per Ana Isabel Morales López, estudiant del màster de formació del professorat de la Universitat de València.

Lise Meitner fou una física nuclear d’origen jueu nascuda en Viena l’any 1878. Des de molt xicoteta va mostrar un talent especial per a la ciència. Va ser la segona dona en doctorar-se en ciències físiques en la Universitat de Viena i la primera en aconseguir una càtedra de física en Alemanya. Durant quasi trenta anys, va formar un exitós tàndem d’investigació amb el químic alemany Otto Hahn en el institut Kaiser Willem de Berlin. Víctima del racisme nazi, hagué de fugir il·legalment del país en 1938. Aquell mateix any, Hahn i Meitner aconseguiren el seu major èxit científic, el descobriment de la fissió nuclear. Però Lise no va firmar la publicació per tal d’evitar que Otto, encara en Alemanya, fos acusat de col·laborar amb una jueva. Més tard, Hahn fou guardonat amb el premi Nobel de Química per aquest descobriment. Mai va reconéixer el paper de Meitner en la investigació i ella, discreta, mai no va reclamar el mèrit. Hagueren de passar cinquanta anys perquè entrés en un club molt més selecte, el dels guardonats amb el nom d’un element químic. Encara hui, en el 150º aniversari de la taula periòdica, el meitneri és l’únic element dedicat a una dona real.

Textos de L. Meitner

“Estic completament segura que Hahn mereixia el Premi Nobel de Química. No hi ha cap dubte sobre això. Però crec que l’aportació que Frisch i jo férem no és gens insignificant per a aclarir com s’origina el procés de fissió de l’urani i perquè produeix tanta energia, i aquesta és una cosa molt llunyana a Hahn. Per aquest motiu, em sembla una mica injust que en els diaris em digueren ‘una assistent’ de Hahn, tal i com ho era Strassmann.”

“La ciència fa que les persones assolisquen desinteressadament la veritat i l’objectivitat; ensenya a la gent a acceptar la realitat amb sorpresa i admiració, sense oblidar la profunda alegria i impressió que aporta l’ordre natural de les coses al veritable científic.”