El professor de la Universitat de València i investigador de l’IILP Enric Novella ha dirigit l’edició de El último asilo, de Barbara Taylor, per a la Col·lecció Testimonis de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN). Adjuntem una breu presentació de l'obra que, traduïda per l’escriptora Rebeca García Nieto, enriqueix aquesta sèrie amb un nou títol fonamental (tot un bestseller al Regne Unit).

Barbara Taylor és una historiadora canadenca especialitzada en estudis de gènere i història de la subjectivitat. A principis de la dècada de 1980, va aconseguir el seu primer treball donant classes d'Història a una petita universitat anglesa, va publicar un assaig molt elogiat per la crítica i fins i tot un llibre per a nens. Poc després li van concedir una beca d'investigació per a redactar una monografia sobre la pionera feminista Mary Wollstonecraft. La beca durava un any, però van haver de passar vint fins que va poder acabar-la.

Del que va passar en aquest temps escriu Taylor en aquestes memòries, un relat estremidor de la seua teràpia psicoanalítica i dels seus tres ingressos a l'Hospital Friern, un vell psiquiàtric situat als afores de Londres. El viatge al fons de la bogeria que va emprendre al costat del seu analista  –que es va perllongar durant més de dues dècades– i la commovedora descripció de la seua estada a Friern –que no estalvia al lector la cruesa de l'experiència, però tampoc oblida evocar les inesperades espurnes d’humanitat i fraternitat viscudes allà– són sense dubte dos dels principals atractius d’aquest text autobiogràfic.

Però, a més d'aquesta experiència en primera persona, L'últim asil ofereix una crònica detallada i compromesa d’un procés històric: la fi del sistema manicomial al Regne Unit. Taylor assisteix esperançada al tancament de Friern, però no pot evitar preguntar-se si els recursos assistencials que han de reemplaçar els vells asils són suficients i adequats. En aquest sentit, el llibre conclou amb una reflexió imprescindible sobre la situació actual de la psiquiatria, la creixent privatització dels serveis, l’escassa participació dels usuaris o les insuficiències dels tractaments més comuns. I és justament aquesta doble condició d’usuària i historiadora la que fa del «testimoni» de Barbara Taylor una obra única i irrepetible.