Des de ben menuda he sabut que volia dedicar-me a l’ensenyament i que m’atreien molt els idiomes. Per això, vaig triar aquest grau amb l’objectiu d’especialitzar-me en dues llengües i aprofundir en la seua cultura, amb l’idea de començar el meu camí cap al món de l’educació.

El pas per la universitat m’ha ensenyat moltes coses, però m’agradaria ressaltar-ne un parell. En primer lloc, la universitat et mostra el gran ventall de futures opcions de què disposes, perquè moltes persones creuen que els que estudiem idiomes només podem ser professors, però la realitat és ben diferent. Així, ara sé que encara que jo vull dedicar-me a l’ensenyament, molts dels meus companys seran futurs investigadors, traductors o intèrprets, entre altres.

La segona cosa que vull destacar és el gran desenvolupament personal i l’obertura intel·lectual que he experimentat gràcies al programa de mobilitat internacional ERASMUS+ que vaig realitzar al 3r curs. Aquest context de barreja de cultures fomenta la creació d’una Europa més unida i més solidària. A més, a mi em va descobrir un nou interès: Em vaig plantejar ensenyar espanyol com a llengua estrangera, una altra forma de dedicar-se a l’ensenyament de llengües que fins aleshores no mai m’havia passat pel cap.

Pel que fa al contingut del meu grau en concret, pense que la combinació de les assignatures de cultura i literatura junt amb les de llengua, lingüística i traducció permeten a l’alumnat la creació d’un conjunt prou ben definit de les cultures dels idiomes dels quals ens especialitzem. En canvi, considere que el treball d’endinsar-se en aquestes cultures, durant i després del grau, és un treball autònom i indispensable que ha de tindre lloc en paral·lel a l’estudi del grau. Igualment, aconselle la participació en les pràctiques externes, ja que són una bona opció per tal d’apropar-nos al que esperem un dia siga el nostre treball futur.