refugis antiaeris habilitats o contruits a l’efecte a la ciutat no pogueren evitar que, a partir del gener del 1937, 442 bombardejos acabaren amb la vida de més de 800 dels seus habitants i en feriren o deixaren sense llar molts més.

 

Malgrat la importància de la ciutat i la profunditat dels canvis experimentats durant la guerra, pràcticament cap senyal, marca o monument en un espai públic, cap programa pedagògic ni política pública de memòria recorda o ensenya aquesta part tan destacada de la història contemporània valenciana. L’objectiu d’este programa d’activitats de la Facultat de Geografia i Història és acostar als i les valencianes actuals un periode tan recent del seu passat que alguns/es encara se’n recorden (si bé potser no en parlen perquè no els preguntem). Busquem donar, en primera instància, a la comunitat universitària i, a més llarg termini, a la societat valenciana en general l’oportunitat de conèixer la importància que la ciutat tingué per a la Segona República, en l’únic moment de la seua història en què València ha estat capital d’Espanya, a més a més de l’Espanya democràtica i donant prova –en temps ben adversos- d’efervescència social i cultural així com de solidaritat. Per la nostra part, esperem contribuir així a acabar amb la desmemòria que durant dècades s’ha cernit sobre València, fent-ne conscientment ‘in-visibles’ moltes experiències –i fins i tot molts espais urbans- que estan ahí però que no ‘veiem’ perquè no ens n’han contat res. Potser així avançarem en alguns aspectes dels principis de veritat, justícia i reparació en el context de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Jorge Ramos i toni Morant

 
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy