Logo de la Universitat de València Logo Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva Logo del portal

La Universitat de València investiga el paper dels aiguamolls per ajudar a assolir la neutralitat climàtica en 2050

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 2 de febrer de 2021
Prat de Cabanes-Torreblanca. Foto: Fundació Global Nature.
Prat de Cabanes-Torreblanca. Foto: Fundació Global Nature.

Un equip de la Universitat de València (UV) coordinat pel professor Antonio Camacho, expert en ecologia funcional d’aiguamolls i canvi climàtic, lidera la investigació en el projecte LIFE Wetlands4Climate per posar en valor el paper dels aiguamolls com a embornals de carboni i reductors de les quantitats de gasos efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera. La proposta, finançada amb dos milions d’euros, arranca a la Comunitat Valenciana en unes setmanes, al Prat de Cabanes-Torreblanca.

El 2 de febrer se celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls, un tipus d’ecosistema clau per a la vida i que està desapareixent a un ritme tres vegades superior al de les masses forestals. Davant l’objectiu vinculant per a la Unió Europea de reduir les emissions mundials de carboni en un 55% abans de 2030 i ser climàticament neutra en 2050, els aiguamolls constitueixen una solució natural per ajudar a que aquest repte siga més factible gràcies a la seua capacitat per fixar el carboni que d’una altra manera estaria en l’atmosfera.

“La Universitat de València participa en el projecte Wetlands4Climate, analitza quant de carboni és realment capaç de retindre un aiguamoll en funció del seu estat de conservació i identifica quines mesures de gestió són les més apropiades per a cada zona humida de manera que assolisquen la seua màxima capacitat d’emmagatzematge i de mitigació climàtica”, destaca Antonio Camacho.

El projecte està coordinat per la Fundació Global Nature i la UV s’encarregarà, en aquest sentit, de desenvolupar els protocols de maneig i gestió, i realitzar els mesuraments i experiments en camp i laboratori per obtenir una anàlisi inicial de qualitat d’aquests ecosistemes que servisca de base amb la qual comparar els resultats obtinguts després de la implementació de les mesures demostratives després dels quatre anys de projecte.

Aquest projecte obre per primera vegada un interessant escenari en el qual es posa en valor que la conservació d’aiguamolls no només contribueix a la conservació de la biodiversitat, sinó que a més pot ser clau en la lluita contra el canvi climàtic.

A mitjan febrer començaran els treballs de mostreig i mesurament en camp de les parcel·les pilot ubicades en 10 zones humides de la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, en les quals es posaran en marxa diferents mesures demostratives de gestió de la vegetació, el sòl i l’aigua. L’objectiu és veure com es comporten els balanços de carboni en cada aiguamoll respecte a cadascuna d’aquestes mesures de gestió com poden ser les segues, el pasturatge controlat, el maneig dels nivells d’aigua o el conreu de terra.

Amb les dades obtingudes s’aprovarà una metodologia que puga optar a fons en el mercat voluntari de carboni, basada en la conservació d’aiguamolls. Aquestes activitats de certificació i verificació d’emissions incentiven la creació d’ocupació i la posada en marxa de nous models de negoci fonamentats en una aliança entre els humans i la resta de la natura. “Aconseguir-serà una gran fita, ja que sense aquest tipus de mecanismes no s’aconseguirien cotes tan altes a les inversions previstes en gestió i conservació d’aiguamolls, necessàries perquè els aiguamolls treballen com els nostres aliats en la lluita contra el canvi climàtic”, apunta Antonio Camacho.

Wetlands4Climate és un projecte amb el suport de la Comissió Europea a través de l’instrument financer LIFE, coordinat per la Fundació Global Nature i executat en col·laboració amb entitats sòcies com l’Agència EFE, la Fundació València Clima i Energia, i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Aquest projecte compta a més, en la seua primera fase, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Fundació Biodiversitat; la Regidoria de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València; i la Conselleria d’Agricultura Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.