El terme imatge, l’utilitzem per referir-nos als diferents aspectes continguts en notícies, anuncis, articles d’opinió i publicitat sobre els sabers i les pràctiques mèdiques, de la introducció de nous aparells i procediments (tecnologia) diagnòstics i terapèutics, aspectes de les professions sanitàries i de les noves especialitats, de l’assistència i l’ensenyament, de la higiene pública i la medicina social, a més de sabers i pràctiques populars relatius a la salut, a la malaltia, a la seua curació i a la seua prevenció. S’analitzaran tant perspectives científiques que procedeixen dels professionals com unes altres l’origen de les quals cal cercar en els «pacients» o persones alienes a les professions sanitàries. Ens interessa saber igualment qui van ser els productors d’aquesta informació i quins van ser els temes i les polèmiques que més van atraure l’interès del públic en general. A més volem comprovar fins a quin punt el periodisme va servir com a plataforma de popularització d’idees i de canvis científics. Els estudis fets fins ara al nostre país que es basen en la premsa diària s’han centrat en aspectes molt concrets: repercussió d’alguna pandèmia o epidèmia, el cas d’algun remeier, estudi dels anuncis publicitaris; o bé s’han centrat en l’estudi de la popularització de la ciència. A través d’aquest projecte volem establir una tipificació de la informació que va aparèixer a la premsa que serà d’utilitat per a estudis posteriors. S’ha seleccionat una etapa de canvis polítics i econòmics importants, a més de científics i mèdics, en la qual la premsa diària ja havia adoptat un model de periodisme modern. Abasta les que es coneixen com a Generació del 98, la del 14 i la del 27. Aquest projecte enllaça parcialment amb altres projectes que ha realitzat aquest grup d’investigació, destinats a l’estudi dels sabers i de les pràctiques mèdiques populars del present i del passat, a més de l’estudi del periodisme científic especialitzat.

Fresquet Febrer, José Luis

Ministeri de Ciència i Innovació