Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • IHMC

Un dels àmbits privilegiats en què s’ha estudiat el paper dels experts és l’àmbit de l’administració de justícia, amb una atenció especial a l’activitat del metge forense al llarg dels segles XIX i XX, principalment en toxicologia i psiquiatria forense. Hi ha nombrosos estudis sobre el tema realitzats tant per historiadors del dret com de la ciència, sovint adreçats a resoldre qüestions d’una gran importància en l’actualitat. Se n’ha publicat molts llibres i articles, com ho proven la revisió general realitzada per T. Golan (2004), les investigacions d’I. Burney (2006) o els treballs de l’historiador del dret i el seu grup F. Chavanau (2000). Tots els estudis estan d’acord a considerar el menorquí Mateu Orfila i Rotger (1787-1853) com una de les figures clau en la configuració del paper del metge forense en els tribunals del segle XIX. Encara que s’ha publicat una gran quantitat d’estudis biogràfics des de la seua mort a mitjan segle XIX, no n’hi ha una biografia actualitzada que reculla les tendències historiogràfiques recents dels estudis sobre les relacions entre la ciència, la medicina i la llei. Aquest és l’objectiu principal del projecte en què treballem fa temps. Fins avui s’ha elaborat un repertori de les seues publicacions (llibres i articles), que es completarà a través d’aquest projecte, de les quals s’ha editat un bona part en versió digital en la pàgina de la Bibliothèque Interuniversitaire de Médecine de París. També volem continuar els nostres estudis sobre els seus manuals d’ensenyament i les seues obres de popularització, el seu paper en diversos casos judicials i la seua participació en diverses controvèrsies. A més de continuar aquestes línies d’investigació, s’elaborarà una edició crítica de la correspondència d’Orfila que es troba dispersa en un gran nombre d’arxius (sobretot d’Espanya, França i Anglaterra). També volem avançar en dos estudis particulars: les seues investigacions sobre l’absorció dels verins, que van conduir a la seua controvèrsia amb François Magendie, i les seues pioneres investigacions sobre la detecció d’empremtes de sang, que el van portar a la seua primera polèmica amb François V. Raspail. En tots dos casos ens interessarem per les tensions entre les diferents cultures experimentals associades amb la toxicologia i la medicina forense en el segle XIX. També volem investigar les idees sobre la prova judicial i el peritatge toxicològic expressades en el seu Traité de Toxicologie. Tot aquest conjunt d’estudis, edicions de fonts i bibliografies convergiran en l’elaboració d’una biografia de Mateu Orfila. Finalment, el nostre estudi té per objectiu avançar en l’anàlisi de les obres de toxicologia espanyoles dels anys quaranta i cinquanta del segle XIX, amb una atenció especial als punts de vista de Pere Mata, deixeble d’Orfila, a fi que siga possible formular algunes hipòtesis inicials sobre la diferent configuració de la toxicologia a França i a Espanya en el segle XIX, dins un possible marc comparat ofert pels estudis sobre ciència a la perifèria europea, que tractarem d’impulsar dins el grup STEP.

Data d'inici : gener / 2010.

Data de finalització: gener / 2012.

Investigadors principals: Bertomeu Sánchez, José Ramón.

Entitat finançadores: Ministeri de Ciència i Innovació.

Imatges:
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies