Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València evidencien que substituir la gespa natural per l’artificial ha reduït el nombre d’ocells un 35,7%. En un estudi publicat en la revista Bird Conservation International, en què han analitzat 45 parcs de 18 ciutats, alerten de la pèrdua de biodiversitat conseqüència d’aquesta pràctica.
Així, als 45 parcs analitzats, tots del litoral mediterrani espanyol, van obtindre una diversitat de 31 espècies d’aus en conjunt. Als 24 parcs amb gespa natural es va trobar un 35,7% més d’espècies d’aus que en aquells que havien estat reformats amb gespa artificial. 28 espècies d’aus diferents, per 18 als segons, cosa que per als investigadors suposa un punt d’atenció.
L’estudi, en què també va participar l’Associació Iberozoa, dedicada a la conservació i divulgació de la fauna ibèrica, conclou que els parcs amb gespa artificial allotgen menys diversitat a causa de la menor abundància i varietat d’aliment a la terra (invertebrats, sobre tot), cosa que és una amenaça per a la conservació de l’avifauna urbana i les comunitats d’aus.
Els investigadors també conclouen que en aquells parcs amb gespa natural hi ha més diversitat, encara que siguen més menuts que els de gespa artificial. A més, la substitució massiva de l’herba per la gespa artificial en grans urbanitzacions està provocant una disgregació de plàstics més gran en l’ambient, amb la consegüent contaminació ambiental. Els experts suggereixen que la política dels ajuntaments respecte als parcs públics no seguisca el patró de substituir herba per gespa artificial.
Aquest treball és el primer a comparar les diferències en diversitat biològica i la composició de l’avifauna que habita als parcs urbans tradicionals i altres reformats amb gespa artificial. “Els seus resultats són clau en la conservació d’aus i la planificació urbana de les ciutats de molts països”, explica José A. Gil Delgado, professor honorari a l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.
Encara que aquest procés d’expansió de la gespa artificial s’estendrà a més països per estalviar aigua en un context de canvi climàtic (sequeres i escalfament global), els investigadors del Cavanilles proposen prioritzar el disseny tradicional de parcs a zones verdes urbanes. És a dir, a les regions àrides i semiàrides, com el litoral mediterrani, on l’aigua pot ser un recurs limitat, la gespa natural pot ser substituïda per arbres, arbustos i herba autòctona adaptada a condicions d’aigua escasses, cosa que beneficiaria la biodiversitat d’invertebrats i reduiria el consegüent efecte illa de calor.
Metodologia
El treball de camp es va dur a terme a la tardor del 2020 i a cada parc es van efectuar recomptes d’aus durant 5 minuts en àrees de 25 metres de diàmetre. A cada punt es va determinar el nombre d’aus i de quines espècies eren.
Els 45 parcs en què han intervingut els investigadors de l’institut Cavanilles corresponen a una franja de l’arc mediterrani que té uns 150 quilòmetres de llarg, amb els municipis de Borriana (Castelló) a l’extrem septentrional, i Ibi (Alacant) al més meridional. Al mig, localitats com Torrent, Bétera, Massamagrell, Alboraia, Paterna, Llíria, Algemesí, Canals, Tavernes de la Valldigna o Alcoi, entre altres poblacions.
Aquest treball ha estat finançat per la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu, així com el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
Reducció del nombre de teuladins
En un anterior estudi, aquest grup d’investigadors ja va constatar que el nombre de teuladins (Passer domesticus) en quatre anys es va reduir fins a un 60% en àrees urbanes del Mediterrani per la substitució de la gespa natural per l’artificial als parcs.
Article: Sánchez-Sotomayor D., Martín-Higuera A., Gil-Delgado J. A., Gálvez Á., Bernat-Ponce E. (2022). «Artificial grass in parks as a potential new threat for urban bird communities». Bird Conservation International, 1-8 https://doi.org/10.1017/S0959270922000119
Foto annexa: David Sánchez Sotomayor (superior esquerra), Antonio Martín Higuera (centre superior) de l’Associació Iberozoa; Ángel Gálvez Núñez (superior dreta), Edgar Bernat Ponce i José Antonio Gil Delgado (foto inferior), en el moment de la investigació de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
Imatges:
