Un viatge pels orígens de la biologia com a disciplina científica més enllà de mites i «pares fundadors».

Durant el segle XIX es van produir tota una sèrie d’esdeveniments que van precipitar l’establiment de la biologia com a disciplina acadèmica. Així, per exemple, a l’inici del segle, autors com el botànic alemany Gottfried Reinhold Treviranus (1776-1837) i el naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) van encunyar el terme «biologia», al qual van atribuir el seu significat modern. Ho van fer en dues obres publicades el 1802:  Biologie, oder Philosophie der lebenden Natur (“Biologia o filosofia de la naturalesa viva”) de Treviranus i Hydrogéologie (“Hidrogeologia”) de Lamarck. Al llarg dels anys següents es van desenvolupar els elements que conformen una disciplina particular, com ara uns continguts propis i organitzats expressats amb un vocabulari específic i que responen a determinades preguntes; un territori institucional (centres d’investigació i ensenyament) i, en definitiva, uns espais amb unes característiques que es poden identificar i que afavoreixen determinades formes de coneixement; una literatura pròpia (en forma de revistes i llibres de text) i, per tant, unes vies específiques de comunicació; i una memòria col·lectiva compartida, en forma de l’habitual successió d’herois i fites. La «invenció de la tradició», una expressió amb què  historiadors com Eric Hobsbawm feien referència als usos polítics de la història en la construcció de la nació, fàcilment es pot traslladar a l’anàlisi de les disciplines. Aquestes, com les nacions, no són entitats naturals, sinó construïdes i absolutament contingents.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/la-ciencia-de-la-vida-cat/