Amb la participació d’un grup d’investigadors implicats en projectes recents sobre la història de la ciència i la tecnologia durant el franquisme, aquest dossier examina algunes “cultures de la ciència” que, en una tensió dialèctica més o menys marcada entre tradició i modernitat, es van forjar, fomentar i/o promoure durant aquesta etapa crucial de la història espanyola contemporània. Prenent com a referència els supòsits de la recent història cultural de la ciència i, més concretament, la consideració de l’activitat científico-tecnològica com un agregat sempre heterogeni de representacions, significats i pràctiques centrades en la producció, la circulació i el consum de determinades formes de coneixement, els diferents treballs inclosos en aquest dossier es centren en el paper i l'evolució dels discursos i les pràctiques relacionades amb les categories de ciència "pura" i "aplicada", en la reformulació de disciplines i doctrines emblemàtiques (com la física, la teoria de l'evolució o la psicoanàlisi), en els problemes que envoltaren la introducció de noves tecnologies (com ara pesticides sintètics i energia nuclear) i en el paper de la psiquiatria i la medicina en els fonaments ideològics del franquisme.
L’edició del Dossier ha estat coordinada per Ricardo Campos (Instituto de Historia, CSIC) i Enric Novella (Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València), i els seus continguts poden consultar-se en:
http://cultureandhistory.revistas.csic.es/index.php/cultureandhistory/issue/view/19