També estudiem els processos pels quals aquestes associacions de pacients interactuaven amb els investigadors, el sistema de salut i els mitjans de comunicació. Un dels elements clau a tenir en compte és com els factors mèdics, socials, polítics, econòmics i culturals establien les prioritats i contribuïen a la creació de noves identitats de pacients i professionals.
La nostra recerca es durà a terme seguint aquestes línies de treball:
- a) els debats científics sobre els “nous” agents infecciosos i la preocupació social;
- b) la pòlio com a malaltia emergent en la Península Ibèrica (el context en què es va produir, epidèmia vs endèmia, incidència);
- c) les respostes oficials (les mesures de salut pública i organitzacionals, immunitzacions, serveis clínics especials, mitjans de propaganda per a la salut);
- d) les noves identitats professionals (fisioterapeutes, especialistes en rehabilitació, terapeutes ocupacionals, mèdics ortopèdics, pediatres);
- i) iniciatives privades, el paper exercit per les ordres religioses i organitzacions de caritat) i d) els actors principals: els pacients i les seues associacions d'autoajuda.
Respecte a aquest últim aspecte, les experiències individuals i col·lectives de la malaltia, ens porta a una història de la medicina des de la perspectiva del pacient. En pacients de pòlio, com en altres patologies, existeix una singularitat, el coneixement que pugues i deu ser “traduït” pel professional de la salut, però açò no pot reemplaçar la riquesa d'una narració en primera persona, que és el que nosaltres volem analitzar a través de la història oral, aprofitant la contemporaneïtat de la matèria i l'existència d'un elevat nombre de persones que van sobreviure a la malaltia.
Finalment, la paràlisi infantil que va emergir en països europeus amb un alt nivell de desenvolupament soci-econòmic i sanitari i també en altres parts del continent, va significar que els sentiments col·lectius i la mobilització social que va sorgir espente als estats a prendre part activa en la resposta als seriosos problemes que es van generar, sobretot, a mitat del segle passat. No obstant açò, aquest procés depèn dels contextos locals, i per tant és convenient comparar les respostes organitzacionals, tècnic-científiques, socials i culturals, que compartien un sistema dictatorial similar, alhora que comparar els esdeveniments d'aquests dos països amb esdeveniments d'altres nacions amb sistemes democràtics i un alt nivell de desenvolupament com Suècia, Gran Bretanya o Alemanya.
Ballester Añón, Rosa
Báguena Cervellera, María José
Ministeri de Ciència i Innovació
Universitat d'Alacant
