El nostre punt de partida és el procés de civilitat com a discurs sobre les relacions i les normes de comportament social plantejat per Norbert Elias, encara que subratllant, com a historiadors, el seu caràcter de procés en el temps i entenent-ho no solament vinculat als sistemes d'urbanitat, sinó, en un sentit més ampli, com a construcció de valors morals, consciències, sentiment i conductes. El seu estudi ens permetrà valorar des de múltiples perspectives l'evolució i l'eventual procés de modernització de la societat espanyola entre els segles XVI i XIX; el grau de secularització de la cultura; el vigor o debilitat de les elits urbanes, susceptibles de configurar una alternativa a la cultura aristocràtica i cortesana, i el que de comuna o d'específic va tenir en el context europeu. La notable reflexió sobre la civilitat, no solament en la literatura específica d'urbanitat, sinó també, en escrits pedagògics i morals, premsa, assajos, obres de ficció, literatura “popular” o iconografia suggereixen una presència polèmica, en la qual la urbanitat apareix com una noció incessantment contestada i redefinida.Ens proposem renovar l'acostament al tema incorporant noves perspectives; l'ampliació i diversificació de fonts, incloent les literàries i iconografies; el plantejament comparatiu respecte a altres països europeus, la perspectiva interdisciplinària (Història, Literatura, Història de l'Art) i les aportacions de la nova història cultural, la història de la vida privada i la història de les dones, atentes a la configuració social de models de conducta masculins i femenins i a la construcció social de la privadesa i la domesticidad.