Integrants de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València han demostrat que els costos fisiològics de la frustració sexual poden accelerar l’evolució. En un treball recentment publicat en la prestigiosa revista Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, Roberto García-Roa, Manuel Serra i Pau Carazo han desenvolupat un model matemàtic que demostra formalment aquesta idea, que posteriorment han posat a prova experimentalment en la mosca del vinagre Drosophila melanogaster.
Aquest descobriment suposa un pas important per a entendre què factors modulen la selecció sexual, un important motor evolutiu i un factor determinant per a entendre la viabilitat i adaptabilitat de les poblacions naturals.
L’estudi mostra que en la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) la frustració sexual accelera l’envelliment reproductiu. Quan un mascle d’aquesta espècie detecta la presència d’una femella, s’engeguen mecanismes fisiològics que el preparen per a competir contra uns altres mascles i reproduir-se. No obstant açò, si un mascle que percep constantment la presència de femelles reproductives no aconsegueix apariar-se freqüentment –per exemple, perquè altres li ho impedeixen–, aqueixes expectatives frustrades tenen conseqüències negatives col·laterals, ja que aquests mascles envelleixen molt més ràpid i el seu èxit reproductiu es veu reduït dramàticament, entorn d’un 25%.
“A escala humana, aquest fet vindria a significar una reducció d’uns 8 anys en la nostra vida i tindre un descendent menys per cada quatre”, diu Roberto García-Roa, primer autor i principal responsable de l’estudi. “Aquests costos afectaran fonamentalment als pitjors mascles d’una població, aquells que ja de per si tenen més dificultats per a apariar-se, i per tant farà que l’evolució afavorisca amb major intensitat als mascles de més qualitat. En definitiva, açò implica que s’intensificarà la selecció sexual ja que accelerarà l’evolució de qualsevol caràcter que permeta als mascles ser millors competidors”, segons García-Roa.
Encara que de moment s’ha estudiat en poques espècies, els mecanismes fisiològics d’aquest tipus d’envelliment semblen molt conservats, la qual cosa fa pensar que podria tractar-se d’un fenomen estés entre els animals.
Una qüestió fonamental en biologia evolutiva és determinar la intensitat de l’evolució per selecció darwiniana. “És crucial per a explicar com les poblacions aconsegueixen un ajust entre els seus gens i les condicions de l’ambient i com es dóna la divergència genètica entre poblacions, el pas inicial per a l’aparició de noves espècies” afirma el catedràtic Manuel Serra, coautor de l’estudi i catedràtic del Departament de Microbiologia i Ecologia.
“Gràcies a Darwin, hui comprenem que la selecció sobre un caràcter depén de l’avantatge que aquest atorga al seu portador, en termes de supervivència i reproducció, en relació amb els seus competidors. En espècies amb reproducció sexual, eixe avantatge resideix sobretot en l’accés preferencial a la reproducció, un procés que es denomina selecció sexual”, destaca Serra. A més, apunta que “així és com s’explica l’evolució de caràcters extravagants en els mascles que resulten atractius per a les femelles o que permeten que uns mascles lluiten i vencen a uns altres. La cornamenta dels cérvols o la coloració vistosa dels mascles en moltes aus són exemples paradigmàtics d’aquests caràcters”.
“A més de ser un dels principals motors de l’evolució, la selecció sexual pot tindre conseqüències molt positives per a les poblacions, incrementant la seua viabilitat i la seua capacitat per a adaptar-se a un ambient canviant”, destaca Pau Carazo, director del treball. Entendre què factors modulen la força amb la qual opera la selecció sexual resulta imprescindible per a contestar preguntes fonamentals en biologia evolutiva, tals com per què els sexes envelleixen a diferent velocitat o quins avantatges té la reproducció sexual sobre l’asexual.
Article:
Roberto García-Roa, Manuel Serra and Pau Carazo: «Ageing via perception costs of reproduction magnifies sexual selection», Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences
