La Biblioteca consta de diversos espais, distribuïts en dos pisos. En el primer pis, es troben la sala de lectura per al públic en general, el despatx de direcció i un dipòsit. En el segon pis, la sala d’investigadors, la sala de formació i tres dipòsits.

La col·lecció de la Biblioteca reuneix fons antics i moderns de diferents àrees científiques: medicina, astronomia, física, química, botànica, geologia, encara que abordades des d’una perspectiva històrica. La major part de les obres estan allotjades als dipòsits. A les sales hi ha només diverses obres de referència. Llevat de les monografies modernes i el material audiovisual, que són prestables, la resta de materials són de consulta en sala.

La Biblioteca disposa d’una col·lecció de revistes modernes i antigues, especialment rellevants per a la història de la medicina de la segona meitat del segle XIX.

Fons

Biblioteca d’Història de la Medicina i de la Ciència

Conté una col·lecció de monografies modernes sobre la matèria constituïda per més de 10.000 volums, una col·lecció de les revistes especialitzades més importants en aquesta àrea i una secció d’obres de referència amb més de 1.000 títols. Entre els seus fons, destaca la donació de Peregrín Casanova, amb una nombrosa col·lecció de textos darwinistes.

Biblioteca Historicomèdica

Posseeix un fons de més de 30.000 volums, entre els quals hi ha uns 3.000 llibres mèdics dels segles XVI al XVIII, uns 15.000 llibres dels segles XIX i XX, a més de col·leccions importants de revistes del set-cents i el vuit-cents. El seu nucli originari va ser el fons antic de la biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, al qual s’han sumat després les donacions que des de fa més de cent anys estan fent de forma continuada metges valencians i de la resta d’Espanya. Entre les més antigues destaquen dues figures de la centúria passada: la de León Sánchez Quintanar, notable per la seua riquesa en valuosos exemplars de llibres renaixentistes i barrocs; i la d’Enric Ferrer i Viñerta, fonamentalment de tema quirúrgic.

Entre les donacions del segle XX destaca la del psiquiatre i historiador de la medicina Vicent Peset i Llorca (Sevilla 1914-València 1981) –que dóna nom a la biblioteca de l’Institut–, entre els treballs del qual destaquen els seus estudis sobre l’ambient mèdic valencià entorn de Gregori Maians, recollits en els seus llibres Mayans y los médicos (1972) i Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració (1975). Després del seu traspàs, el seu germà Joan Peset i Llorca va donar a l’Institut la seua biblioteca, inclosos els fitxers, els papers i les notes d’investigació.

Entre les donacions valuoses més recents cal citar les del Pare Ignacio Sala, el metge especialitzat en Medicina Legal Antonio Lecha-Marzo i el ginecòleg Francisco Alcalá Garcés.

Biblioteca Històrica de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València

L’Observatori actual va ser creat el 1909 per Ignasi Tarazona i Blanch (1859-1924), catedràtic de Cosmografia i Física del Globus de la Universitat de València. La biblioteca, de temàtica variada, és formada per obres d’astronomia, matemàtiques, història, ciències naturals, pedagogia, gramàtica, etc., especialment dels segles XIX i XX, algunes d’elles amb gravats notables. És integrada pels llibres i per les revistes adquirits per l’Observatori i per la biblioteca personal de Tarazona, que va ser llegada a la Universitat després del seu traspàs.

Arxiu Rodrigo Pertegàs

Reuneix una part de l’immens treball realitzat pel metge i investigador Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1927) en diversos arxius de la ciutat de València, d’on es va dedicar a extractar i copiar documentació de caràcter molt variat i tot tipus de notícia que fera referència a la medicina (dades biogràfiques i biobibliogràfiques, epidèmies, aspectes sanitaris, professionals i exercici mèdic a València, etc.). Així, conté informació historicomèdica procedent d’arxius accessibles en l’actualitat, com l’Arxiu del Regne o el Municipal, i d’arxius avui desapareguts, com és el cas dels arxius parroquials.