La Societat Química de França (Société Chimique de France) és una centenària associació creada en 1857 per a la promoció de la química, considerant tant qüestions teòriques i aplicades com a educatives i socials. En l'actualitat compta amb més de 5000 membres i una de les seues seccions (Groupe histoire de la chimie) està dedicada, des de 1991, a l'estudi de la història de la química i a l'organització de seminaris, conferències i congressos com el celebrat recentment amb el títol A cultural heritage to be revealed: heritage of chemistry (workshop, París, 19 Junio, 2018) organitzat per Danielle Fauque (Groupe d’histoire de la chimie & GHDSO-Université Paris Sud/Paris Saclay), Florence Hachez-Leroy (CILAC & Université d’Artois & CRH-EHESS) i Brigitte Van Tiggelen (Mémosciences & Science History Institute).
El seminari, que va comptar amb l'assistència i participació de més de 50 persones, va ser celebrat en el marc de Any Europeu del Patrimoni Cultural amb l'objectiu de compartir diferents iniciatives sobre la identificació, preservació, estudi i ús de la cultura material de la química, tant públic com a privada. La primera comunicació presentada a càrrec de Michel Cotte (Université de Nantes) The position of techno-scientific heritage within the UNESCO conventions es va centrar en el programa de patrimoni mundial desenvolupat per la UNESCO que, des de 1972, ha anat reconeixent elements vinculats a la ciència i la tecnologia en general i la química en particular. Una de les línies de treball en el context internacional comença per comparar les definicions de “industria”, “ciència” i “estils arquitectònics” que varien en diferents països, així com definir les categories que formen part del patrimoni de la ciència, la tecnologia i la indústria. En aquest sentit algunes dels elements inclosos en la llista d'espais protegits fan referència a edificis que integren processos tecnològics, a l'urbanisme industrial, a la indústria com relic ladscape, al patrimoni tècnic, hidràulic, científic i botànic, així com aquells altres espais que tenen a la ciència i la tecnologia com a valor associat. La segona comunicació va ser presentada per Paul Smith (Ministère de la Culture) Buildings and landscapes of industry, inventing a heritage i va mostrar el procés per a construir la noció de patrimoni industrial, principalment en el Regne Unit i França. Després de la 2a Guerra Mundial va sorgir un interès en el Regne Unit per tornar a posar en ús antics canals de vaixells i històriques locomotores de vapor i vies de tren, així com campanyes contra la demolició de monuments industrials com l'Euston Arch o l'ocupació d'espais industrials abandonats per a usos culturals. Fruit d'aqueixes iniciatives es va fundar, en 1973, International Committee for the Conservation of the Industrial Heritage. En el context francés també van existir campanyes similars, com la contrària a la demolició del mercat dels Trobes, que, entre altres resultats, van ajudar a construir la noció d'ecomuseu en la dècada de 1970 amb l'objectiu de vincular la protecció dels espais amb el seu entorn natural i social. D'altra banda, la comunicació presentada per Yoanna Alexiou (Université lliure de Brussel·les) The Solvay Science Project: a brief history of a long-term interdisciplinary team working process va mostrar un projecte de preservació, digitalització i estudi de les col·leccions documentals de la Fundació Solvay. L'arxiu d'aquest grup industrial creat pel químic Belga Ernest Solvay (1838-1922) és extremadament ric i permet accedir de forma virtual a les actes de les conferències o a projectes d'històries oral vinculats a les fàbriques del grup. Actualment s'està treballant per a incloure més materials, així com en la creació de seccions específiques, com a química i dones, controvèrsies científiques o premis Nobel que ajudaran a comprendre millor el llegat conservat. A més, l'estudi d'aquesta col·lecció pot permetre futures treballs que mostren les connexions entre la química industrial i l'acadèmica, a causa de la gran implantació d'aquest grup en diferents països i moments històrics. La quarta comunicació a càrrec de Sébastien Soubiran (University of Strasbourg) A prestigious heritage for a University of Excellence: preserving the scientific heritage at the University of Strasbourg va estudiar el ric patrimoni científic existent a Alsàcia i Estrasburg, en molts casos vinculat a químics guardonats amb el premi Nobel i a altres personatges coneguts en la història de la química industrial i petroliera. A pesar que en la universitat no es conserven nombrosos elements documentals i patrimonials vinculats a la química sí que existeix un notable interès per la preservació del restant patrimoni científic. Un dels objectius d'aquests projectes patrimonials desenvolupats en la universitat d'aquesta ciutat fronterera pretén mostrar el paper de la ciència en els conflictes i les lluites de poder existents entre França i Alemanya en els segles XIX i XX. La cinquena comunicació va ser a càrrec d'Ernst Homburg (Maastricht University) Chemical Materials as Heritage: The Hafkenscheid Collection (ca. 1825) at Haarlem i es va centrar en la presentació d'una excel·lent col·lecció de més de 370 pigments i altres materials pictòrics. Es tracta d'una col·lecció única per el seu seu contingut com per al seu origen, ja que està vinculada a