Els investigadors Rubén Artero i Arturo López, de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València (UV), i del Grup d’Investigació de Genòmica Traslacional de INCLIVA, acaben de publicar en Drug Discovery Today un treball sobre els tractaments. en desenvolupament en la malaltia rara distròfia miotònica tipus 1 (DM1).
L’article se centra en aquells tractaments per a la DM1 que estan en desenvolupament actiu. Aquesta malaltia rara i incurable afecta una entre cada 8.000 persones i pot generar debilitat, atròfia muscular, incapacitat per relaxar els músculs, arrítmies cardíaques malignes i dèficits cognitius, i reduir la qualitat i l’esperança de vida dels pacients. La publicació coincideix amb la celebració del Dia Mundial de les malalties Rares, aquest 28 de febrer.
La importància d’aquest treball és la seua intenció de “posar el focus en els tractaments que tenen expectatives d’arribar als pacients i no només els que han funcionat en condicions de laboratori, que és allò habitual”, segons explica Artero, també catedràtic de Genètica de la UV. Al llarg d’aquesta investigació hi ha hagut avanços que augmenten les perspectives que, a mitjà termini, siga possible establir un tractament efectiu per a aquesta malaltia.
Entre aquests avanços, diversos fàrmacs candidats a tractar la DM1 han progressat en l’avaluació clínica i estan més a prop d’aconseguir autorització de les agències reguladores. A més, ha augmentat el nombre de programes de desenvolupament de fàrmacs a DM1 i s’han obtingut els primers resultats d’activitat en pacients, de manera controlada, d’un complement nutricional que ja està disponible en el mercat (MYODM). També s’estan assolint resultats positius en pacients de fàrmacs basats en oligonucleòtids terapèutics que han entrat en clínica durant el 2022 (AOC1001 i DYNE-101). L’ús d’aquest tipus de molècules assolirà la fita de primer ús en humans el 2023.
Després de més de 20 anys de recerca bàsica, el gran repte és traslladar els coneixements sobre el mecanisme de desenvolupament de la malaltia a fàrmacs útils per als pacients. Els programes de desenvolupament de fàrmacs en actiu en la malaltia es classifiquen en tres grans categories: fàrmacs amb una indicació actual als quals es troba un ús en DM1 (reposicionament de fàrmacs); fàrmacs de tipus oligonucleotídic, que consisteixen en una petita porció d’un RNA que modula l’expressió endògena de les cèl·lules; i els fàrmacs basats en CRISPR/Cas9 (on la proteïna Cas9 es pot dirigir a seqüències definides en un DNA o un RNA per editar o degradar aquestes molècules amb fins terapèutics) i altres aproximacions capaces de modificar el genoma o la seua expressió en RNA.
Un dels fàrmacs en desenvolupament que s’esmenten al treball de revisió està promogut per l’empresa valenciana Arthex Biotech, spin-off de la UV i d’INCLIVA, i ha sorgit del laboratori de Genòmica Traslacional.
Article: Marta Pascual-Gilabert, Ruben Artero, Arturo López-Castel. «The myotonic dystrophy type 1 drug development pipeline: 2022 edition». Drug Discovery Today, Volume 28, Issue 3, 2023, 103489, ISSN 1359-6446, https://doi.org/10.1016/j.drudis.2023.103489
