Javier Orenga, professor de la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València i infermer especialista en Obstetrícia i Ginecologia a l’Hospital Universitari de la Plana, ha participat en un estudi amb l’objectiu de determinar quin és el millor moment per a dur a terme el pinçament al cordó umbilical de nounats. La recerca ha analitzat 156 parts per determinar la relació entre el moment en què s’executa el pinçament i els dipòsits de ferro en el lactant i la seua mare.
L’estudi aporta evidència sobre el moment òptim per al pinçament del cordó umbilical que, en condicions normals, es troba al voltant dels 3 minuts de vida. Així, s’aprecia en el nounat l’absència de complicacions i l’augment dels dipòsits de ferro, fet que redueix el risc d’anèmia en l’època lactant. Pel que fa a la mare, la recerca reporta efectes associats a la seua salut hematològica, la satisfacció amb el part i la millor adherència a la lactància.
La investigació ha comparat els efectes d’un pinçament precoç (anterior al minut de vida), en contraposició a un de tardà (després del primer minut de vida), i té en compte la repercussió que aquest moment pot tindre sobre els dipòsits de ferro tant per al lactant com per a la mare.
En l’actualitat, si el pinçament es realitzara quan el cordó umbilical deixa de bategar, fet que pot ocórrer més enllà dels tres minuts, no s’evidencia cap complicació materna o neonatal. Actualment no existeix cap evidència científica que justifique, en general, el pinçament precoç com a pràctica de major benefici per al nounat o per a la seua mare.
Cal destacar que en aquest treball no es va reportar cap lactant, als sis mesos de vida, amb anèmia ferropènica que necessitara suplement de ferro, però l’estudi sí considera important demorar, com a mínim, la lligadura fins al primer minut de vida, per l’augment en la reserva de ferro i per contribuir a una transició natural del nounat cap a la vida extrauterina.
El llibre on s’inclou aquesta investigació és Influencia del tiempo de ligadura del cordón umbilical en la morbilidad secundaria neonatal, los depósitos de hierro en el neonato y lactante, y efectos maternos asociados, editat per la Fundació Dávalos Fletcher de Castelló. La publicació recorre la història de la lligadura del cordó umbilical: “El costum mil·lenari ha sigut lligar el cordó minuts després del naixement, en general, quan cessaven les pulsacions, una situació que sol ocórrer entre un i tres minuts després del naixement. Transcorreguts diversos segles, probablement amb l’inici de la medicina científica en la segona meitat del XVIII, va començar a promoure’s la lligadura del cordó en els primers segons de vida”, explica el pediatre Pasqual Gregori.
Aquesta controvèrsia, ja qüestionada en publicacions científiques de primers del segle XIX, encara persisteix en la pràctica clínica actual. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest treball, realitzat íntegrament a Castelló, ha sigut avaluar la relació entre el temps de lligadura primerenca/demorada, amb la morbiditat secundària neonatal, els dipòsits de ferro en el nounat i el lactant i la descripció dels efectes materns associats a aquesta intervenció.
Metodologia
En el treball s’han analitzat els parts de 156 dones embarassades, assignades de forma aleatòria a un dels dos grups d’estudi (pinçament primerenc/pinçament tardà), les quals van finalitzar la seua gestació a l’Hospital Universitari de la Plana entre març de 2015 i desembre de 2016. Els controls als nounats s’han realitzat en el moment del postpart, en els primers 28 dies de vida i entre els 5 i 6 mesos.
En l’assaig clínic dirigit pel pediatre Pasqual Gregori i per Javier Orenga han col·laborat el cap de Pediatria de l’Hospital La Fe de València, Emilio Monteagudo; Paula Sánchez, doctora en Bioquímica de la Universitat CEU Cardenal Herrera i María Angélica Fajardo, de la Universitat Nacional de la Patagonia, a Argentina.