una històrica família de fabricants de pigments holandesa dels segles XVIII, XIX i XX, consolidada en l'actualitat com una potent indústria química. La col·lecció va ser creada en el període 1800-1830 i a més de ser estudiada històricament ha sigut objecte de nombroses anàlisis químiques, espectogràfics, de polarització, per microscopi electrònic, etc. Actualment la col·lecció està dipositada en el Teylers Museum i contínua sent fruit de nous treballs històrics. Entre les possibilitats d'estudi que ofereix aquesta col·lecció es troba conèixer millor les relacions entre la història dels processos de fabricació d'aquest tipus de productes, amb la història econòmica, del comerç i de l'art, així com conèixer amb més detall com eren realitzades les barreges de productes per a obtenir els pigments, les seues impureses i la seua diferent nomenclatura específica que no sempre coincideix amb l'existent en els manuals i tractats de l'època. La penúltima comunicació, a càrrec de Laetitia Maison-Soulard (Ministère de la Culture) Li bassin de Lacq: Exemple d'un programme complet de Valorization va mostrar un vast programa d'estudi del patrimoni cultural existent en la zona minera i industrial de Lacq (Aquitània, França) consolidada a partir de la dècada de 1960 a causa de l'explotació d'un nou jaciment de gas que va impulsar la creació de gaseoductes, fàbriques i fins i tot una nova ciutat (Mourenx). La posterior crisi del petroli i la reconversió industrial europea ha suposat un gran desafiament a aquesta regió que ha considerat la revitalització del seu patrimoni industrial com una nova oportunitat per a revitalitzar l'àrea. Dins de les diferents iniciatives per a aconseguir-ho s'ha desenvolupat un complet inventari patrimonial amb gran atenció a l'urbanisme industrial i la història de les mines i les fàbriques de l'àrea. Finalment, en el congrés també es van presentar treballs relacionats amb els projectes de recerca de l'Institut Interuniversitari López Piñero gràcies a la ponència The COMIC project: working with collections in Spanish secondary schools and universities presentada per Ignacio Suay-Matallana. La comunicació va permetre discutir els treballs desenvolupats per la Comissió d'Instruments Científics (COMIC) amb les col·leccions de la Universitat de València i de diversos instituts històrics. També va oferir la possibilitat de donar a conèixer nous projectes del grup sobre patrimoni científic com són l'organització de les exposicions temporals i permanents de l'IHMC, la creació d'un projecte virtual sobre història de l'ensenyament de la ciència titulat La ciència en les aules (1800-2000) (HISENCIEN), l'organització de seminaris sobre instruments dirigits a la comunitat docent local Matinal d´instruments científics) o la col·laboració amb altres grups internacionals especialitzats en l'estudi d'instruments científics (A cultural material do laboratório da Alfândega de Lisboa).
La trobada va ser clausurada amb una taula redona a càrrec de Florence Hachez-Leroy (Université d’Artois), Catherine Conca (CNAM), Alain Beltran (CNRS), Nicolas Coupain (Solvay) i Daniel Demellier (Institute Pasteur) en la qual es van discutir els problemes contemporanis del patrimoni científic relacionat amb la producció de l'energia, basat tant en tecnologies més antigues, com el carbó i el gas, així com les més recents eòliques i fotovoltaiques. Entre altres qüestions es va assenyalar com l'estudi d'aquest patrimoni pot facilitar la trobada de diferents agents relacionats amb la producció, regulació i ús de l'energia com són els consumidors, els industrials, les autoritats locals, els governs, les universitats i museus. En aquest sentit va ser també discutit el paper d'alguns grups industrials i fundacions científiques, com el grup Solvay o l'Institut Pasteur, que tenen des de fa dècades una forta presència internacional. La conservació i ús del seu patrimoni material i arxivístic, no ha de limitar-se a la celebració d'actes commemoratius, sinó que permet reflexionar sobre un ampli ventall de qüestions històriques i contemporànies. També va ser discutida la necessitat de desenvolupar eines públiques per a concentrar esforços relacionats amb la preservació del patrimoni. Un magnífic exemple és el programa desenvolupat a França per a protegir, estudiar i valorizar el patrimoni científic i tècnic contemporani (PASTEC). Gràcies a aquest programa s'ha realitzat un complet inventari patrimonial organitzat per diverses àrees de coneixement i que engloba diferents col·leccions existents en diferents ciutats facilitant el seu estudi conjunt. Finalment, unes altres de les conclusions de la taula redona, i del seminari, en general, va ser la necessitat de considerar el patrimoni de la química des d'una perspectiva àmplia, en la qual no solament mereixen ser conservats i estudiats les fàbriques més representatives i els laboratoris i espais de la química més prestigiosos sinó també aquells espais oblidats, com a mines contaminades, dipòsits perillosos o espais causants de riscos tòxics i ambientals en el passat i en l'actualitat. Possiblement la consideració de tots dos tipus d'espais, els més prestigiosos i els invisibilitzats, facilite la necessària connexió entre l'estudi històric del patrimoni científic amb els desafiaments de la química del present.
Ignacio Suay Matallana, Universitat Miguel Hernández
