Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • IHMC

L’ús d’imatges mèdiques i metàfores va experimentar un increment notable en tota la societat hispana dels segles XVI i XVII. El teatre és emblemàtic d’aquests usos. Metges, cirurgians, apotecaris i pràctiques mèdiques irregulars apareixien sobre l’escenari i proporcionaven als historiadors una fascinant visió de la imatge social de la medicina en un moment en què el teatre era, si fa no fa, una obsessió nacional. Entre els historiadors de la ciència moderna a Espanya hi ha una llarga tradició d’utilitzar textos literaris com a fonts. No obstant això, nosaltres no estem interessats a tractar el teatre del segle d’or com una font d’informació per se. En comptes d’això pretenem examinar la representació de la medicina i de les pràctiques mèdiques en el teatre espanyol modern, per dues raons. La primera, suggerir la manera com es representen en el teatre la gran varietat de pràctiques i de quina forma es dramatitza el contacte entre la medicina acadèmica amb altres formes de pràctica mèdica. En segon lloc, ens centrarem en el fet que, fins i tot en les representacions més convencionals dels metges –com a avars, ignorants o misantrops–, subjau l’enorme interès del públic per les pràctiques i les teories mèdiques de l’època. Tots dos objectius van adreçats a afrontar un dels problemes més espinosos de la història de la medicina: salvar el buit entre l’elitista món de la medicina acadèmica i la seua recepció popular. Mentre que els estudis sobre la ciència mèdica i els seus avanços durant aquest període han tendit a caracteritzar Espanya com totalment al marge, un nombre cada vegada major de persones estaven disposades a pagar –en un moment de crisi econòmica– per veure obres de teatre sobre medicina. En altres paraules, l’interès dels afeccionats al teatre per la medicina només es pot descriure com a important i vigorós. Així, el teatre d’aquest període indica un interès social per la medicina fins ara no tingut en compte i, especialment, un interès per la interacció i la competició entre el sistema mèdic acadèmic i els sistemes extraacadèmics. Les comèdies i els entremesos del segle XVII van representar habitualment la transmissió i la difusió del coneixement mèdic d’un grup a un altre. Sovint es va realitzar en el context de la sàtira als metges; però seria un error entendre la sàtira als metges únicament com un rebuig total de la pràctica mèdica. En comptes d’això, les comèdies i els entremesos constitueixen una veu diferent, coherent i crítica que va participar en l’extens discurs sobre els recursos sanitaris a l’Espanya moderna.

Data d'inici : de gener / 2010.

Data de finalització: de gener / 2012.

Investigadors principals: López Terrada, María Luz.

Entitat finançadores: Ministeri de Ciència i Innovació.

Imatges:
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies