Exposició temporal des de novembre 2017 fins a febrer 2018. La ciència i la literatura, lluny de poder-se considerar com a cultures independents, han mantingut un diàleg constant al llarg de la història. De fet, la manera en què la literatura ha representat històricament l’activitat científica ha sigut fonamental per a instruir, seduir i preparar al públic lector per a assumir determinades propostes científiques i tecnològiques, al mateix temps que ha sigut una eina privilegiada amb la qual facilitar una reflexió crítica sobre les implicacions ètiques i socials de la ciència i, fins i tot, impulsar el debat científic necessari per a promoure i estimular determinades línies de recerca. Comissariat pel professor Pedro Ruiz-Castell.
Amb la intenció d’abordar aquestes qüestions i coincidint amb la celebració dels dos-cents anys de la publicació de la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu de Mary W. Shelley, l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero ha produït l’exposició "Frankenstein o el modern Prometeu. Diàlegs entre ciència i literatura" que pretén mostrar com al llarg del segle XIX i, en el marc del moviment artístic i cultural que es va consolidar a Europa, es van articular tota un sèrie de discursos que pretenien harmonitzar enteniment i imaginació – al mateix temps que desafiar les normes d’objectivació, fins i tot en la literatura especialitzada i entre la comunitat científica.
El romanticisme es va caracteritzar per la glorificació, la naturalesa i l’èmfasi en les emocions i els sentiments. Les idees romàntiques van calar en tots els àmbits de l’activitat humana, inclosa l’activitat científica. Les forces naturals van ser representades i analitzades sota una estètica romàntica d’allò més sublim, que descrivia la contemplació i l’estudi de la naturalesa com una experiència que escapava al domini i el control de la raó i el llenguatge. Més encara, les possibilitats que oferia la filosofia natural per a transformar el món eren tant inspiradores com amenaçadores. Per aquest motiu la literatura romàntica es va caracteritzar, tant per subratllar el caràcter admirable de la recerca científica, com per qüestionar el poder de la ciència.
A partir dels fons de la Universitat de València (amb una presència especialment important d’obres procedents de la Biblioteca Historicomédica Vicent Peset Llorca i d’instruments científics de la col·lecció cientificomèdica que alberga l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero), l’exposició abordarà diversos aspectes relacionats amb la ciència i literatura en el romanticisme europeu, prestarà atenció especial als debats científics que van influir en l’elaboració de la novel·la de Mary W. Shelley – des de la importància de les expedicions científiques i la qüestió anatòmica fins a la consideració de l’electricitat com a fluid vital–, així com, en l’impacte i les conseqüències d’aquesta obra – i, abordarà qüestions relacionades amb la construcció de la identitat, la responsabilitat del científic i el desenvolupament d’àrees com la fisiologia i l’electromedicina–. Tot això acompanyat d’un cicle de cinema i seminaris en relació amb el tema.
