¿Filologia italiana? ¿I per què no triar alguna cosa amb més futur?

Aquestes són les preguntes a les que he hagut d’enfrontar-me des que em vaig matricular en Llengües Modernes i les seues Literatures. Avui en dia, la recerca de la utilitat està present en qualsevol àmbit i potser per això per algunes persones resulta gairebé incomprensible l'elecció dels estudis humanístics.

Precisament la utilitat d'aquests resideix en la comprensió de l'evolució de la humanitat. Sense llengua, literatura, art o història seria impossible estructurar una societat o simplement conèixer d'on venim i així poder innovar, desenvolupar i fins i tot no caure de nou en errors que ja hagen pogut ser comesos.

Gràcies a l'italià he après i assimilat quasi com a propi un nou vehicle de comunicació, ple d'una literatura enriquidora i meravellosa, amb la qual he pogut ampliar la meva capacitat d'interpretació i relació amb el meu entorn.

Ensenyar no només implica explicar unes normes ortogràfiques i gramàtiques sinó donar a conèixer tot el món de la literatura. Per a mi ha estat una sort haver pogut comptar amb un professorat tan capacitat que m’ha fet viatjar a través d’històries tan fantàstiques. A més, sempre he comptat amb el seu recolzament i han estat disposats a resoldre qualsevol dubte que haja pogut tindre, així com per despertar el meu interès en camps desconeguts com la traducció, la lingüística o l'edició de textos literaris.

A diferència de la resta de filologies que s’ofereixen a la UV, Llengües Modernes m’ha donat la oportunitat de conèixer tot tipus de gent amb interessos molt diferents, ja que francés, alemany e italià comparteixen les mateixes assignatures comunes, i les classes es desenvolupen amb debats que comparen unes literatures amb altres, resultant molt més interesants. En definitiva, l’elecció d’estudiar la llengua italiana i tota la seua cultura ha estat una experiència preciosa durant aquests quatre anys.