Un estudi de la Universitat de València, l’Hospital Ramón i Cajal i Fisabio ha demostrat que l’administració de prebiòtics influeix en la composició i el funcionament dels bacteris intestinals de les persones afectades pel VIH i que millora paràmetres d’inflamació i funció immunològica. Els resultats, publicats en la revista Mucosal Immunology (del grup ‘Nature’) confirmen que aquests tractaments són efectius per controlar la inflamació crònica que pateixen aquests pacients.

“En aquest treball hem demostrat que l’administració de prebiòtics produeix no solament canvis beneficiosos en la microbiota intestinal, sinó també la millora de marcadors immunològics i canvis en l’expressió de gens humans, la qual cosa demostra la influència dels bacteris sobre la nostra fisiologia”, afegeix Andrés Moya, investigador de la Fundació Fisabio i catedràtic de Genètica de la Universitat de València.

L’estudi multicèntric ha sigut codirigit pel Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal i la Unitat Mixta d’Investigació en Genòmica i Salut de FISABIO –depenent de la Conselleria de Salut Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana– i per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV). 

Entre les conclusions, es destaca que el tractament amb prebiòtics ajudaria a prevenir les malalties relacionades amb l’envelliment que apareixen més precoçment i amb major freqüència en les persones amb VIH.

“Els bacteris intestinals contribueixen a mantenir la nostra salut a través d’un gran nombre de mecanismes. Per tant, les alteracions persistents en la microbiota intestinal contribueixen a l’aparició de problemes de salut. Les persones amb VIH presenten canvis en aquests bacteris a causa que el virus danya el seu hàbitat a les poques setmanes de la transmissió”, explica l’investigador de l’Hospital Ramón y Cajal Sergio Serrano.

Els investigadors han analitzat els bacteris intestinals d’un grup de 44 individus: 9 subjectes sans i 35 pacients amb VIH amb diferents graus de control de la infecció i de recuperació immunològica.

“Del total de 44 pacients reclutats a l’Hospital Ramón y Cajal i l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, 34 van rebre prebiòtics i els altres 10 placebo durant un període de sis setmanes. Vam dur a terme la determinació dels diferents marcadors del sistema immune,  així com la presa de mostres fecals de tots ells abans i després del tractament”, detalla Vicente Estrada, investigador de l’Hospital Clínico San Carlos.

Les mostres es van analitzar mitjançant tècniques de seqüenciació massiva als laboratoris de Genòmica i Salut de la Fundació Fisabio. En concret, es va estudiar la composició dels bacteris que habiten a l’intestí i la seua capacitat de produir àcids grassos de cadena curta, com l’àcid butíric que posseeix un important efecte antiinflamatori.

Els resultats han demostrat que la intervenció amb prebiòtics va modificar l’estructura de la microbiota en tots els grups d’estudi. “Hem vist que els pacients amb VIH presenten bacteris específics, alguns dels quals contribueixen negativament als processos patogènics i d’altres semblen que han estat seleccionats en resposta al procés inflamatori”, afegeix Jorge F. Vázquez-Castellanos, investigador de la Unitat Mixta en Genòmica i Salut de FISABIO i la Universitat de València.

L’estudi ha revelat que aquells pacients que presenten major abundància de bacteris Faecalibacterium i Lachnospira van mostrar un significatiu augment de la producció d’àcid butíric i una millora dels biomarcadors inflamatoris.

Tal com apunta María José Gosalbes, investigadora de la Unitat Mixta i del CIBERESP, “és probable que el grau de resposta al tractament amb prebiòtics dels diferents grups de pacients estiga relacionat amb la resistència al canvi de les diferents comunitats bacterianes. La millora més gran l’observem en pacients amb una menor evolució de la infecció per VIH i, en conseqüència, amb un ecosistema bacterià menys adaptat al nou estat inflamatori”.

Consorci de centres

L’estudi s’ha dut a terme per un consorci en el qual participen l’Hospital Ramón y Cajal, la Unitat Mixta de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, l’Institut de Catàlisi del Centre Superior d’Investigacions Científiques, la Universidad San Pablo CEU, la Universitat de Lleida, la Universität Hohenheim (Alemanya), els hospitals Clínico San Carlos, Doce de Octubre, La Paz i Fundación Jiménez Díaz de Madrid, el Centro Sandoval (Madrid), l’Hospital del Mar de Barcelona, l’Hospital San Pedro de Logroño i l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla.

Article:

Sergio Serrano-Villar, Jorge Francisco Vázquez-Castellanos, Alejandro Vallejo, Amparo Latorre, Talía Sainz, Sara Ferrando-Martínez, David Rojo, Javier Martínez-Botas, Jorge del Romero, Nadia Madrid, Manuel Leal, Juana I. Mosele, María José Motilva, Coral Barbas, Manuel Ferrer, Andrés Moya, Santiago Moreno, María José Gosalbes, Vicente Estrada. The effects of prebiotics on microbial dysbiosis, butyrate production and immunity in HIV-infected subjetcs. Mucosal Immunogy 2016 (en premsa).

Peu de foto:

Jorge F. Vázquez-Castellanos, investigador de la Unitat Mixta en Genòmica i Salut de la Fundació Fisabio i la Universitat de València; i María José Gosalbes, investigadora de la Unitat Mixta i del CIBERESP.